Barranc, afluent, per la dreta, del barranc de Calapatà.
El 1908 Breuil descobrí una balma amb pintures rupestres prehistòriques, del grup dels pintors de les serres. Foren arrencades vers el 1924 i han desaparegut.
Les representacions eren figures de bèsties (cérvols, cabres) i caçadors amb arc.
Cim (1.034 m alt) del sector septentrional dels ports de Beseit, amb vessants rosts que cauen damunt el riu d’Algars, a llevant, i el riu d’Ulldemó, a ponent.
Nom en castellà de la vila i municipi de la Freixneda.
Santuari (la Mare de Déu de la Font), a la dreta del Tastavins.
L’església, monument nacional des del 1931, és un notable edifici gòtic (segle XIV), d’una sola nau, amb cinc grans arcs de diafragma i una coberta de fusta decorada; el portal conserva la porta primitiva.
(Favara de Matarranya, Matarranya)
Sepulcre romà en forma de temple, molt ben conservat, situat 1 km a l’oest del poble.
Dedicat a Luci Emili Lupus i conegut popularment amb el nom de Casa dels Moros. Probablement és obra del segle II dC.
Té un pòrtic amb quatre columnes dòriques que sostenen un fris i un frontó; a l’interior el conditorium comunica amb la cella superior per una escala.
Cim (1.396 m alt) dels ports de Beseit, al límit amb la Tinença de Benifassà (Baix Maestrat).
Santuari (la Mare de Déu de les Dosaigües), a la confluència del Matarranya amb el riu d’Algars.
Forma tradicional del nom de la població de la Sorollera.
Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 41,78 km2, 552 m alt, 365 hab (2014)
(cast: Valjunquera) Situat al sector septentrional de la comarca, al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó, a l’esquerra del Matarranya, accidentat al sud per la serra del Lliri. El territori és drenat per les valls de Massalió i Jonquera, tributàries del Matarranya. Predominen les pinedes i la garriga.
El sector agrícola és la principal font d’ingressos del municipi; de secà, s’hi conreen cereals, ametllers, vinya i oliveres; al regadiu, que aprofita aigua de fonts, s’hi fan cereals i hortalisses. Ramaderia (granges d’aviram i de porcí amb alguns ramats de bestiar de llana). Hi ha una fàbrica de pinsos. Àrea comercial d’Alcanyís. Població en descens.
El poble és situat a l’esquerra del torrent de la vall Junquera; església parroquial de Sant Miquel, del segle XVIII; a la banda oposada del torrent hi ha l’ermita de Santa Bàrbara.
El terme comprèn també el poble del Mas del Llaurador.
Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 15,97 km2, 436 m alt, 315 hab (2014)
(cast: Valdeltormo) Situat al límit amb la Terra Alta, a l’esquerra del Matarranya. El territori és suaument ondulat, i en part és ocupat per boscs de pins i alzines i matollar.
Predomina l’agricultura de secà (cereals, vinya, ametllers, oliveres i presseguers); el regadiu aprofita l’aigua del riu a través de sèquies, hom hi conrea hortalisses, cereals i farratges. Ramaderia de bestiar oví i cabrum; hi ha avicultura. Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura (molins de farina i oli) i hi ha alguns obradors menestrals. Àrea comercial d’Alcanyís.
El poble és en una vall afluent per l’esquerra al Matarranya; l’església parroquial és dedicada a l’Assumpció. Es conserva un antic castell bastit el segle XIV.
Dades dels Països Catalans 