Arxiu d'etiquetes: Mallorca

Esporles (Mallorca Tramuntana)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 35,23 km2, 198 m alt, 4.940 hab (2014)

Situat als vessants meridionals de la serra de Tramuntana a la vall del torrent d’Esporles, des de la capçalera fins a la seva entrada al pla de Palma.

Pinedes i alzinars; la resta de la superfície és ocupada per conreus, amb predomini del secà, sobretot oliveres, garrofers i ametllers. Al regadiu s’hi conreen hortalisses. Altres activitats: ramaderia (ovina, bovina, porcina i cabrum) i, per la proximitat de Palma, indústria (construcció, tèxtil i derivada de l’agricultura) i serveis. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila és al fons de la vall, i comprèn els barris de la Vila Vella, es Balladors i la Vila Nova. Església parroquial de Sant Pere, bastida a primers del segle XX sobre el temple primitiu del segle XIII.

Dins el terme hi ha el poble de s’Esgleieta i el casal de sa Granja d’Esporles, a part d’altres possessions.

Enllaç web: Ajuntament

Escorca (Mallorca Tramuntana)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 139,33 km2, 479 m alt, 241 hab (2014)

Ocupa una gran extensió de terreny des de la serra de Tramuntana, on és molt accidentat (puig Major, 1.443 m; puig de Massanella, 1.348 m; puig Roig, 1.002 m) fins a la costa, alta i escarpada, amb les cales de sa Calobra i Tuent. Està situat entre els termes de Sóller i Pollença. Hi abunden els avencs i les coves d’interès arqueològic. Pinedes, alzinars i pastures.

La vida econòmica es basa en el turisme, l’agricultura de secà (oliveres, cereals, fruiters i ametllers), la ramaderia (ovina i porcina) i l’explotació d’aigües. Àrea comercial d’Inca.

El centre del municipi es el nucli format entorn del monestir de Lluc, centre espiritual de Mallorca, que agrupa una gran part de la població, si bé el cap tradicional és l’antiga parròquia de Sant Pere d’Escorca.

El terme comprèn, a més, els antics llocs de Turixant, sa Calobra, Tuent, Almallutx, Sant Pau de So N’Amer i Cúber.

Enllaç web: Ajuntament

Barcarès, el -Mallorca-

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

Cala, a la banda meridional de la badia de Pollença, entre la punta del Barcarès, a l’oest, i la de l’Emperador, a l’est.

Dóna nom a un caseriu proper, el qual es troba al nord mateix d’Alcúdia.

Deià (Mallorca Tramuntana)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 15,12 km2, 194 m alt, 768 hab (2014)

Estès al peu de la muntanya des Teix, des del vessant nord-oest de la serra de Tramuntana fins a la mar, a la qual s’obre per la cala de Deià, tancada a l’oest per la punta de Deià (on hi ha la torre de Deià) i per la punta de sa Foradada. Territori muntanyós, pinedes i alzinars.

Hi predomina l’agricultura de secà, amb conreus d’oliveres, garrofers, ametllers i cereals, i es manté l’activitat pesquera. Cal destacar també, a causa de la bellesa del paisatge, la tradició turística del municipi. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila, d’origen islàmic, és en un coster dominat per l’església parroquial de Sant Joan (segle XVI, modificada al XVIII), que conserva un notable altar barroc. Museu de Deià, amb obres del grup d’Els Deu des Teix. Pertangué a la possessió cistercenca de ca l’Abat.

A la possessió i actual museu de son Marroig, s’hi va instal·lar, a la fi del segle XIX, l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena, que va fer de Deià un centre d’atracció d’artistes i escriptors, en una tradició que ha prosseguit.

Dins el terme hi ha, a més, el poble de Llucalcari.

Enllaç web: Ajuntament

Barbacana, cala de sa

(Felanitx, Mallorca Migjorn)

Cala de la costa, a Portocolom, a la banda exterior de la punta de sa Bateria (que tanca el port de Felanitx per ponent), a tocar de les noves urbanitzacions.

Costitx (Mallorca Pla)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 15,35 km2, 138 m alt, 1.183 hab (2014)

Situat al sud-est d’Inca, dalt d’un pujol al sector central des Pla. Al sud-est el relleu és lleugerament accidentat per petits turons, amb pinedes, alzinars i matollar.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, predominantment de secà (cereals, ametllers, figueres, garrovers, arbres fruiters i vinya), la ramaderia (bovina i porcina) i l’avicultura. Àrea comercial d’Inca.

La vila és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII, on és venerada la imatge de la Mare de Déu de Costitx, és dels primers temps de la conquesta catalana.

Dins el terme hi ha les restes del poblat talaiòtic des Turassot i la finca de Son Corró, d’on són originàries les peces arqueològiques dites els toros de Costitx, actualment a Madrid.

Enllaç web: Ajuntament

Consell (Mallorca Raiguer)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 13,64 km2, 159 m alt, 3.859 hab (2014)

Situat al es Raiguer, entre la serra de Tramuntana i la plana central, drenat pel torrent de Solleric, al nord-est de Palma de Mallorca.

Gairebé tota la superfície del terme és conreada, amb predomini del secà (ametllers, cereals, oliveres, garrover, vinya i figuera), principal recurs econòmic del municipi; el regadiu es limita a 7 ha. Completen l’oferta econòmica la ramaderia i algunes activitats industrials, com la tradicional fabricació d’espardenyes i de coltells. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

El poble, d’origen islàmic, és al llarg de la carretera de Palma a Alcúdia; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, construïda el 1792.

Dins el terme hi ha el poble de Masnou, antiga alqueria islàmica.

Enllaç web: Ajuntament

Banys de Sant Joan, es

(Campos, Mallorca)

Balneari, a mig camí entre la vila i el port de Campos, a la vora oriental del salobrar de Campos.

És l’única manifestació de termalisme en tota l’illa.

L’aigua surt a 38,7ºC i té una olor sulfhídrica i un gust amarg i salat.

Bànyols -Mallorca-

(Alaró, Mallorca Raiguer)

Possessió, situada a l’esquerra del torrent de Solleric, entre la vila i Consell.

Havia estat una alqueria en època islàmica; a la darreria del segle XIII conservava encara una mesquita.

Balladors, es

(Esporles, Mallorca Tramuntana)

Barri, constitueix una eixample de la vila, on es troben els millors edificis.