(Parets del Vallès, Vallès Oriental)
Masia, que centra un enclavament (33 ha) entre els de Lliçà d’Amunt, Lliçà d’Avall i Palau-solità. El conjunt també té capella (1679) i pallissa.
Sembla que té els orígens en una vila romano-imperial (Villa Rodalli), documentada des del 878.
Masia i església (Sant Salvador), dins la parròquia de la Llena.
Masia i antiga quadra, situada als vessants septentrionals del coll Savena, dins la parròquia de Sant Andreu de Bancells.
És esmentada el 1380 com a quadra amb tres masos.
(Castellar de la Ribera, Solsonès)
(o Vilaprinyó prop Ceuró, o de la Ribera) Antiga quadra i actual masia (601 m alt), dins el terme de Ceuró.
Hi ha la capella de Santa Magdalena.
(Santa Maria de Merlès, Berguedà)
Gran masia i veïnat, al nord del poble, documentada ja al segle XVI.
Prop de la casa fou construïda una capella i, al peu de la riera de Merlès, el molí.
Antiga masia de l’antic municipi de Palmerola, que donà nom a l’antiga parròquia de Sant Julià de Palomera, coneguda també per Sant Julià de Vilacorba.
(Castellar de la Ribera, Solsonès)
Masia, dins l’antic terme de Ceuró, vora el qual hi ha el santuari de la Vila o de Savila.
Important masia, al nord-oest del terme, que denomina un veral. Existia ja el 1108, i era tributària del monestir de Lluçà.
Té prop seu una capella de Sant Gil, documentada des del 1038.
Veïnat, situat a l’oest de la vila, al vessant del massís de les Agudes.
Rep el nom de l’antic mas Vidal, existent ja el segle XIII.
Dades dels Països Catalans 