(Manacor, Mallorca Llevant, 1973 – )
Escola pública creada per l’ajuntament. Té la missió fundacional de fomentar, practicar i ensenyar gratuïtament la llengua catalana i la cultura autòctona.
La seva activitat depèn d’un patronat presidit pel batlle i format per membres que representen el consistori, les institucions, entitats culturals i econòmiques d’àmbit balear, i cíviques, veïnals, culturals, docents i dels mitjans informatius de Manacor.
Enllaç web: Escola de Mallorquí
Possessió, al sud de la ciutat. L’edifici és una notable casa fortificada, amb elements gòtics (segle XIV), coneguda antigament per torre de Mossèn Pere de Santjoan.
El nom actual prové del segle XVII, quan el jesuïta Hug Berard i Oms la cedí al seu orde.
(o del Drach) Grup de coves d’origen càrstic, situades prop de la costa, als estreps de la serra de Llevant, a 1 km de Portocristo.
De grans dimensions i amb abundants estalactites i estalagmites, amb 1 km de longitud, format per diverses sales excavades en una zona de terrasses calcàries, en un terreny miocènic; presenten un conjunt d’estanys, un dels quals, el Martel (177 m de longitud), és navegable.
Explorades des del 1878, la primera exploració científica fou feta el 1896 per E. A. Martel, amb el patrocini de l’arxiduc Lluís Salvador, foren il·luminades (1934) per Carles Buigas.
Són actualment un centre important d’atracció turística.
Barri de la ciutat. Comprèn part del nucli central.
Té caràcter comercial i residencial.
Basílica paleocristiana, descoberta al començament del segle XX a la possessió de sa Carroja, propera a Portocristo, excavada per Joan Aguiló i pel propietari del terreny.
És un edifici rectangular de tres naus, de 23 per 10 m, amb un vestíbul o nàrtex al centre del qual hi ha el baptisteri, petita piscina de planta de creu. A l’interior de l’edifici foren trobades moltes tombes paleocristianes, quatre de les quals amb coberta de mosaic, amb inscripcions funeràries (una d’aquestes es conserva completa).
Fou construïda al segle IV o el V, i es mantingué fins a la invasió musulmana.
Urbanització, a la costa oriental de l’illa, a la cala Murada, prop del terme de Felanitx, iniciada el 1956.
Caseriu de la costa de l’illa, al sud de Cala Moreia.
(o s’Illot) Caseriu i centre turístic, a la costa de l’illa, al límit amb el municipi de Sant Llorenç des Cardassar, on s’esten la major part de la platja arenosa de sa Moreia.
(Manacor, Mallorca, 6 gener 1919 – 29 març 2007)
Pintor. Estudià a Barcelona i a partir del 1947 es dedicà plenament a la pintura.
Conreà la natura morta, la figura i el paisatge. Ha fet diverses exposicions individuals.
Sobresortí també com a dibuixant.
Dades dels Països Catalans 