Arxiu d'etiquetes: magnats

Saportella -llinatge-

2 Respostes

(Catalunya, segle X – segle XIII)

Llinatge vicarial i de magnats, que prengué el nom del castell de la Portella, dit també fins al segle XI de Frontanyà, al comtat de Berga, eixit del de Cerdanya.

El genearca conegut fins al moment és Bernat I. La seva vídua, Doda, amb llur fill Guifred I, vicari del castell de la Portella (on morí l’any 1059) pel comte cerdà, fundaren el 1003 el monestir de Sant Pere de la Portella. Posseïen també dominis als comtats de Besalú, Cerdanya i Rosselló i no seria rar que llur origen fos vescomtal.

Guifred I fou testimoni al testament del comte Bernat I de Besalú, fou pare del clergue Arnau i es casà amb Ermetruda, amb la qual tingué per fill Bernat II (mort després del 1085), que també fou vicari de la Portella i es casà amb Migdònia i foren pares de Pere I de Saportella.

No sembla que tinguin cap relació amb aquest llinatge els homònims Saportella, que des del segle XV són senyors de la torre de Saportella i de Tordera de Cervera, a la Segarra, i que al segle XVI adquiriren per enllaç matrimonial la senyoria del castell de la Curullada, també a la Segarra, i el 1599, essent cavallers, obtingueren privilegi de nobles del Principat. L’herència d’aquest altre llinatge passà al segle XVII als Vilallonga, senyors d’Estaràs.

Santmartí, Bernat de

1 Resposta

(Catalunya, vers 1030 – Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1060)

Magnat. Fill gran de Mir Geribert i de la seva segona muller Guisla de Besora.

Fou destinat a l’església, cosa que no el privà de prendre part en les revoltes del seu pare contra Ramon Berenguer I (1049-58). El 1059 se sotmeteren a l’autoritat comtal i cediren el castell del Port de Barcelona (Montjuïc) i l’heretatge de Gombau de Besora en canvi del reconeixement d’altres copiosos béns.

Amb el seu pare, combaté els sarraïns de Tortosa; tots dos moriren en una expedició contra Móra d’Ebre. No deixà fills.

Sant Martí, Guillem de

3 Respostes

(Catalunya, segle XII)

Magnat. Fill de Jordà de Sant Martí. Era senyor dels castells de Montbui, Montornès i Eramprunyà.

El 1136 el comte Ramon Berenguer IV li donà en matrimoni la dama Beatriu de Montcada, divorciada del Gran Senescal Guillem Ramon IV de Montcada. Compartí en vida d’ella una part de les rendes del Senescal.

El 1149 participà a la presa de Lleida, on hi rebé unes cases (1150). Pels anys 1152-54 tingué entrada al seguici i consell de Ramon Berenguer IV. El 1160 cedí les cases de Lleida a l’orde de l’Hospital. Devers el 1171 fou un dels negociadors dels acords tributaris del rei Alfons I el Cast amb els sarraïns de Múrcia.

Sembla que es aquest personatge el qui estigué casat amb una filla poc coneguda del comte Ermengol VI d’Urgell, de la qual hagué un fill anomenat també Ermengol.

Un altre fill seu fou Ferrer de Sant Martí. Contrauria noves núpcies amb Guisla de Banyeres.

Sant Climent, Francesc de

1 Resposta

(Lleida, segle XIV – segle XV)

Prohom. Era paer de la ciutat el 1413, quan es produí l’alçament de Jaume d’Urgell, contra el nou rei Ferran I.

Fou un dels principals col·laboradors del comandant de la plaça, Riambau de Corbera, per mantenir Lleida en mans del rei.

Sant Climent, Bernat de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV)

Prohom barceloní. El 1343 fou un dels qui donaren la benvinguda de la ciutat a Pere III el Cerimoniós quan aquest tornà de Mallorca.

El 1348 fou enviat a València pel rei de cara a minar la Unió valenciana amb promeses i persuasions, poc abans de ser iniciada la marxa militar que obtindria el triomf decisiu de Mislata.

Safortesa -llinatge-

5 Respostes

(Illes Balears, segle XII – segle XVII)

Llinatge. Establert al regne de Mallorca, arran de la conquesta, i també al de Valencia.

El genearca fou el mercader Bernat de Safortesa (Catalunya, segle XII – Illes Balears, després 1230)  Mercader.

El seu besnét fou Pere de Safortesa i Colomines (Illes Balears, segle XIV – 1395)  Magnat. Fou anomenat el Príncep dels Mercaders per la seva immensa fortuna. Adquirí les cavalleries de Santa Margalida i Hero. Fou jurat pels mercaders i el 1382 era ciutadà. En el seu testament establí un fidecomís, amb gravamen de cognom i armes, en favor del seu nét Ramon de Safortesa i Burguès. L’única filla de Pere fou:

Francesquina de Safortesa i de Marí (Illes Balears, segle XIV)  El 1379 ja era casada amb el cavaller Ramon Burguès i Sorià, fill i hereu d’Arnau Burguès i Safont i de Catalina Sorià i Sallambé. Llur fill gran es digué Gregori Burguès i de Safortesa (i algunes vegades Gregori Sallambé). El fill segon fou l’hereu de l’avi matern, i per això es digué Ramon de Safortesa i Burguès.

Pujalt, Ramon de

(Catalunya, segle XII)

Cavaller, magnat i conseller comtal.

Fou un dels consellers de més confiança que envoltaren el comte Ramon Berenguer IV, juntament amb Guillem Ramon IV de Montcada, el Gran Senescal.

El 1149 era present al setge de Lleida i l’any següent signà amb altres magnats la carta de població d’aquesta ciutat.

Intervingué en la solució del conflicte sorgit entre l’arquebisbe de Tarragona i els poderosos nobles de la família Bordet-Aguiló.

La seva actuació s’estengué fins al regnat d’Alfons el Cast.

Pujalt, Pere de

(Catalunya, segle XII)

Magnat.

Com altres del seu llinatge, tingué accés al consell de Ramon Berenguer IV, però en el seu cas sense gaires intervencions. Aquestes es produïren el 1153.

Assistí a la compra del terç que posseïa Gènova sobre la ciutat de Tortosa.

Pujalt, Guillem Ramon de

(Catalunya, segle XII)

Magnat. Exercí algun paper al consell del comte Ramon Berenguer IV.

Als primers anys de la governació d’aquest, entre 1134 i 1136, el seu nom figura en alguns documents d’importància.

Puigverd, Pere de -magnat-

(Catalunya, segle XII)

Magnat. Fill de Vidià de Puigverd, del qual heretà els castells de Barberà, Piera i Prenafeta, que li calgué defensar de les escomeses dels sarraïns.

Participà a la campanya d’Almeria (1147), on anà amb deu cavallers propis, i a la presa de Lleida (1149).

Fou personatge influent en temps de Ramon Berenguer IV. Més tard disputà amb aquest per la potestat dels seus castells de Piera i de Prenafeta, però hagué de reconèixer-la finalment al comte barceloní.

El litigi, que resultà bastant sonat, fou resolt per un alt tribunal arbitral, a Lleida, el 1157. Entre els jutges hi havia el comte Arnau Mir de Pallars, els bisbes de Barcelona i Lleida, el canonge i futur prelat Hug de Cervelló, el burgés i conseller Bernat Marcús, i magnats molt il·lustres. El defensaren un canonge d’Urgell, Galceran de Pinós i el seu parent Mir Guillem. Un defensor del comte Ramon Berenguer IV fou el Gran Senescal Guillem Ramon IV de Montcada.

En el seu testament (1167) llegà els béns de Barberà als templers i part al monestir de Poblet. El seu fill Pere de Puigverd discutí als templers els drets sobre Barberà.