Altre nom del poble de Llucalcari.
(Santa Margalida, Mallorca Pla)
Altre nom de Son Serra de Marina (caseria i colònia d’estiueig).
(Mallorca)
Nom del territori on fou establerta la vila de Sant Llorenç des Cardassar.
Nom donat pels romans a l’illa de Cabrera.
Poblat prehistòric de la cultura dels talaiots, un dels més grans i més ben coneguts de Mallorca, situat a l’antiga possessió de Capocorb.
Fou excavat parcialment per l’Institut d’Estudis Catalans (1918-20) sota la direcció de Josep Colominas (el 1959 hi fou elevat un obelisc a la seva memòria). Els materials són al Museu d’Arqueologia de Barcelona. Bartomeu Font i Obrador hi ha fet noves excavacions.
El sector de ruïnes més destacades ocupa uns 7.000 m2, que corresponen a la part sud del poblat. Es conserva una bona part del recinte emmurallat, amb dos talaiots adossats i un grup d’habitacions, així com altres talaiots solts.
Sembla que fou habitat des de les primeres fases de la cultura talaiòtica fins als segles IV-III aC.
Antiga possessió, al sud del terme, prop del cap Blanc.
A l’edat mitjana era un rafal que Jaume II de Mallorca pensà de convertir en parròquia. Subdividida repetidament, a Capocorb Vell hi ha el poblat prehistòric de Capocorb Vell.
Capocorb Nou és un casal fortificat que pertanyia, a la segona meitat del segle XVIII, als jesuïtes de Palma de Mallorca.
Poble (115 m alt), al vessant meridional del coll de sa Grua.
Sorgí el segle XVIII; l’església del Carme, iniciada el 1765, fou erigida vicaria in capite el 1801.
(ant: Torre d’en Montsó) Indret i possessió. Antiga torre-castell gòtica, a la costa. Ha estat restaurada i conté un museu etnològic.
A mitjan segle XIII pertanyia a Pere Montsó, el 1500 passà als Vilallonga i a la fi del segle XIX als Font dels Olors.
A les platges de Canyamel ha estat construïda una urbanització.
Possessió, a l’esquerra del torrent de s’Estanyol.
Prop seu hi ha un talaiot.
(Esporles, Mallorca Tramuntana)
Jaciment paleontològic del Pliocè quaternari. Presenta una de les seqüències sedimentàries més completes, per la qual cosa es considera una de les més importants de les illes.
L’estudi paleomagnètic dels seus sediments ha fet possible una datació absoluta dels diferents estadis evolutius del bòvid endèmic de les Illes Balears anomenat miotragus, i l’estudi de l’amfibi endèmic Baleaphyrne muletensis i del llargandaix Lacerta -Podarsos-.
Dades dels Països Catalans 