(Catalunya, segle XI)
Magnat. Considerat amb Bernat de Pinós com el primer antecedent cert del llinatge. Amb ell reté homenatge al seu senyor, el comte Ramon Guifre de Cerdanya.
Formà part del tribunal d’aquell en un judici celebrat a Cornellà de Conflent el 1047.
Es casà amb una dama anomenada Sicarda. El seu fill fou Galceran (I) de Pinós, el primer dels molts personatges d’aquest nom amb que comptaria la família.
(Catalunya, segle XII)
Magnat. Es relacionà bastant amb Ramon Berenguer IV de Barcelona. Figurà ocasionalment al seu consell.
El 1153, arran de la compra del terç genovès sobre la ciutat de Tortosa, ell, o bé el seu germà, o bé el seu fill foren oferts entre els ostatges que Gènova podia retirar com a garantia de percebre el preu de la compra.
(Catalunya, segle XI)
Magnat. El 1062 prestà homenatge a Ramon Berenguer I de Barcelona, pel seu castell de Begur.
El 1068 assistí al conveni entre el comte barceloní i els vescomtes Ramon Bernat Trencavel i Ermessenda de Carcassona i Besiers sobre diversos drets al Llenguadoc.
(Catalunya, segle XII)
Magnat. Germà d’Eimeric i Ramon de Torrelles; hom creu que era llinatge dels vescomtes de Rocabertí.
Ramon Berenguer IV de Barcelona els cedí la vila de Peralada, que el 1128 possiblement llur pare, Berenguer Renard -fill del vescomte Dalmau III de Rocabertí-, havia deixat a Ramon Berenguer III.
La possessió d’aquesta vila era discutida entre els comtes de Barcelona i d’Empúries: Gausbert i els seus germans reconegueren el 1132 la possessió de la vila i batllia de Peralada al comte de Barcelona, així com els feus de Torrelles i de Prats.
(Catalunya, segle XII)
Magnat. Pels anys 1133-34 tingué algunes aparicions al consell i seguici del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Els Palafolls d’aquesta època foren els primers a usar el cognom, adoptat pels successors de Guillem Humbert de Ses Agudes.
(Catalunya, segle XI – 1086/89)
Magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona. Fill d’un Bernat i germà de Donnuç, que sembla ésser fill de Bernat Amat de Claramunt.
Actuava ja el 1054 i era casat amb Ermengarda (morta en 1082/91). El 1085, amb altres magnats, es posà contra el Fratricida.
Consta com a senyor dels castells d’Òdena, Callús, Arraona (que li vengué el 1054 Bernat Amat de Claramunt, que devia ésser el seu pare) i Pontons (adquirit el 1067) i d’altres béns al Penedès i a Anoia.
Fou pare de Pere d’Òdena (Catalunya, segle XI – després 1101) i de Ramon I d’Òdena (Catalunya, segle XI – 1121/31) Castlà de Cardona. Estigué casat, des d’abans del 1082, amb Ermengarda, i foren pares de Ramon Guillem I d’Òdena.
(Catalunya, segle XI)
Magnat.
Fou un dels prohoms que, exterioritzant l’oposició a Berenguer Ramon II el Fratricida, prengueren el 1085 la decisió d’encomanar la tutoria de l’infant Ramon Berenguer (futur III) al comte Guillem Ramon de Cerdanya, sostraient-lo al seu oncle.
(Catalunya, segle XIII)
Prohom. Poblador de la ciutat de Múrcia.
En ocasió de passar un dia a la ciutat Jaume I (1273), fou el qui el saludà en nom de tots i li recordà que li devien tot allò que tenien, ja que ell, set anys abans, havia expulsat els sarraïns de la ciutat i, encara que la tornà al seu gendre, Alfons X de Castella, hi posà pobladors catalans per a més garantia de la frontera catalana.
(França, segle IX – després 859)
Magnat franc, fou nomenat marquès de la Gòtia i comte de Barcelona (a la mort d’Aleran, 852) i de Narbona (852), càrrecs dels quals fou destituït per incapaç i reemplaçat per Unifred (857).
El 856 veié saquejar Barcelona pels sarraïns.
(Catalunya, segle XI – segle XIII)
Llinatge de magnats. Té per estirp Ot de Sesagudes (mort després 1035), fill de Vives i casat amb Geriberga, parenta de la família vescomtal de Barcelona.
Apareix documentat ja el 1018, i els seus dominis comprenien la baronia de Montseny (castell de les Agudes i de Miravalls) i les de Montpalau i de Palafolls.
Deixà com a hereu el seu fill Umbert de Sesagudes, dit també Umbert de Montseny.
Dades dels Països Catalans 