Caseriu, a la capçalera del riu de Bolulla, sota el coll de Bijauca, que comunica les valls de Callosa i de Pop.
Arxiu d'etiquetes: Marina Baixa
Bèrnia, castell de
(Callosa d’En Sarrià, Marina Baixa)
(ant: de Bèrdia) Antiga fortificació, situada al vessant meridional de la serra de Bèrnia, vora el coll de Bèrnia, al límit amb el terme d’Altea.
Esmentada ja el 1263, fou reconstruïda el 1570 per Felip II (fort de Bèrnia) per tal d’impedir les comunicacions entre els moriscs de la Marina Alta i de la plana de Benissa, al nord, i els de la Marina Baixa.
Orxeta (Marina Baixa)
Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 24,06 km2, 177 m alt, 875 hab (2014)

Situat als vessants de la serra d’Orxeta (671 m alt) i de la Relleu, a la riba dreta del riu de la Sella, el terme s’estén a banda i banda del riu. Una bona part del territori són erms, pasturatges o pinedes.
És conrea menys d’una quarta part del terme municipal i la major part es dedica als conreus de secà: els més estesos són els cereals, garrofers i ametllers; al regadiu s’hi conreen cítrics (llimoners i tarongers). Dins el terme hi ha el pantà d’Amadòrio. Petita indústria de materials de la construcció. La trajectòria demogràfica recent és la decadència general a les contrades interiors de la Marina.
La vila està situada a la dreta del riu de Sella i hi destaca l’església parroquial de Sant Jaume, bastida en 1759-61.
Enllaç web: Ajuntament
Benitafal
Antic nom d’un dels dos nuclis que constituïen la vila de Tàrbena, l’anomenat el Poble de Baix.
Benisseclí
(o Benissiclí) Despoblat. Lloc de moriscs, el 1563 tenia 44 focs.
El 1534 fou erigit en parròquia independent, separat de Guadalest, juntament amb els llocs d’Ondara, d’Ondarella i de Moixerques.
Benissalim *
Antic nom de Rafalet de Benissalim (caseria i antic lloc).
Beniqueis
Despoblat, a l’oest del poble, prop del límit amb el terme de Benifato.
Lloc de moriscs, el 1602 tenia 5 focs, fou agregat a Beniardà en erigir-se aquest lloc en rectoria de moriscs.
Nucia, la (Marina Baixa)
Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 21,32 km2, 226 m alt, 20.029 hab (2014)

(cast: la Nucía) Situat a la vall de Callosa, a la dreta del riu Guadalest, entre els últims estreps de la serra d’Aitana i la costa mediterrània. Les pastures ocupen una tercera part del terme.
Hi predominen els cultius de secà, que es dediquen als cereals, als garrofers, als ametllers i a l’olivera. El Rec Major de l’Alfàs, amb aigües procedents de deus, rega 233 ha i fa possibles conreus de regadiu (sobretot cítrics). Indústria alimentària, de la construcció i hotelera. El turisme del litoral proper ha fet construir nombrosos xalets i apartaments. Àrea comercial d’Alacant.
A la vila destaca l’església parroquial, dedicada a santa Maria (segle XVIII, refeta el XIX).
El terme comprèn el llogaret dels Captivadors, en part a l’Alfàs.
Benimussa -Guadalest-
Despoblat. Antic lloc de moriscs, tenia 42 focs el 1602, fou agregat el 1535 a la nova rectoria de moriscs de Beniardà.
Benimussa -Altea-
Caseriu, a 2 km de la vila, a la riba dreta del riu d’Algar.
És una antiga alqueria islàmica, esmentada ja el 1248.
