Establiment balneari, d’aigües sulfuroses, vora el port de Càrcer, al vessant septentrional del turó que corona les ruïnes del santuari de Santa Anna.
Santa Anna, balneari de -Costera-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Llosa de Ranes
Ranes -Costera-
Antiga alqueria islàmica, que esdevingué, amb la conquesta, el lloc de la Llosa de Ranes.
La sèquia de Ranes, que pren l’aigua del riu dels Sants, rega les terres de la Costera de Ranes (la Costera). Davant el poble d’Aiacor hi ha el partidor de la Cubeta, on s’inicià la sèquia del Gars, i, més enllà, en deriven les de l’Almassereta i Quilis.
Esteve i Victòria, Josep Maria
(la Llosa de Ranes, Costera, 10 març 1889 – València, 8 agost 1936)
Escriptor i polític. Tipògraf, fou un dels líders del sindicalisme catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants.
Fundà revistes com “Rondalles Noves” (1912), “Foc i Flama” (1912) i “Pensat i Fet”, i fou director d’“El Poble Valencià” (1931).
Publicà teatre, novel·les breus: El milacre de l’amor i de les flors (1909) i un recull de poesia política: Les dècimes del dia (1932).
Fou afusellat poc després de començada la guerra civil.
Dies i Penadès, Josep
(la Llosa de Ranes, Costera, 1870 – 1902)
Pintor. Fou bon paisatgista. Seguí la línia de l’impressionisme.
Càrcer, port de -Costera-
Coll (175 m alt), a la carretera de València al port d’Almansa, damunt l’alineació muntanyosa que separa la Ribera Alta (vall Farta o de Càrcer) de la Costera.
Agustí i Polop, Vicent
(la Llosa de Ranes, Costera, 24 maig 1849 – Oriola, Baix Segura, 27 setembre 1915)
Jesuïta. Professor de retòrica i de literatura clàssica a Veruela (Saragossa).
Col·laborà a Monumenta Historia Societatis Iesu, on preparà els volums I-II de Monumenta Borgiana (Madrid, 1894-1904) i el volum VI del Chronicon Polanci (Madrid 1897-98).
Dades dels Països Catalans 