Sector de migjorn del terme.
Sector de migjorn del terme.
(Maó, Menorca, de l’1 al 4 setembre 1535)
Depredació, obra del pirata Barba-rossa, que es presentà al port de Maó amb un estol de 30 neus.
Enderrocades en part les muralles i havent fracassat l’ajut del governador de Ciutadella (llavors capital de l’illa), el batlle de Maó, Jaume Escala, d’acord amb alguns regidors, pactà d’amagat amb l’enemic i li obrí les portes de la vila, a canvi que les cases dels traïdors fossin respectades.
A més del saqueig, els pirates cremaren l’església parroquial i s’endugueren de 600 a 800 captius. Els principals traïdors foren executats a Ciutadella el 24 d’octubre de 1536.
Després del saqueig, Maó restà gairebé despoblada, fins que l’erecció del castell de Sant Felip -iniciat el 1554- hi potencià el repoblament i la vida comercial.
Port natural, a l’extrem oriental de l’illa, que s’obre al sud del cap de la Mola, i és resultat de la falla produïda a la zona de contacte dintre els terrenys paleozoics i terciaris, on convergeixen les calcàries miocèniques (Migjorn) i els esquistos devonians (Tramuntana), assenyala el límit entre els dos sistemes geològics de l’illa.
Té 5,5 km de longitud, de 225 a 750 m d’amplada i gairebé 30 m de fondària. A l’entrada hi ha es Castell, i al fons, Maó, ambdues a la riba dreta.
Constitueix l’abric natural més important de la Mediterrània, el qual ha estat aprofitat per a la instal·lació d’un port.
(Maó, Menorca, maig 1756)
Combat entre la marina francesa (12 navilis i 5 fragates) dirigida per l’almirall La Galissonière, i la marina anglesa (18 naus), dirigida per l’almirall John Byng. La marina anglesa intentava socórrer els seus compatriotes, assetjats al castell de Sant Felip.
Si bé el resultat del combat fou indecís, els anglesos, en no poder desembarcar a l’illa, optaren per retirar-se.
Caseria d’estiueig, a ponent de l’entrada del port d’Addaia, davant l’illa Gran d’Addaia, que tanca pel nord cala Molí.
Hom hi construí un moll de pescadors i una petita església. És centre d’expansió de la ciutat d’Alaior.
Prop seu hi ha la platja de na Macaret, al sector nord-occidental del port d’Addaia, prop de la qual han sorgit diverses urbanitzacions.
Cala de la costa meridional, a ponent de la cala de Santagaldana. Prop hi ha la llacuna de la Macarella.
Dins la cala, a ponent, hi ha la petita cala Macarelleta.
Lloc, al sector oriental del terme, prop de la carretera de Ciutadella a Maó.
Prop seu hi ha la naveta dita de Llumena d’En Muntanyès.
(es Migjorn Gran, Menorca, juny 1912 – 31 maig 1913)
Publicació quinzenal. Portaveu de la Secció Minerva des Migjorn Gran.
Catòlica i regionalista, era redactada per Andreu Ferrer i Ginard, Francesc Camps i Mercadal i B. Borràs i Piris.
Dades dels Països Catalans 