Arxiu d'etiquetes: Llitera

Gansa, la -Llitera-

(Peralta i Calassanç, Llitera)

Santuari (la Mare de Déu de la Gansa) del terme de Calassanç, des del 1970 de l’actual municipi, 2 km al sud de la vila.

Gaió, el

(Tamarit de Llitera, Llitera)

(cast: Algayón)  Poble (293 m alt), a la zona de regadiu del sud-oest de la vila, a l’esquerra del torrent d’Orriols.

L’església parroquial és dedicada a sant Andreu.

Cuquet

(el Torricó, Llitera)

Poble, al límit amb el terme de Tamarit de Llitera, a la bifurcació dels antics camins de Lleida a Montsó (actualment carretera) i a Tamarit.

Covet -Llitera-

(Valldellou, Llitera)

Despoblat i antiga torre de Covet, prop de Salgar.

L’antiga parròquia (Santa Maria) era de la jurisdicció de l’arxiprestat d’Àger.

Cornovis

(Tamarit de Llitera, Llitera)

Caseria i antic lloc, al sud de la vila.

Cerdera, serra de *

(Segrià / Llitera / Baix Cinca)

Veure> la Sardera  (alineació de planells).

Canar, el -Llitera-

(Peralta i Calassanç, Llitera)

Llogaret i antic terme (3,19 km2) de l’antic municipi de Gavasa, situat 6 km al sud del sector principal del terme.

Vensilló (Llitera)

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 10,39 km2, 210 m alt, 415 h (2022)

(cast: Vencillón) A causa de la història peculiar d’aquesta població, d’origen força recent, la seva catalanitat lingüística passà desapercebuda per a la ciència durant dècades.

Vensilló fou fundat per l’Instituto Nacional de Colonización franquista, als anys 1940, com a nucli de colonització agrícola sobre un sector despoblat del municipi hispanòfon d’Esplucs (paradoxalment, un dels de la Ribera de Cinca descatalanitzats al segle XVII).

Els colons eren majoritàriament de la veïna Llitera, i, per tant, catalanòfons. Amb la nova localitat ja consolidada, Vensilló es constituí en municipi el 20 de juny de 1989, segregat d’Esplucs.

Valldellou (Llitera)

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 30,42 km2, 469 m alt, 98 hab (2014)

(cast: Baldellou) Situat en un terreny muntanyós format per les serres del Solà, de roca Foradada i de Pinyana, a les ribes de la dreta de la Noguera Ribagorçana, al límit amb la Noguera. Al sector muntanyós hi ha boscs de pins i alzines, matollar i pasturatges.

A la fondalada de la vall es localitza l’agricultura, principalment de conreus de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya) i també de regadiu (hortalisses, farratges, cereals, patates i arbres fruiters). Ramaderia ovina i porcina, avicultura i apicultura. Àrea comercial de Lleida. Població en descens.

El poble és a l’esquerra del barranc del Molí del Pubill; l’església parroquial de l’Assumpció depengué (fins al 1874) de la col·legiata d’Àger.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de la Llenca, els despoblats de Covet, Salgar i Penella i l’església de Vilavella.

Torricó, el (Llitera)

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 32,03 km2, 265 m alt, 1.477 hab (2014)

(cast: Altorricón) Situat al sud de Tamarit de Llitera, terme del qual va ésser segregat el 1935. Situat en un terreny pla, a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Segrià.

Predomina l’agricultura de regadiu sobre la de secà, gràcies a l’aprofitament d’aigües derivades del canal d’Aragó i Catalunya; els conreus més estesos són els de cereals (blat, ordi, moresc), fruiters i hortalisses, als sectors regats, i els de cereals, olivera i vinya, als de secà. Ramaderia ovina i porcina; avicultura i granges de conills. Cooperatives agrícoles. Indústries derivades del sector agropecuari, tèxtil, energètic i del metall. Àrea comercial de Lleida.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Bartomeu.

El terme comprèn, a més, el poble de Cuquet i l’antiga església de Sant Bartomeu del Torricó.