Arxiu d'etiquetes: Mallorca

Sóller (Mallorca Tramuntana)

91 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 42,45 km2, 56 m alt, 13.648 hab (2015)

Situat al sector nord-oest de l’illa, a la costa (Port de Sóller) i accidentat per la serra de Tramuntana (pic d’Alfàbia, 1.068 m alt), al nord de Palma de Mallorca. La costa és alta i rocosa; hi sobresurten els accidents orogràfics de la punta Grossa, el Port de Sóller i sa Illeta).

Hi predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu; el conreu més estès és el d’oliveres, seguit en importància pels ametllers i els tarongers. Pedreres de margues. L’activitat industrial havia estat d’una certa intensitat, impulsada per la importància del port; indústries tèxtils (filats de cotó), metal·lúrgiques, de la pell i alimentàries, en l’actualitat reduïdes a petits establiments. Centre turístic, amb indústria hotelera i dels serveis.

La ciutat es troba a l’inici de l’horta. Església parroquial de Sant Bartomeu, dels segles XVI-XVIII; convent franciscà (1458). Al segle XVI sofrí diversos atacs dels pirates (des del 1651 s’hi celebra la festa de ses Valentes Dones) i hom inicià unes fortificacions que no foren acabades.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Biniaraix, l’Horta de Sóller, el raval de s’Alqueria des Comte, els veïnats d’Alconàsser i des Camp de sa Mar, el despoblat de Castelló i el santuari de Santa Catalina des Port.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Jardí Botànic – Sa Veu

Cabrera, arxipèlag de

7 Respostes

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Arxipèlag, situat al sud de l’illa, de la qual és separat pel canal, o freu, de Cabrera.

Està format per 17 illes i illots, entre els quals destaquen les illes de Cabrera, des Conills, na Plana, na Redona, na Foradada i la Imperial.

Cabrera -illa-

19 Respostes

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Illa (1.569 ha), la més gran de l’arxipèlag de Cabrera. Presenta un relleu accidentat i una costa retallada, on s’obre el port natural de Cabrera. Ruïnes d’un monestir paleocristià, al Clot del Guix, i del castell de Cabrera (segle XIV), bastit per lluitar contra la pirateria que devastava les costes de Mallorca.

Entre el 1809 i el 1819 serví de presó a 9.000 francesos capturats a la guerra contra Napoleó, dels quals només sobrevisqueren 3.600; un monument erigit pel príncep de Joinville (1847) rememora la tragèdia.

Fins fa poc era propietat del Ministeri de Defensa que hi tenia una petita guarnició militar, i depèn de l’organisme autònom dels Parcs Nacionals de l’Estat.

Sineu (Mallorca Pla)

29 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 47,74 km2, 145 m alt, 3.612 hab (2015)

Situat a l’interior de l’illa, en un terreny pla, al nord-est de Palma de Mallorca, amb la qual comunica per carretera.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura; hi predomina la de secà sobre la de regadiu; el conreu més estès és el de l’ametller, al qual segueixen en importància els cereals (bàsicament blat), el garrofer i les lleguminoses. Bestiar boví i porcí. Mercat agrari de la zona rural interior de Mallorca. Escassa activitat industrial: alimentàries i de material de la construcció. Pertany a l’àrea comercial de Palma de Mallorca.

A la vila destacà l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels (segle XV), l’antic palau reial, després convent i la casa de la vila.

Enllaços web: Ajuntament – Biblioteca – Institut

Cabaneta, sa

3 Respostes

(Marratxí, Mallorca Raiguer)

Poble (112 m alt) i cap efectiu del municipi des del 1864. Situat al peu dels primers turons que limiten la plana de Palma de Mallorca pel nord-est.

Fou fundat el 1745 per l’ajuntament de Marratxí a l’antiga garriga de son Caulelles, prop de l’emplaçament de l’església de Sant Marçal de Marratxí, on havia estat traslladada a mitjan segle XV la parròquia des de l’antiga església de Santa Maria. A Sant Marçal celebren anualment un dels romiatges més populars de Mallorca.

La indústria característica és la manufacturera de siurells. A la possessió de son Verí, a l’oest del poble, es conserva una notable col·lecció d’art (pintura i enteixinats mudèjars).

Ca Nostra -setmanari-

1 Resposta

(Inca, Mallorca, 1907 – 1929)

Setmanari. Editat i dirigit per Miquel Duran i Saurina, que en fou el principal redactor; era d’orientació catòlica conservadora. Tingué tres èpoques (1907-14, 1919-25 i 1928-29).

Del 1915 al 1918 fou substituït per “La Veu d’Inca”, títol imposat per un nou i efímer equip de redacció.

Sencelles (Mallorca Pla)

17 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 52,52 km2, 120 m alt, 3.082 hab (2015)

Situat al centre des Pla, a l’interior de l’illa, al nord-est de Palma de Mallorca. És drenat cap a la badia d’Alcúdia pel torrent de Solleric.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura (es conrea gran part del terme); hi predomina absolutament el secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són els cereals i els ametllers, seguits de les oliveres, la vinya, les figueres i els garrofers; amb aigua derivada del torrent hom conrea hortalisses. Ramaderia i avicultura. Té una fàbrica important d’articles de cautxú. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila sorgí en una eminència on confluïen diverses rutes; església parroquial de Sant Pere, acabada de construir a mitjan segle XIX; casa de la vila, del segle XVII.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Biniali, Ruberts i Jornets, i les caseries de Cascanar i Sonarrossa.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Associació Fotogràfica

Selva de Mallorca (Mallorca Raiguer)

18 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 48,72 km2, 204 m alt, 3.890 hab (2015)

Situat a l’interior i al sector nord de l’illa, accidentat per la serra de Tramuntana, en la zona de transició amb es Pla, al nord-est de Palma de Mallorca.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb gran predomini del secà sobre el regadiu; el conreu més estès és el d’ametllers, seguit en importància pel d’oliveres, de garrofers i de cereals. Ramaderia de llana. Pedreres de calcària i mines de lignit. Activitat industrial escassa (fabricació de calçat i de materials per a la construcció). Pren importància el sector turístic. Àrea comercial d’Inca.

La vila, d’origen islàmic (Xílvar), és dividida tradicionalment en els barris de Camarata, Vilella i es Puig; església parroquial de Sant Llorenç, de base gòtica.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Biniamar, Caimari i Moscari, i el llogaret de Binibona.

Enllaç web: Ajuntament

Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana *

2 Respostes

Veure> Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana  (revista bilingüe mallorquina, 1885- ).

Burguesa, serra de na -Mallorca-

5 Respostes

(Calvià / Palma de Mallorca, Mallorca)

Alineació muntanyosa, de direcció sud-oest – nord-est, entre els dos termes. Culmina al puig Gros de Bendinat (485 m alt).

Hi foren lliurades les primeres batalles entre Jaume I el Conqueridor i els musulmans de l’illa.