(Mancor de la Vall, Mallorca Raiguer)
Santuari, al nord de la vila, dominant la vall.
L’església, esmentada ja el 1275, és una de les més antigues de l’illa. El 1603 fou donada al municipi de Selva de Mallorca; durant alguns any hi hagué ermitans.
Fins el 1925, any de la segregació de Mancor, tingué lloc un pelegrinatge anual del poble de Selva en compliment d’una promesa feta pels jurats.
(Mancor de la Vall, Mallorca Raiguer)
Caseriu (500 m alt), situat al nord-oest del poble.
(Mancor de la Vall, Mallorca, 1796 – Binissalem, Mallorca, 1876)
Escriptor i filòleg. Doctorat en Dret (1817), visqué a Binissalem, d’on fou alcalde (1822). A Mallorca dirigí el “Setmanari Constitucional Polític i Mercantil de Mallorca”, “Es Prat i sa Bofera” i, possiblement, “Es Deixondidor”, per tal de difondre la seva ideologia liberal a l’illa.
Oposat a la castellanització de l’illa proposada pels Amics del País, escriví una Gramàtica de la lengua mallorquina (1835) i un Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín (1858-78); el 1872 publicà una nova edició, ampliada, de la Gramática.
Traduí F.M. Samaniego i altres clàssics castellans i és autor de Poesies mallorquines (1850) i de diversos assaigs sobre història local.
Dades dels Països Catalans 