Arxiu d'etiquetes: Mallorca

Salines, ses (Mallorca Migjorn)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 39,01 km2, 53 m alt, 5.018 hab (2015)

Situat a l’extrem sud-est de l’illa, al litoral, a les ribes del torrent de Son Catllar, al sector de Migjorn, entre la marina i les serres de Llevant.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, es conrea bona part del terme municipal. Hi predominen els conreus de secà sobre els de regadiu; els conreus més estesos són els cereals i els ametllers. També s’hi conreen arbres fruiters (figueres) i vinya. Ramaderia (bestiar boví, oví i porcí). Avicultura. Pedreres i salines. Indústria turística (colònia de Sant Jordi). Port esportiu a la platja des Dolç. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Població en ascens.

La vila és situada a ponent d’un turonet que vigilava les rutes de Palma a Santanyí.

El municipi comprèn, a més, la colònia de Sant Jordi, el raval de sa Carroja i el veïnat de Cas Perets.

Enllaç web: Ajuntament

Bóquer

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

Possessió, a l’istme de la península de Formentor, a l’indret de l’antiga ciutat de Bocchorum. La zona del terme situada entre la serra del Cavall Bernat i es Port de Pollença és anomenada la vall de Bóquer.

A la costa septentrional, la serra del Cavall Bernat penetra dins la mar formant un gran promontori (362 m alt) entre la cala Sant Vicent, a l’oest, i la cala de la vall de Bóquer, a l’est, anomenat el morro de Bóquer.

Bonany -Mallorca-

(Petra, Mallorca Pla)

Santuari i ermita de la Mare de Déu de Bonany, prop del cim del puig de Bonany (317 m alt), abans anomenat puig de Burguès, entre la vila de Petra i les de Sant Joan de Sineu i Vilafranca de Bonany.

L’església, d’estil neoclàssic, fou edificada damunt l’anterior (obra del segle XVII) entre 1920-25; hi és venerada la imatge de la Mare de Déu, talla de fusta medieval.

El santuari estigué a càrrec de donats fins al 1896, que fou confiat als ermitans de Sant Pau i de Sant Antoni Abat.

Hi ha una hostatgeria.

Bona, cala -Mallorca-

(Son Cervera, Mallorca Llevant)

Cala, on hi ha la urbanització de Cala Bona.

Bocchorum

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

(o Bocchoris)  Ciutat antiga del nord de l’illa, entre Pollença i es Port de Pollença. En resten vestigis molt escassos, que no han estat excavats. D’origen pre-romà, nucli urbà de la cultura talaiòtica, durant els primers segles del domini romà a l’illa tingué categoria de ciutat federada, segons Plini.

Prop del lloc de les ruïnes han estat trobades, per atzar, dues inscripcions en bronze del tipus dit tabula patronatus. Segons una, datada l’any 10 aC, la ciutat prenia com a patró Marc Cras, que cal identificar amb Marc Licini Cras, cònsol de Roma l’any 14 aC. A la segona, de l’any 6 aC, prenia com a patró Marc Atili Vern.

Després d’aquestes dates la ciutat decaigué i tingué una vida efímera, probablement per la competència de Pollentia (Alcúdia), fundació directa romana, que es convertí en l’única ciutat important del nord de l’illa de Mallorca durant tota l’època romana.

Boaleda, sa

(Santa Margalida, Mallorca Pla)

(o sa Boleda) Possessió, al nord-est de la vila, a la dreta del torrent de son Bauló.

Era, en època islàmica, un petit llogaret.

Blava, cala -Mallorca-

(Llucmajor, Mallorca Migjorn)

Cala, on hi ha la urbanització de Cala Blava.

Blau, gorg -Mallorca-

(Escorca, Mallorca Tramuntana)

Gorg, situat en un profund engorjat, prop de l’antic lloc de Turixant, al peu del puig Major, al curs del torrent del grog Blau, que neix al vessant septentrional del morro de Cúber, i s’engorja fins que s’uneix, a s’Entreforc, al torrent de Lluc i forma el torrent de Pareis.

Hi ha estat construïda una resclosa.

Puigpunyent (Mallorca Tramuntana)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 41,60 km2, 223 m alt, 2.016 hab (2014)

(ant: Perpunyent) Situat al sector oest de l’illa, al peu del puig de Galatzó, a la serra de Tramuntana, al nord-oest de Palma de Mallorca; els termes de Banyalbufar i d’Estellencs la separen de la costa.

La població viu de l’agricultura; hi ha conreus de regadiu per al consum local; els de secà es destinen a cereals i llegums; a més, s’hi conreen oliveres, garrofers i ametllers. Ramaderia. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila és al centre de la vall de Puigpunyent; església parroquial de Santa Maria (segle XVIII).

El municipi comprèn, a més, el poble de Galilea i l’antic poble de Superna. El terme formà part de la baronia d’Andratx.

Enllaços web: AjuntamentEscola Puig de na Fàtima

Blanc, cap -Mallorca-

(Llucmajor, Mallorca Migjorn)

Cap de la costa, situat on comença a obrir-se la badia de Palma de Mallorca, al sud-est d’aquesta ciutat.

A uns 3 km vers l’interior hi ha la possessió d’es Cap Blanc; on el 1587 fou bastida la torre d’es Cap Blanc, cònica.