Municipi de Menorca (Illes Balears): 31,44 km2, 115 m alt, 1.470 hab (2014)
(o Sant Cristòfol des Migjorn) Fou segregat del terme des Mercadal el 1989, i situat entre aquest terme, Alaior, Ferreries i la costa de Migjorn.
La vida econòmica local es basa tradicionalment en l’agricultura, complementada els darrers decennis pel turisme (urbanització de la platja de Sant Tomàs). Àrea comercial de Ciutadella. L’any 1840 assolí el màxim de població amb 1.254 h.
El poble, a tres quilòmetres de la costa, es va formar a partir del 1769 al voltant de la capella de Sant Cristòfol, actual parròquia. El 1821 féu una temptativa de constituir-se municipi independent, que restà sense efecte a la fi del Trienni Liberal (1823).
Municipi de Menorca (Illes Balears): 136,93 km2, 71 m alt, 5.176 h (2014)
Situat al centre de l’illa, al peu del Toro, des de la costa de Tramuntana fins al terme des Migjorn Gran, al nord-oest de Maó. El torrent des Mercadal, que neix als vessants septentrionals del puig Mal, flueix cap al nord i desguassa a Tirant, on forma un pantà. Ambdues costes abunden en platges i cales. A l’interior hi ha extenses pinedes, a la part de llevant, i alzinars, a ponent.
L’economia local és basa en l’agricultura de secà (cereals i llegums), que ocupa més de la meitat del terme, la ramaderia (bestiar boví, dedicada sobretot a la producció de llet), la indústria (principalment alimentària i de la construcció) i el turisme. Àrea comercial de Maó.
La vila s’ha estès al llarg de les principals vies de comunicació de l’illa, al fons d’una petita vall; hi destaca l’església parroquial de Sant Martí, massís edifici renaixentista d’una sola nau amb volta de mig punt; també és remarcable l’aljub municipal, bastit al segle XVIII sota el govern de Richard Kane.
El 1706 hi tingué lloc la junta de notables de tota l’illa que proclamà rei l’arxiduc Carles d’Àustria. El 1840 se’n segregà el poble de Ferreries per formar un municipi a part, i el 1989 el de Migjorn Gran.
ECONOMIA.- Els conreus ocupen quasi el 50% del terme; agricultura principalment de secà (cereals, farratge i llegums); a més, gràcies als regatges per mitjà de pous, hi ha conreus de regadiu (verdures) per a consum local. Hi té més importància la ramaderia, amb predomini dels bovins, dels quals s’aprofita sobretot el cuir i la llet; també hi és considerable el bestiar porcí i el de llana. El port, d’interès general i excel·lent refugi, es destina al cabotatge, transport de mercaderies (exportacions: sabates, bijuteria, bestiar, formatge; importacions: primeres matèries, productes alimentaris, pinsos) i de passatgers i té, a més, una activitat pesquera. La indústria tradicional més notable és la del calçat (de cuir, i sobretot de goma vulcanitzada). És important la indústria alimentària: derivats de la llet (formatges, iogurts), aiguardents (gin), ensaïmades, farina; cal esmentar, a més, la bijuteria, la fabricació de materials per a la construcció (pedra artificial, pretensats de formigó), i les indústries mecàniques, tèxtils (gèneres de punt) i de la fusta (mobles). El turisme s’ha anat desenvolupant tot al llarg del segle XX, i ha beneficiat a d’altres ja relacionades, com ara l’alimentària, la de la construcció o la del calçat.
POBLACIÓ.- Actualment acusa el màxim demogràfic, però ha oscil·lat durant tot el segle XX. És el principal centre comercial i nucli de població de l’illa, amb funcions de capital (Consell Insular), les quals ha alternat, al llarg del temps, amb Ciutadella. L’aeroport de Menorca, a causa de l’afluència turística, ha experimentat un gran creixement pel que fa al nombre de passatgers. Centre de l’àrea comercial.
HISTÒRIA.- Als textos antics el nom del municipi apareix en les formes Magon i Magó, i s’assenyala tradicionalment que aquest nom prové de l’estada que hi féu el general cartaginès Magó el 205 aC. El seu port va ésser un lloc de pas obligat per a la navegació en les relacions del sud-est hispànic (cultura argàrica) amb Sardenya i les costes itàliques, i també per als navegants grecs i fenicis. A l’època romana fou un municipi important pel seu port i era anomenat Municipium flavianum Magontanum. En temps dels sarraïns minvà la seva importància en passar el centre polític insular a Ciutadella.
Alfons II el Liberal desembarcà al port de Maó el 5 de gener de 1287 per conquerir l’illa; no obstant això, la capital continuà essent Ciutadella. El setembre de 1535 fou presa pel pirata turc Barba-rossa per traïció dels seus dirigents, després d’un setge de quatre dies; com a conseqüència, la ciutat quedà gairebé despoblada, ja que Barba-rossa la saquejà, s’endugué molts captius i part de la població restant emigrà a Ciutadella. Durant la guerra de Successió fou ocupada per tropes angleses (1708) i començà la dominació britànica de Menorca, reconeguda pel tractat d’Utrecht, durant la qual s’hi instal·là el governador anglès i durant tot el segle XVIII augmentà la valoració militar i comercial del port maonès, on tingué molta importància el corsarisme; convertida en la capital, fou també el focus cultural de l’illa. Ocupada pels francesos (maig 1756) després de la batalla naval de Maó, tornà als britànics pel tractat de París (1763), i el 1783 una esquadra franco-espanyola hi restablí la sobirania espanyola, excepte en el període 1798-1802, de nou sota domini britànic. L’activitat comercial del port fou molt important durant el segle XIX. Durant la guerra civil restà en mans republicanes fins al 1939
ART.- A les proximitats de la ciutat hi ha els interessants conjunts megalítics de Trepucó i Talatí. La importància del Maó romà es manifesta en les nombroses restes arqueològiques d’aquesta època. Del període medieval cal assenyalar l’església de Santa Maria (1287), reconstruïda el 1772, d’una sola nau. Ja del segle XVIII, són importants les de Sant Francesc i el Carme. Entre els edificis civils destaca l’Ajuntament, del començament del segle XVII, que va ésser reformat al XVIII. El terreny de l’antic raval fou urbanitzat durant la dominació britànica i es convertí en el barri de Georgetown (1711), actualment Es Castell, imitat posteriorment a Barcelona i al Ferrol. Hi ha restes del castell de Sant Felip Neri (segle XVIII).
Municipi de Menorca (Illes Balears): 66,09 km2, 92 m alt, 4.630 hab (2014)
Estès entre la costa de Tramuntana i la de Migjorn. La zona no conreada és ocupada en part per pinedes i alzinars.
Les bases de l’economia local són l’agricultura, especialment de secà (cereals i farratges), la ramaderia (bovina), indústries (alimentàries, de mobles i de sabates) i, sobretot, el turisme (hi ha un important nucli turístic a la cala de Santagaldana) i la indústria (en part derivada de l’agricultura i la ramaderia). Pertany a les àrees comercials de Ciutadella i de Maó. La població ha experimentat un important ascens en les darreres dècades.
La vila es troba al sud de la serra de s’Esclusa, i s’estén cap a la plana. Notable església parroquial de Sant Bartomeu (acabada el 1770).
Municipi de Menorca (Illes Balears): 186,34 km2, 24 m alt, 29.098 hab (2015)
Situat a l’extrem occidental de l’illa, entre la costa de tramuntana i la de migjorn, amb abundància de cales. A l’interior hi ha boscos de pi blanc.
La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en l’agricultura, la ramaderia i la indústria (especialment la del calçat), ha experimentat darrerament un nou impuls gràcies al turisme, que ha donat lloc a nombroses urbanitzacions i ha provocat un notable creixement demogràfic.
A la ciutat, d’origen medieval, destaquen, entre molts altres punts d’interès, el carrer de ses Voltes, porticat, l’espaiós Born, la catedral (gran basílica d’origen gòtic), un bon nombre d’edificis religiosos i civils i el barri residencial que uneix el nucli antic amb el castell de Sant Nicolau, notable fortificació del segle XVII.
Dins el terme abunden també els jaciments talaiòtics, alguns d’excepcional interès, com el poblat recentment descobert, intacte, a l’anomenada Sa Cova d’Escarritx.
El municipi celebra tradicionalment, amb gran ressò, les festes de Sant Joan.
Jaciment paleontològic de l’època del Plistocè inferior. Els materials fossilífers procedeixen d’una bretxa responsable del re-ompliment d’antigues cavitats càrstiques.
Aquest jaciment és extraordinàriament ric en petits vertebrats com amfibis, rèptils i aus. Així mateix es descriu l’espècie de bòvid exclusivament menorquí Myotragus binigauensis.
La seva importància rau en el fet que es tracta d’una espècie únic testimoni de la línia evolutiva que progressà independentment dels seus congèneres de Mallorca.
Municipi de Menorca (Illes Balears): 11,66 km2, 19 m alt, 7.661 hab (2014)
(ant: Villacarlos) Situat a la costa oriental de l’illa, amb penya-segats, al sud, i cales, al nord.
La vida econòmica del municipi es reparteix entre les tradicionals activitats agrícoles (farratge), pesqueres i ramaderes (boví, oví, porcí i aviram) i les més recents del turisme i la indústria (fabricació de bijuteria, del plàstic, alimentària i de la construcció). La proximitat de Maó ha contribuït a l’augment demogràfic del municipi.
La vila, entre les cales Esfonts i Corb, va ser creada pels anglesos en 1771-81 a l’indret de sa Raval Nova com a residència i campament militars; el centre urbà és una gran plaça d’armes voltada de casernes; l’església parroquial del Roser fou construïda en 1777-1805.
Dades dels Països Catalans 