(ant: Olocaive) Antic castell, situat al sud de la vila, al vessant oriental de la serra del castellet d’Aixa.
Antiga alqueria islàmica, el seu terme comprenia diverses alqueries.
Ocaive, castell d’
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Marina Alta
Negre, cap -Marina Alta-
Cap de la costa, entre la platja del Portitxol i la punta Plana, al nord del cap de la Nau.
Negrals, els
(Sanet i els Negrals, Marina Alta)
Poble, forma un sol nucli amb Sanet (dividit per un torrent).
D’origen islàmic, fou lloc de moriscs (12 focs el 1609) de la fillola d’Ondara. Depengué de Dénia i després de la rectoria de moriscs del Ràfol d’Almúnia (1535). Fou de la senyoria de la família Pasqual, que el 1611, després de l’expulsió dels moriscs, atorgà nova carta de població.
Formà municipi amb Sanet en 1821-23 amb el nom d’Unió Legal i, definitivament, des del 1834 amb el nom actual.
Murta, barranc de la -Marina Alta-
Curs d’aigua de la comarca. Neix a la serra del castellet d’Aixa, vora l’antic castell d’Ocaive, i, després de passar per la vila de Pedreguer, desemboca a la mar dins el terme de Dénia, a llevant del Girona.
Mostalla, serra de
(l’Atzúvia, Pego, Marina Alta / Oliva, Safor)
Alineació muntanyosa, que separa les valls de Pego de la serra de la Safor, és a dir, la província d’Alacant de la de València, i s’estén perpendicular a la costa, paral·lela a la serra de Gallinera (al nord) i a la de Segàrria (al sud).
Culmina a la creu de Mostalla (359 m alt).
Mosquera -Marina Alta-
Caseria, situada al vessant dret de la vall de Xaló. A la fi del segle XVI hi fou bastida l’església de Sant Joan.
Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (el 1602 tenia 39 focs) de la fillola d’Ondara. Formà part, amb Alcalalí, de la baronia d’Alcanalí i Mosquera.
Moraira
(o Almoraira) Poble, situat a la costa, al fons de la rada de Moraira, oberta entre el cap Blanc i la punta de Moraira (promontori de 162 m alt que constitueix el límit meridional del sector de la costa espadada que des del cap de la Nau pren la direcció nord-est – sud-oest).
Es conserva el castell, o fort, de Moraira, de petites dimensions, edificat a la fi del segle XVI per Gian Battista Antonelli per a defensar la costa contra els atacs de corsaris. A llevant del poble, prop del promontori, hi ha la caseria del Portet de Moraira.
Al voltant d’aquests dos nuclis i en tot el sector de la costa han sorgit apartaments, hotels, urbanitzacions i càmpings, que l’han convertit en un dels nuclis turístics més importants de la Marina Alta.
Montgó, el -Marina Alta-
Serra. Constituït per un sinclinal cretaci que s’estén en direcció nord-oest – sud-est, paral·lelament a la costa -on forma el cap de Sant Antoni-, entre el barranc de la Murtà i el curs baix del riu de Gorgos. La màxima altitud és de 751 m.
Declarat parc natural l’any 1987.
Enllaç web: Parc Natural del Montgó
Molinell, el -Marina Alta-
Antic balneari, al sector costaner dit la Sort de la Mar, al límit amb el terme d’Oliva (pla del Molinell).
Situat a la dreta del riu del Molinell, que es forma per la unió de diversos barrancs que davallen de la serra del Migdia i que desguassa a la mar després de rebre per l’esquerra un dels braços del riu Bullent (o Calapatar) i formar, des d’aquest punt, el límit entre els termes d’Oliva i Dénia, en una extensa zona de marjals, regades per les aigües d’aquests rius.
Mira-rosa
(o Benarrosa) Poble, a l’esquerra del riu Girona, aigua amunt de Setla i enfront de Miraflor. Els tres pobles formaven una sola jurisdicció dins el Marquesat de Dénia i eren anomenats els Llocs.
L’església del Salvador depèn eclesiàsticament de la del Verger.
Lloc de moriscs, tenia 23 focs el 1609.
Dades dels Països Catalans 