Poble i nucli turístic, veí del municipi de Palma de Mallorca, sobre les dunes consolidades al contacte del pla de Sant Jordi i la marina de Llucmajor.
Antic nucli de pescadors, des dels anys 1950 és un dels principals centres turístics de les Illes Balears.
Caseriu, situat a la carretera de Santanyí, al sud de Sant Jordi.
El seu origen és lligat a la dessecació del prat de Sant Jordi, en agrupar-se els nous agricultors, procedents de Llucmajor i de Vilafranca de Bonany, en la zona de contacte entre el regadiu i el secà que precedeix sa Marina.
Edifici en ruïnes, situat al cim de la mola de s’Escop (926 m alt), on Francesc Aragó dugué a terme medicions del meridià entre Barcelona i les illes Balears, l’any 1808, per tal de servir de base al nou sistema mètric.
Cala de la costa, al nord de Cala Murada.
La seva platja n’ha fet un indret d’atracció turística.
(Banyalbufar, Mallorca Tramuntana)
Antiga torre de vigilància. Construïda el segle XVI, té planta circular i 4 m d’alçària. Es troba sobre un penya-segat i domina la costa de Tramuntana, des de sa Dragonera fins a Sóller.
També és anomenada sa Torreta, la talaia des Verger (o del coll des Verger), de Banyalbufar i de sa Pedra de s’Ase.
Cala de la costa, situada al sud de Portocristo, junt a cala Mendia.
(Andratx / Calvià, Mallorca Tramuntana)
Cap de la costa, situat entre els dos municipis, a l’est d’es Camp de Mar, l’antic port Andritxol.
Damunt el promontori es troba l’antiga torre de defensa dita torre del cap Andritxol (o del port Andritxol), construïda el 1580 i reformada dos anys més tard.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Promontori de la costa, situat a la part meridional del port d’Andratx. És el cap més avançat d’aquest sector de la costa mallorquina i acaba a la punta des Frare.
Tot i que té una altitud inferior a d’altres promontoris situats al mateix sector (110 m), és limitat per penya-segats.
Municipi de Mallorca Tramuntana (Illes Balears): 81,55 km2, 101 m alt, 10.806 hab (2014)
Situat als darrers contraforts de la serra de Tramuntana. A la zona muntanyosa del terme, on abunden les pinedes i les garrigues, hi ha un dels enclavaments de margalló més importants de l’illa.
La principal font d’ingressos del municipi és el turisme, localitzat al port i a la zona costanera, L’agricultura de secà, la ramaderia, la pesca i l’explotació d’algunes pedreres completen l’activitat econòmica.
A la vila, recolzada a la muntanya, destaca l’església parroquial del segle XVIII, d’una sola nau i dedicada a sant Bartomeu i a la Mare de Déu dels Àngels.
Dins el terme es troben els nuclis de s’Arracó, es Port d’Andratx, es Camp de Mar i Sant Elm, a més d’algunes torres de defensa i les ruïnes de l’antic monestir de la Trapa.
Enllaç web: Ajuntament
Barri antic i origen del poble, separat per un torrent de l’àrea de creixement urbà iniciada el segle XVI.
També ha estat anomenada Pobla Antiga (1395), Partida d’Amunt o Vila d’Amunt.
Dades dels Països Catalans 