Arxiu d'etiquetes: Mallorca

Artà, coves d’

(Capdepera, Mallorca Llevant)

(o de l’Ermita) Coves naturals càrstiques amb gran quantitat d’estalactites i estalagmites. Formades a conseqüència de la constitució calcària del massís d’Artà. La seva grandiositat fa que siguin un centre d’atracció turística.

L’exploració sistemàtica arrenca del final del segle XVIII, sota la inspiració del cardenal Antoni Despuig, però hom troba inscripcions dels segles XVI i XVII; el 1896 fou estudiada per Martell.

L’atracció turística ha donat peu a una curiosa (i, sovint, ridícula) nomenclatura. Ha estat tema d’obres literàries, entre les quals cal remarcar La deixa del geni grec de Miquel Costa i Llobera, ací inspirada i localitzada.

Artà, badia d’

(Son Cervera, Mallorca Llevant)

Badia de la costa. Entre el cap des Pinar i la punta de n’Amer.

La seva costa és força baixa i forma quatre cales (es Port Nou, es port Vell, cala Bona i Cala Millor).

Artà, districte d’

(Capdepera / Son Cervera, Mallorca Llevant)

Un dels 12 districtes en què era dividida l’illa a l’època islàmica, que es mantingué, després de la conquesta catalana, com a terme d’Artà fins a la desmembració, al començament del segle XIX, dels de Capdepera i de Son Cervera.

Artà (Mallorca Llevant)

Municipi de Mallorca Llevant (Illes Balears): 139,79 km2, 154 m alt, 7.381 hab (2015)

Situat en una península quadrada, a l’extrem septentrional de les serres de Llevant. Al terreny, molt accidentat, hi ha màquies, pinedes i alzinars.

La base econòmica del municipi, a part del turisme, és l’agricultura, principalment de secà. L’activitat industrial es limita pràcticament al sector de la construcció.

Els principals punts d’interès de la vila són el santuari de Sant Salvador, l’antic convent franciscà d’es Mostir Vell i el Museu Regional d’Artà.

Dins el terme es troben les possessions de Betlem de Marina, Albarca, sa Devesa de Ferrutx, s’Alqueria Vella, son Fortesa Vell i s’Ametlerar, entre altres, a més de les coves i poblats talaiòtics de ses Païsses i de sa Canova i la colònia de Sant Pere d’Artà.

Arrom, s’

(Bunyola, Mallorca Tramuntana)

Possessió. Al sector del terme situat al vessant septentrional de la serra d’Alfàbia, sobre mateix de la ciutat de Sóller.

Arracó, s’

(Andratx, Mallorca Tramuntana)

Poble, a la part occidental del terme. Es troba al fons de la vall de s’Arracó (situada entre les valls de Sant Josep de la Palomera i d’Andratx), al llarg de la carretera d’Andratx a Sant Elm, que entra en aquesta vall pel coll de s’Arracó i en surt pel coll de la Palomera.

Era una antiga possessió, que inicià un ràpid creixement a partir del segle XVIII; la nova aglomeració es formà al voltant de la capella del Sant Crist, erigida en parròquia el 1849, de la qual depenen les valls de la Trapa i de la Palomera i el barri de Sant Elm.

Es tradicional l’emigració a França.

Arrabassada, torre de l’ -Mallorca-

(Andratx, Mallorca Tramuntana)

Talaia de la costa ponentina, davant sa Dragonera.

Fou construïda el 1583.

Armadans, So N’ *

(Palma de Mallorca)

Veure> So N’Armadans  (barri).

Ariany (Mallorca Pla)

Municipi de Mallorca Pla (Illes Balears): 23,14 km2, 124 m alt, 903 hab (2014)

Situat cap a llevant des Pla, al nord-est de Palma de Mallorca.

Economia agrària. Àrea comercial de Manacor. Població en descens.

El poble és una antiga possessió i senyoria de la família Cotoner, la qual, ja el segle XVI, començà a parcel·lar les seves propietats al terme de Petra, municipi del qual es va segregar el 1981, després d’haver-ho intentat en dues ocasions més (1925 i 1949). A l’església de la Nostra Senyora d’Ariany, construïda el darrer quart del segle XVIII i esdevinguda església parroquial el 1935, s’hi venera una imatge de la Mare de Déu d’Atocha, que hi va ser portada de Madrid el 1717 pel primer marquès d’Ariany en substitució d’una antiga advocació a la Mare de Déu de les Neus.

Al terme s’hi han trobat jaciments pre-talaiòtics.

Enllaç web: Ajuntament

Ariant

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

Antiga possessió i caseriu, a la vall d’Ariant, que desemboca a la costa septentrional de l’illa i es separada de la vila de Pollença pel puig gros de Torrelles i amb la qual es comunica a través del coll d’Ariant.

Hi ha actualment dues possessions: Ariant de Baix i Ariant de Dalt, que inclou una torre de defensa (torre d’Ariant) construïda el 1622 per ordre del virrei.