(Navès, Solsonès)
Caseria, església i hotel (810 m alt), al nord del terme, sota els cingles de Busa, a l’esquerra de l’aigua d’Ora, al centre d’una ampla vall que domina, al sud-est, l’església parroquial de la Móra i, al sud-oest, la de la Selva.
(Mura, Bages)
Masia i capella, enfilada a l’est del terme, en un petit planell sota el puig del castell de Mura. La capella existia ja el 1240.
L’edifici actual, sense culte, sembla més aviat una cabana.
El mas, existent des del segle XIV, és l’origen del llinatge Santlleir.
(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat)
Església i caseria, a la dreta del torrent de Sant Jaume, que neix al cingle del Moliner, prop de Vacarisses, i, després de limitar els termes d’Olesa i d’Abrera, al Baix Llobregat, amb el de Viladecavalls del Vallès, s’uneix al torrent de Gaià, per la dreta, sota el poble d’Ustrell.
(Osor, Selva)
Veïnat, centrat per l’ermita de Sant Gregori, que corona la muntanya de Sant Gregori (1.088 m alt), al límit amb el terme de la Cellera de Ter, que tanca la vall d’Osor pel nord, divisòria d’aigües, amb la conca del Ter.
L’ermita, existent ja el 1636, ha estat restaurada modernament.
(Sant Julia de Vilatorta, Osona)
Antiga parròquia i demarcació senyorial dins l’antic terme de Sant Llorenç o de Meda, a la dreta de la riera Major, aigua avall de la parròquia de Sant Sadurní d’Osormort, de la qual depèn actualment l’església de Sant Feliu (segle XI).
L’antic casal de Planeses fou substituït pel mas de la Verneda.
El lloc és esmentat ja el 970.
Masia, situada en una carena espadada de 811 m alt, dins la parròquia i al nord de Su.
Té adossada una església romànica de la fi del segle XII, que es conserva molt deformada per afegits posteriors.
Església i masia, situades en un petit serrat al nord-oest del terme, sobre la riera de Merlès.
El lloc, juntament amb l’església, fou donat per dot a Guisla de Lluçà (morta el 1026), muller del vescomte Bernat I de Conflent. L’heretà el seu fill Ermengol, bisbe d’Urgell, i a la seva mort, els seus marmessors el revengueren a Sunifred II de Lluçà (1037).
Els Lluçà cediren el mas i l’església al monestir de Lluçà i fou des d’aleshores cap d’una batllia seva. L’església fou sufragània de Lluçà fins el 1878.
Erigida en parròquia rural i refeta aleshores la seva església, es troba avui dia abandonada i sense culte, per manca de feligresos.
(la Morera de Montsant, Priorat)
Masia, a l’est del poble, a l’indret on hi havia hagut l’antic monestir cistercenc de Bonrepós.
En extingir-se la comunitat, esdevingué granja dels cartoixans d’Escaladei.
Vora el mas, formant part del mateix edifici, hi ha l’ermita de Sant Blai.
(el Brull, Osona)
Masia, situada a poca distància, vers l’est, del coll Formic, on el Centre Excursionista de Catalunya fundà, a la fi del segle XIX, un dels primers refugis de muntanya.
Malgrat el seu nom, no hi ha memòria que hagi tingut mai cap capella.
(Ripoll, Ripollès)
Antiga masia, dins l’antic terme de la Parròquia de Ripoll, enfilada a la dreta del Ter, entre els masos Coma i Oriola.
El seu territori fou adquirit pel monestir de Sant Joan de les Abadesses el 992 i més tard formà, amb la Coma de Senar, les Vernedes i altres terres veïnes, una batllia de la sagristia de Sant Joan, radicada al mas Anglada del Sanarús.
Dades dels Països Catalans 