Arxiu d'etiquetes: Mallorca

Mallorca, catedral de

(Palma de Mallorca)

Temple principal de la diòcesi de Mallorca. Començada a construir a mitjan segle XIII i continuades les obres fins al començament del segle XVII. Hi treballaren importants arquitectes: Jaume Mates, Guillem ses Oliveres i Pere Morei (segle XIV), Pere Massot, Llorenç Tosquella, Guillem Sagrera, Joan Sagrera i Arnau Piris (segle XV), a més dels Sagrera i els Vilasolar, al segle XVI.

La porta principal de la catedral, del final del segle XVI, és de Miquel Vergés i, entre el 1852 i el 1887, Peyronet treballà en la façana principal. Antoni Gaudí també intervingué, al començament del segle XX, en certes reformes interiors.

El conjunt és una magnífica planta de 121 m de fons per 51 d’ample i 62 d’alçada màxima. Presenta tres naus, la central més alta que les laterals. Un airós sistema de contraforts majors i menors aguanta la gran fàbrica pètria, que presenta arcbotants dinàmics que contraresten l’impuls de les voltes.

Les figures de sant Pere i sant Pau i la imatge de la Verge al mainell (avui al Museu) de la façana del Mirador, la més gòtica, són obra de Guillem Sagrera, l’arquitecte més important que ha donat Mallorca.

Malgrat, es -Mallorca-

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

Illot de la costa sud-oest de l’illa, al sud de Santa Ponça.

Majorca Daily Bulletin

(Palma de Mallorca, desembre 1961 – )

Diari d’informació general en anglès. Fundat i dirigit per Pere A. Serra i Bauzà, s’adreça especialment als turistes i residents estrangers.

Dedica molta atenció als temes mallorquins. Publicà un número extraordinari sobre Joan Miró.

Major, puig -Mallorca-

(Escorca, Mallorca Tramuntana)

Pic (1.445 m alt), el més alt de Mallorca i de totes les Illes Balears.

Situat al sector central de la serralada de Tramuntana, sobre la vall de Sóller, i envoltat per la banda meridional i oriental per la serra d’Alfàbia i el puig de Massanella.

Està constituït per materials juràssics.

Major, cala * -Palma de Mallorca-

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Veure> Cala Major  (barri residencial).

Maioricensis Schola Lullistica

(Palma de Mallorca, 1935 – )

(MSL)  Associació. Fundada per Francesc Sureda i Blanes per unir els esforços dels estudiosos de la vida i de l’obra de Ramon Llull.

Els membres de l’associació són de dos graus: professores i magistri. Els primers vint anys l’Escola publicà 13 volums de “Studia Monographica et Recensiones”.

En morir Sureda (1955), el rectorat passà a Sebastià Garcias i Palou, que intensificà el caràcter científic i inicià l’edició de les Opera latina de Ramon Llull, publicà la revista “Estudios Lulianos” i celebrà el primer Congrés Internacional de Lul·lisme, a Formentor (1960).

Enllaç web:Escola Lul·lística de Mallorca

Magraner, cala -Mallorca-

(Manacor, Mallorca Llevant)

Cala de la costa, al nord de Cala Murada.

Magaluf, es

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

Cala i platja, al sector occidental de la badia de Palma, a ponent de la punta de sa Torre Nova. Davant hi ha l’illa de sa Porrassa.

Entre la platja i les salines des Salobrar hi ha una important urbanització turística.

Madò Pilla, ca

(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)

Antic hostal, a la carretera de Deià, damunt el caló de s’Estaca.

Madïna Mayürqa

(Mallorca)

Nom donat pels musulmans a la ciutat de Palma de Mallorca.