Llogaret (1.469 m alt), a la vall de Sant Feliu, dins l’antic terme de Sant Feliu de Veri, a ponent i a poca distància d’aquest poble.
Arxiu d'etiquetes: llogarets
Venta de Poio, la
(Riba-roja de Túria, Camp de Túria)
(o les Ventes de Poio, o les Ventes de Miralcamp) Llogaret, al sud del terme, al pla de Quart, al límit amb els termes de Xiva (Foia de Bunyol) i de Quart de Poblet (Horta), al llarg de la carretera de València a Castella per les Cabrelles.
És centrat en un antic hostal (venta de Poio) i mas (mas de Poio), a l’esquerra de la rambla de Xiva (o rambla de Poio).
Vellans
(o Avellans) Llogaret, a l’oest del poble, a l’esquerra de la riera de Noedes.
Vallicrosa
Llogaret, al sector septentrional dels Aspres, al nord del poble, vora el torrent de Vallicrosa, afluent per l’esquerra de la riera de Castellnou.
Vall de Montbram, la
(o la Vall; ant: Sant Martí de Montbram o la Vall de Sant Martí) Llogaret, al sud-est del terme, en plena serra de l’Albera, a la vall de Montbram o de la Maçana (vall que s’estén entre els vessants del puig on s’assenta la torre de la Maçana i les gorges de la Vall, al peu del castell d’Ultrera, límit amb el terme d’Argelers). Aquesta vall és coberta per l’important bosc de la Vall.
Era un antic terme centrat en l’església de Sant Martí de Montbram (actual església de la Vall) i el castell de Montbram (adquirti, amb la Vall de Montbram, el 1364, per Pere Blan de Perpinyà).
Vora l’església hi ha la terrisseria de Sant Martí, del ceramista Pasqual Soler.
Val de la Sabina, El
Llogaret, a l’est de la vila, a la dreta de la rambla d’El Val, afluent, per la dreta, del Túria.
Ullastrar, s’
Llogaret, al sud-oest de la vila.
Ullaró
Llogaret, a l’est de la vila. Era una possessió dels comtes de Montenegro.
Ubeda -Vinalopó Mitjà-
(el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà)
Llogaret, al nord-est del terme, al límit amb el de Monòver.
Turol
Llogaret, a l’esquerra de la vall de Cabrils, davant Talau i els Plans. És esmentat ja el 1267.
