Arxiu d'etiquetes: Mallorca

Sant Joan de Sineu (Mallorca Pla)

8 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 38,51 km2, 152 m alt, 2.035 hab (2015)

(o Sant Joan)  Situat a l’interior de l’illa, al nord-est de Palma de Mallorca. Les pinedes, al sud del municipi, s’estenen més que la brolla, pròpia dels solells abruptes.

El principal recurs econòmic és l’agricultura. Hi predomina el secà sobre el regadiu. Els conreus més estesos són els cereals i les lleguminoses, seguits de les figueres i els ametllers. Ramaderia (bestiar boví i oví) i avicultura. Pedreres de calcària. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La població, ja elevada el 1860, cresqué irregularment fins al 1920, però la manca d’indústria i de turisme no ha pogut evitar el despoblament.

La vila fou bastida dalt d’un turó al nord-est del turó bessó de Consolació, on s’aixeca l’actual santuari i primitiva parròquia. L’actual església parroquial conserva elements gòtics, però fou ampliada a la segona meitat del segle XVIII i encara, a partir del 1927.

El municipi comprèn, a més, l’ermita de Sant Nofre.

Enllaç web: Ajuntament

Bosquet, cap des

Deixa un comentari

(Banyalbufar, Mallorca Tramuntana)

Coll de la serra de Tramuntana, on es bifurquen les carreteres de Palma de Mallorca a Banyalbufar, i de Banyalbufar a Valldemossa.

Born, es -Palma-

3 Respostes

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Plaça de la ciutat, antigament lloc habitual dels actes públics de la ciutat: justes i torneigs, festes populars i actes inquisitorials (entre el 1581 i el 1645). El 1620 es convertí en una plaça allargada en ésser desviat el torrent de sa Riera.

Fou reformat el 1833 i hom hi construí la font de les Tortugues. El 1877 fou eixamplat amb motiu de la visita d’Alfons XII de Borbó i prengué les característiques que fonamentalment encara conserva.

Salines, ses (Mallorca Migjorn)

15 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 39,01 km2, 53 m alt, 5.018 hab (2015)

Situat a l’extrem sud-est de l’illa, al litoral, a les ribes del torrent de Son Catllar, al sector de Migjorn, entre la marina i les serres de Llevant.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, es conrea bona part del terme municipal. Hi predominen els conreus de secà sobre els de regadiu; els conreus més estesos són els cereals i els ametllers. També s’hi conreen arbres fruiters (figueres) i vinya. Ramaderia (bestiar boví, oví i porcí). Avicultura. Pedreres i salines. Indústria turística (colònia de Sant Jordi). Port esportiu a la platja des Dolç. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Població en ascens.

La vila és situada a ponent d’un turonet que vigilava les rutes de Palma a Santanyí.

El municipi comprèn, a més, la colònia de Sant Jordi, el raval de sa Carroja i el veïnat de Cas Perets.

Enllaç web: Ajuntament

Bóquer

2 Respostes

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

Possessió, a l’istme de la península de Formentor, a l’indret de l’antiga ciutat de Bocchorum. La zona del terme situada entre la serra del Cavall Bernat i es Port de Pollença és anomenada la vall de Bóquer.

A la costa septentrional, la serra del Cavall Bernat penetra dins la mar formant un gran promontori (362 m alt) entre la cala Sant Vicent, a l’oest, i la cala de la vall de Bóquer, a l’est, anomenat el morro de Bóquer.

Bonany -Mallorca-

Deixa un comentari

(Petra, Mallorca Pla)

Santuari i ermita de la Mare de Déu de Bonany, prop del cim del puig de Bonany (317 m alt), abans anomenat puig de Burguès, entre la vila de Petra i les de Sant Joan de Sineu i Vilafranca de Bonany.

L’església, d’estil neoclàssic, fou edificada damunt l’anterior (obra del segle XVII) entre 1920-25; hi és venerada la imatge de la Mare de Déu, talla de fusta medieval.

El santuari estigué a càrrec de donats fins al 1896, que fou confiat als ermitans de Sant Pau i de Sant Antoni Abat.

Hi ha una hostatgeria.

Bona, cala -Mallorca-

3 Respostes

(Son Cervera, Mallorca Llevant)

Cala, on hi ha la urbanització de Cala Bona.

Bocchorum

2 Respostes

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

(o Bocchoris)  Ciutat antiga del nord de l’illa, entre Pollença i es Port de Pollença. En resten vestigis molt escassos, que no han estat excavats. D’origen pre-romà, nucli urbà de la cultura talaiòtica, durant els primers segles del domini romà a l’illa tingué categoria de ciutat federada, segons Plini.

Prop del lloc de les ruïnes han estat trobades, per atzar, dues inscripcions en bronze del tipus dit tabula patronatus. Segons una, datada l’any 10 aC, la ciutat prenia com a patró Marc Cras, que cal identificar amb Marc Licini Cras, cònsol de Roma l’any 14 aC. A la segona, de l’any 6 aC, prenia com a patró Marc Atili Vern.

Després d’aquestes dates la ciutat decaigué i tingué una vida efímera, probablement per la competència de Pollentia (Alcúdia), fundació directa romana, que es convertí en l’única ciutat important del nord de l’illa de Mallorca durant tota l’època romana.

Boaleda, sa

Deixa un comentari

(Santa Margalida, Mallorca Pla)

(o sa Boleda) Possessió, al nord-est de la vila, a la dreta del torrent de son Bauló.

Era, en època islàmica, un petit llogaret.

Blava, cala -Mallorca-

1 Resposta

(Llucmajor, Mallorca Migjorn)

Cala, on hi ha la urbanització de Cala Blava.