Arxiu d'etiquetes: Marina Baixa

Captivadors, els

(l’Alfàs del Pi / la Nucia, Marina Baixa)

Llogaret entre els dos municipis. Té una església dedicada a sant Vicent Ferrer.

Sembla que en aquest indret, el segle XVII, hom recollia els captius moriscs i els duia cap a Alger.

Capnegret

(Altea, Marina Baixa)

Caseriu, a la costa, al voltant del cap Negret, al nord de la vila.

Capblanc

(Altea, Marina Baixa)

Caseriu, situat a la costa, al sud de la vila.

Canet -Marina Baixa-

(Guadalest, Marina Baixa)

Caseriu, al sud de la vila.

Vila Joiosa, la (Marina Baixa)

Municipi i capital comarcal de la Marina Baixa (País Valencià): 58,28 km2, 27 m alt, 33.951 hab (2014)

Situat a la façana marítima de la serralada Pre-bètica valenciana, des dels vessants de les serres d’Aitana i del Puigcampana, al sud de la comarca. Travessen el terme diversos barrancs i el riu de la Vila o de Sella.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, principalment el regadiu, que està en expansió (cítrics, hortalisses i cereals), que aprofiten aigües derivades del vell embassament del Relleu i del modern de Sella per mitjà de canals; en el secà es conreen cereals, garrofers, ametllers i oliveres. La propietat de la terra és repartida i predominen les petites explotacions agràries. De la ramaderia només destacà l’avicultura i l’apicultura. Important port pescador. Indústria alimentària (xocolata), de ceràmica, de xarxes i d’artesania de cànem. Gran desenvolupament turístic (hotels, càmpings, apartaments i xalets). Àrea comercial d’Alacant. Demografia en ascens (accentuada en el període 1960-80 a causa de la immigració).

La ciutat (popularment la Vila) ocupa un tossal avançat entre la boca del riu de la Vila i la cala d’Alcocó; l’església parroquial de l’Assumpció va ésser construïda al segle XVII aprofitant una antiga torre de defensa; el 1806 nasqué a l’altra banda del riu el Poble Nou.

El municipi comprèn, a més, les caseries d’Alcocó, Xauxelles, el Paradís, Mitjans, Secanets, Torres, l’Ermita de Sant Antoni i les Barberes i diverses urbanitzacions.

L’atac pirata del 1536, el dia de Santa Marta, en la qual la població reeixí a defensar-se, és la que commemoren les festes de moros i cristians.

Enllaç web: Ajuntament

Campana, puig *

(Finestrat, Marina Baixa)

Veure> el Puigcampana  (muntanya).

Tàrbena (Marina Baixa)

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 31,67 km2, 560 m alt, 661 hab (2015)

Situat en un terreny muntanyós, al vessant nord de la Serrella, a la capçalera del riu d’Algar (vall de Tàrbena), al nord de la comarca, al límit amb la Marina Alta.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb predomini del secà sobre el regadiu. Els conreus més estesos són els de cereals, seguits dels d’ametllers; al regadiu, fruiters (nesprers). Hi predominen les explotacions agràries petites i mitjanes. Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria d’artesania. Forma part de l’àrea comercial d’Alacant. Població en descens.

La vila, d’origen islàmic, es troba a ponent del tossal on s’aixecava el castell de Tàrbena; l’església parroquial de Santa Bàrbara és del segle XVIII.

El municipi comprèn els antics despoblats de Misep, Bijauca, Picassàries, el Rafalet de Benissalim, Albicà, Parelles i Casivanyes.

Cala, tossal de la

(Benidorm, Marina Baixa)

Turó que tanca pel sud la platja de la població (prop de la urbanització de la Cala), als vessants del qual hi ha restes d’un poblat ibèric, poc excavat, i d’un possible santuari. Provisionalment pot ésser considerat de la segona fase ibèrica (segles III-I aC).

A la part baixa del tossal, arran de la cala, hi ha vestigis d’un altra poblat ibèric, potser una mica més antic.

Cala, la -Marina Baixa-

(Benidorm, Marina Baixa)

Urbanització turística, situada a la platja que s’estén al sud de la ciutat, al peu del tossal de la Cala.

Sella (Marina Baixa)

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 38,72 km2, 419 m alt, 588 hab (2015)

Situat a la façana marítima de la serralada pre-bètica valenciana, a la falda de la serra d’Aitana, a la vall que forma el riu de Sella. Hi ha pinedes i alguns alzinars i pastures.

Economia agrícola, és conrea gran part del terme i, gràcies a l’aprofitament de les deus és possible una agricultura de regadiu (cítrics), però hi prepondera el secà; s’hi conreen fruiters i blat. Àrea comercial d’Alacant. Població en constant descens durant tot el segle XX.

La vila, d’origen islàmic, és al peu de la penya de Sella, a la capçalera del riu, sota el turó on s’aixeca el castell de Sella; església parroquial de Santa Anna.

El municipi comprèn, a més, les caseries de l’Alcàntera, de Tagarina, de l’Aguilar, d’Almussent i de la Real.