Gran promontori de la costa septentrional de l’illa, que avança vers el nord uns 4 km, entre el port de Fornells, a ponent, i l’arenal de s’Olla, a llevant. L’istme té una amplada d’1,5 km.
Culmina, al seu extrem septentrional, a la talaia de Fornells (122 m alt). Al centre hi ha el lloc de s’Albufera.
Península a l’extrem oriental de l’illa, situada al sector nord-est del port de Maó. format per un penya-segat de 78 m d’altura. També s’anomena de s’Esperó.
Hi ha el fort de la Mola (o fort d’Isabel II) (1852), que fins al 1968 serví sovint de presó.
cala Mitjana (Felanitx, Mallorca Migjorn) Cala de la costa, entre cala sa Nau i cala Ferrera.
cala Mitjana (Artà, Mallorca Llevant) Cala de la costa, prop el límit amb el terme de Capdepera, a ponent de cala Torta.
cala Mitjana (Ferreries, Menorca) Cala de la costa meridional, a llevant de la de Santagaldana.
Caseria, al nord de la ciutat, entre el port de Maó i es Grau.
Nom donat al sector de Migjorn de l’antic terme parroquial de Ferreries que romangué sota la mateixa jurisdicció en independitzar-se la parròquia des Migjorn Gran.
(Menorca)
Sector de l’illa, constituït per un planell calcari miocènic, no superior als 50 m alt, pedregós, on abunden els fenòmens càrstics. Ocupa els termes des Castell, Ciutadella i Sant Lluís, i la part meridional dels restants.
S’oposa al sector de Tramuntana, de distinta geomorfologia, però des del punt de vista agrícola el mot té un sentit més restringit, car les terres pregones del centre de l’illa són anomenades sa Mitjania.
Cala i centre d’estiueig, a la costa oriental de l’illa, al nord de la ciutat.
En aquesta cala desembarcaren les forces franceses enviades per Richelieu per ocupar l’illa. El duc de Crillon hi féu, igualment, un desembarcament parcial amb les seves forces hispàniques.
(Maó, Menorca, 1891 – 1892)
Setmanari. Fundat per Jaume Ferrer i Parpal.
Pretesament literari, es proposava d’estendre un sistema ortogràfic, de poc rigor científic, ideat per Ferrer i basat en el dialecte menorquí.
(Menorca, 1961 – després 1964)
Grup d’artistes independents, dins una línia informal, que pretenia d’inspirar-se en la natura menorquina.
La idea sorgí del pintor noruec Arnulf Björndal, i, entre altres, s’hi integraren els ceramistes Jaume Ribalaiga i Frederic Hilario i el pintor Francesc Hernández i Móra, amb l’adhesió d’una llarga llista d’artistes locals i forans.
La galeria Sa Taula, inaugurada a Fornells el 1964, havia de polaritzar les mostres d’aquest grup, que, com a tal, no reeixí.
Dades dels Països Catalans 