Arxiu d'etiquetes: llocs antics

Sant Pere del Mont

1 Resposta

(Castellfollit del Boix, Bages)

Antic priorat benedictí, dins la parròquia de Santa Cecília de Grevalosa. És troba a l’extrem nord del terme, prop del límit amb el d’Aguilar de Segarra, sobre cal Conco.

En romanen notables restes, conegudes pel Monestir, que indiquen que l’església fou feta el segle XII. Existia ja el 1197, i depenia de Sant Pere de la Portella. Pràcticament no tingué comunitat: només un prior i un o dos servents. Els primers eren a la vegada monjos de la Portella.

Es perden les seves notícies el segle XVI. En depenien l’església de Santa Maria del Pla i la de Sant Miquel, pre-romànica, ara excavada, no lluny de Sant Pere del Mont.

Sant Pere del Bosc -Vallès Oriental-

1 Resposta

(la Roca del Vallès, Vallès Oriental)

(o del Puig)  Antiga església i petit monestir de donades, al sud-est de la població, on ara hi ha la masia de Sant Pere del Bosc. De la capella només resten escasses ruïnes.

Existia ja el 1306 i tenia algunes donades, regides per una prioressa. És tradició que depenia de Sant Pere de les Puelles.

Es perden les notícies el 1513.

Sant Pere de Sescelades

1 Resposta

(Tarragona, Tarragonès)

Antiga església del suburbi de la ciutat.

Fou erigida a mitjan segle XIII, i el 1298 tenia obreria pròpia, amb donats i sacerdot al seu servei. Fou elevada a la categoria de priorat, regit per un canonge l’any 1304. La població de Tarragona hi anava a guanyar els perdons els divendres de quaresma.

Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la ciutat.

Sant Pere de Pallars

Deixa un comentari

(Sort, Pallars Sobirà)

Antiga església romànica, dins l’antic terme d’Enviny, situada a l’esquerra de la riera d’Enviny.

El 849 el comte i marquès Frèdol confirmà en la possessió al monestir de Gerri a la vegada que li concedia la immunitat sobre els seus alous i beneficis. El document diu que és als confins del Pallars.

El 966 i el 1163 dues butlles papals en confirmen la possessió al monestir de Gerri, del qual sempre depengué.

Sant Pere de Milany

1 Resposta

(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)

Antiga parròquia, totalment desapareguda, situada sota el castell de Milany.

Actuà com a parròquia entre el 1150 i el 1550, més tard es recorda el seu nom en llistes parroquials fins al segle XVIII, però el seu terme ja s’havia repartit entre Llaés i Vallfogona.

Sant Pere de la Curullada

2 Respostes

(Granyanella, Segarra)

(ant: Sant Pere Sacruïllada o Sant Pere Gros de la Cruïllada). Antic terme, molí i església (desapareguda) de la parròquia de la Curullada, vora el riu d’Ondara, esmentat al segle XIV.

Sant Pere de Gaià

1 Resposta

(Aiguamúrcia, Alt Camp)

Antic eremitori, a l’esquerra del Gaià, davant el monestir de Santes Creus.

El lloc i església de Sant Pere són esmentats des dels anys 980 i 1154; la comunitat que hi residia es refongué (vers 1170) amb la comunitat cistercenca de Santes Creus.

Des del segle XIII en endavant consten residint a Sant Pere uns ermitans, dedicats a la vida ascètica, sota la cura i la dependència dels abats de Santes Creus.

Ara només resten al lloc ruïnes de l’església i dels edificis eremítics.

Sant Pere de Frontanyà

Deixa un comentari

(la Quar, Berguedà)

Nom primitiu del monestir de Sant Pere de la Portella.

Conegut amb aquest nom del 1003 al 1100, per trobar-se edificat, segons els vells documents, en la vall de Frontanyà o en terme del castell de Frontanyà.

Sant Pere de Cubelles

2 Respostes

(Cubelles, Garraf)

Antic priorat canonical agustinià, dependent de la canònica de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona.

Existia ja el 1205, i encara era priorat el 1581. Amb el nom de priorat, però, ja regularitzat, subsistí la nova església fins a l’inici del segle XX, prop de la mar.

Les seves ruïnes, conegudes pel priorat de Sant Pere, foren arrasades fa poc en fer-hi una urbanització.

Sant Pere de Casserres

7 Respostes

(Casserres, Berguedà)

Antic priorat benedictí, desaparegut, prop de Casserres, vers la masia dita els Porxos, on encara hi ha un camp dit de Sant Pere.

Depenia del monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles, que adquirí aquesta església per permuta l’any 1040. Tingué una escassa vida monàstica els segles XII i XIII. L’any 1212 ja no tenia comunitat, però encara es considerava priorat de Tavèrnoles.

Les seves notícies es perden el segle XV.