Antic lloc, al sud de la ciutat, que ha donat nom a un sector del terme, de regadiu, i a diverses cases (Torralba d’En Sabord, Torralbet).
Hi ha una escola rural i una important estació megalítica (una taula i un talaiot).
(Aiguatèbia i Talau, Conflent)
Masia i antic llogaret, en un coster que domina, per la dreta, la vall de Cabrils, entre aquest llogaret i els Plans, al sud-est del poble de Talau.
És esmentat ja en 864-65 en una venda al monestir d’Eixalada.
Llogaret, que forma, juntament amb Mauella, un enclavament entre Albalat dels Sorells, Museros i Albuixec.
L’església (el Roser) depèn de la parròquia d’Albalat dels Sorells.
Llogaret, al nord de la vila, a poca distància de Tatzó d’Amunt, centrat en l’antic castell de Tatzó.
Hi ha adjunta l’església romànica (Sant Martí), de dues naus i un gran absis, sufragània de Santa Maria d’Argelers; el 1209 tenia comunitat de preveres que depenia, en part, de l’abat de Sant Genís de Fontanes. Al segle XVII passà a dependré dels canonges d’Elna.
Veure> Travil (llogaret).
Llogaret, al nord-est del terme, al límit amb el de Mutxamel, del qual depengué eclesiàsticament fins que l’antic santuari del Roser fou erigit en església parroquial (Mare de Déu de les Virtuts).
Llogaret, a l’esquerra de l’Isàvena.
(ant: Soterna) Partida i antic llogaret, a l’oest de la ciutat, vora la creu de Mislata, prop del límit amb els termes de Mislata i de Xirivella.
S’originà al segle XV al voltant del santuari de Sant Miquel de Soternes (que és l’únic que resta de la població). Per tal com n’eren senyors els Cerdà de Tallada, al segle XVII el lloc rebé també el nom de Cerdanet.
Llogaret, a l’esquerra de la ribera d’Ordino, aigua amunt del poble.
Llogaret, al nord de la ciutat, a l’esquerra del riu Cànyoles. La seva església (la Mare de Déu de la Llet) depèn de la parròquia de la Llosa de Ranes.
El 1335 fou desmembrada de Xàtiva i esdevingué rectoria de moriscs. Pertanyia als Sanç, i el 1609 tenia 20 focs de moriscs. Després passà a la jurisdicció del convent franciscà de Xàtiva. Fou agregat a Xàtiva el 1845.
Dades dels Països Catalans 