Arxiu d'etiquetes: Marina Alta

Bullent, riu

(Oliva, Safor / Pego, Marina Alta)

Curs d’aigua, a la zona de contacte entre les dues comarques.

Neix al vessant oriental de la serra de Mostalla, i és aprofitat per al regatge dels arrossars de les marjals dels dos municipis, dels quals és termenal; convertit en canal de drenatge (sequiol del Vedat o riu Calapatar), desemboca a l’extrem sud de la platja d’Oliva.

És unit al sistema de regadiu i de drenatge del Molinell.

Bovetes, les

(Dénia, Marina Alta)

Partida i caseriu, a la costa; a l’oest de la ciutat.

Sanet i els Negrals (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 21,10 km2, 83 m alt, 674 hab (2015)

(cast: Sanet y Negrals)  Situat a la vall del riu Girona, al seu sector mitjà conegut amb el nom de la Rectoria del Ràfol, al sud-oest de Dénia.

La principal activitat econòmica és l’agricultura; hi predomina el regadiu (amb aigua procedent del Ràfol) sobre el secà; els conreus més extensos són els cítrics, els garrofers i una part d’horta. Àrea comercial de Gandia.

El cap del municipi és Sanet de la Rectoria (on hi ha l’església parroquial de Santa Anna), que forma un continu amb el poble dels Negrals, a l’antiga partió entre regadiu i secà; ambdós pobles són d’origen àrab i formaren municipi en 1821-23 amb el nom d’Unió Legal, i definitivament, amb el nom actual, des del 1834.

Enllaç web: Ajuntament

Sagra (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 5,62 km2, 103 m alt, 410 hab (2015)

Situat al sistema Prebètic valencià, a la vall del riu Girona, al sector conegut per la Rectoria del Ràfol. Al nord hi ha l’abrupte sector del port de Sagra.

Economia agrícola, on predominen els conreus de secà sobre els de regadiu; els conreus més estesos són els cítrics, seguits d’ametllers, garrofers, oliveres i cereals de secà. Avicultura. Àrea comercial de Gandia. Població en descens.

La vila, d’origen àrab, s’allarga al camí axial de la Rectoria del Ràfol; església parroquial de Sant Sebastià (fi del segle XVI). La senyoria fou adquirida per l’orde de Sant Jaume, que hi edificà un palau, i hi establí la comanda de Sagra.

Bolcàssim

(la Vall de Gallinera, Marina Alta)

Despoblat. Antic lloc de moriscs (el 1602 era habitat per 7 famílies).

Fou inicialment agregat a Alpatró, i després, a Benissivà.

Bolata, el *

(Comtat / Marina Alta)

Altre nom amb que també és conegut el riu Girona.

Ràfol d’Almúnia, el (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 4,98 km2, 88 m alt, 659 hab (2014)

(ant: Ràfol dels Mur o de Sapena) Situat a la regió històrica del Marquesat, als contraforts terminals de les serres pre-bètiques valencianes, entre la conca del Girona, que rega el sud del terme, i la serra de Segàrria.

L’agricultura és la principal riquesa, i ocupa prop de la meitat del terme; els conreus principals són els de secà (ametllers, oliveres, garrofers i vinya); per mitjà de pous i fonts es rega una petita part, dedicada als cítrics i les hortalisses. El règim predominant és el conreu directe. Àrea comercial de Gandia. Població en descens, encara que s’ha estabilitzat des del 1970.

El poble, d’origen islàmic, és al centre de la Rectoria, nom que prengué aquest sector del Marquesat en ésser erigida en parròquia (la Rectoria del Ràfol) l’església del Ràfol. Al segle XVII esdevingué centre del marquesat del Ràfol d’Almúnia.

Enllaç web: Ajuntament

Blanc, cap -Marina Alta-

(Teulada, Marina Alta)

Cap de la costa, a l’extrem meridional de la rada de Moraira.

Bitla

(Castell de Castells, Marina Alta)

Despoblat (actualment masia), al peu de la serra d’Alfaro, al nord de la vila.

Antic lloc de moriscs, era habitat per 12 famílies el 1602.

Bisbilan *

(la Vall d’Ebo, Marina Alta)

Antic nom del barri de Villans.