Arxiu d'etiquetes: Mallorca

Santa Eulària de Mallorca

5 Respostes


(Palma de Mallorca, Mallorca)

(o Santa Eulàlia) Església parroquial, situada al centre de la Vila Alta.

Té el seu origen en la primera organització eclesiàstica de l’illa, feta el 1236 per ordre de Gregori IX. Hom utilitzà durant el segle XIII una antiga mesquita (el 1256 hi fou jurat l’infant Jaume com a successor del regne de Mallorca). El 1302 li fou desmembrada la parròquia de Sant Nicolau.

L’edificació de l’església s’inicià als darrers anys del segle XIII; fou la més important de la ciutat i l’única que adoptà el model de tres naus, considerat més solemne. Té un deambulatori amb cinc capelles, tres de poligonals i dues de trapezoïdals (com a Castelló d’Empúries o a Sant Francesc de Mallorca).

Les columnes de la nau són octogonals; inicialment només tenia cinc crugies: la cinquena sembla del començament del segle XV. Les capelles de la façana i l’acabament de la coberta són del segle XVI (aquesta hagué d’ésser refeta a mitjan segle XVII). La torre meridional, del 1894, obligà a desplaçar la rosassa de la façana.

El 1520, a l’indret de l’antic ossari, fou oberta la plaça Nova o plaça de Santa Eulària.

Santa Creu d’en Nét

1 Resposta

(Porreres, Mallorca Pla)

Santuari, proper al cementiri de la vila, on és venerada una creu de terme del segle XVI o XVII, la devoció a la qual començà a la fi del segle XVII.

La capella i l’hospici de pelegrins foren construïts a mitjan segle XVIII.

Santa Clara de Mallorca

1 Resposta

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Convent de monges clarisses o urbanistes del segon orde de Sant Francesc situat a llevant del recinte de s’Almudaina i prop del barri de sa Calatrava.

Fou fundat el 1256, amb l’autorització de Jaume I el Conqueridor, amb dues monges procedents de Tarragona, sobre un terreny adquirit a Bernat de Santaeugènia. Adquirí tot seguit una gran importància, que li permeté de construir un gran claustre gòtic, emparentat amb el de Sant Francesc (convent que tingué sempre una tutoria sobre el de les clarisses), l’església, que fou ampliada i transformada al segle XVIII, una sala capitular i altres dependències que revelen la seva primitiva excel·lència.

Fou sempre un recés de filles de la petita noblesa. El nombre de monges, ja, vers la fi del segle XIII, era de 50, i arribà a 72 el 1650. Sobrevisqué a les exclaustracions i a la desamortització del segle XIX, i el 1837 se li uní el convent de s’Olivar, traslladat el 1549 del Puig de Santa Magdalena d’Inca a la ciutat de Mallorca.

Continua avui dia amb una notable comunitat.

Santa Catalina des Port

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca Tramuntana)

Antic santuari des Port de Sóller, existent ja el 1342 (fundat, segons la llegenda, per Ramon de Penyafort) i destruït en una incursió turca el 1542. Fou refet a la fi del segle XVI.

El 1930 hi fou construïda una escola al seu lloc, que el 1936 fou expropiada pels militars franquistes, juntament amb el port, i hi instal·laren una estació naval.

Santa Catalina -Palma de Mallorca-

2 Respostes

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Barri de la ciutat, situat vora la mar a ponent de l’antiga zona murada. Format inicialment pes Jonquet, petit promontori sobre la badia, fou ocupat molt aviat per pescadors i moliners.

L’antic hospital dels orfes, del principi del segle XIV, amb l’església de Sant Magí, donà pas el 1867 a l’actual parròquia de la Immaculada; i l’hospital de pobres de Santa Catalina, fundat el 1343 per Bernat Salelles, donà nom a la barriada. Aquest edifici, que al segle XVI serví al gremi de corders i el 1607 passà a ésser convent de trinitaris, fou enderrocat cap al 1770 per motius estratègics.

Les servituds imposades per la murada afectaren també el creixement del barri, que no es consolidà fins que el 1865 el marquès de la Romana aconseguí l’aprovació del primer pla d’urbanisme. Aleshores fou lloc preferent de localització industrial, i s’afegí aquest nou caràcter a una població inicial de pescadors, mariners i menestrals, d’una personalitat molt acusada en el conjunt de la ciutat.

La configuració actual del barri és deguda al pla Calvet (1901), si bé molt modificada per una progressiva conversió en zona residencial.

Santa Anna de Muro

Deixa un comentari

(Muro de Mallorca, Mallorca Pla)

Antic monestir de mínims, fundat el 1589 per Gaspar de Bono, futur beat, a l’antiga ermita de Santa Anna; els fundadors procedien del convent de la Soledat de Palma.

En 1703-30 hi fou construït el nou edifici conventual.

Santa Anna d’Alcúdia

1 Resposta

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

(o Santa Aina)  Antiga església, construïda el segle XIII a l’indret de les ruïnes de l’antiga Pollentia.

Damunt el portal hi ha una imatge de pedra de la Mare de Déu de la Bonanova.

Sant Vicent, necròpolis de la cala de

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

Grup de coves prehistòriques artificials, funeràries, als voltants de la cala de Sant Vicent, corresponents a un tipus de l’edat del bronze (segon milenni aC), estès per la major part de l’illa, però que rarament es presenten en conjunts, com en aquest cas.

Començades a estudiar el 1856 (Martorell i Peña), foren publicades detalladament per l’arqueòleg britànic W.I. Hemp (1927), que n’identificà 13, que no conserven gairebé cap material.

Tenen un pati exterior a l’entrada, un corredor llarg i una cambra amb petits recambrons laterals.

Sant Vicent -Pollença-

9 Respostes

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

Caseria i centre turístic, al nord del terme, vora la profunda cala de Sant Vicent, oberta a la costa septentrional de l’illa, entre els promontoris de la punta de les Coves Blanques (extrem de la serra de Sant Vicent, que culmina a 480 m alt), i el morro de Bóquer (format per la serra del Cavall Bernat), a ponent de la península de Formentor. És la continuació dins la mar de la vall de Sant Vicent, que procedeix de Pollença.

El nucli turístic és establert al voltant de les tres petites cales (cala de les Barques, cala Clara i cala Molins, les dues darreres separades pel promontori de la Torre o punta dels Ferrers) que formen la colàrsega de la cala.

Fins a mitjan segle XX hi havia un petit nucli de pescadors, visitat i pintat per diversos artistes (entre els quals Anglada i Camarasa, Cittadini i Montenegro, que s’hi instal·laren); a partir del 1950 esdevingué un important centre turístic: el 1970 hi havia 128 apartaments i cases d’estiueig, i diversos hotels. L’església (la Mare de Déu del Carme) fou erigida el 1946.

Sant Vicent era una antiga alqueria (que conservà fins a la conquesta aquest nom mossàrab), atorgada als templers.

Per tal de protegir-se de les incursions dels pirates turcs i berbers, els pagesos de la vall de Sant Vicent sol·licitaren el 1570 la construcció de la torre de Sant Vicent damunt la punta dels Ferrers (o de la Torre), feta el 1571 i enderrocada el 1952.

Sant Telm * -Mallorca-

Deixa un comentari

(Andratx, Mallorca Tramuntana)

Veure> Sant Elm  (nucli pescador i turístic).