Llogaret, al límit amb el de Tamarit de Llitera, situat vora la sèquia de la Magdalena.
Restà despoblat, probablement el segle XVII, i es repoblà a partir dels moderns regadius del canal d’Aragó i Catalunya.
Miporquet
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Llitera
Melusa, la
Caseria, al sector meridional del terme, prop del Torricó, al voltant de l’estació del ferrocarril de Lleida a Saragossa.
Manenta
Despoblat.
Magdalena, sèquia de la -Llitera-
(Albelda / Tamarit de Llitera, Llitera)
Canal de regadiu, derivat del canal d’Aragó i Catalunya, entre els dos municipis.
Llenca, la
Casa i antic terme, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a l’indret del pantà de Santa Anna.
Depenia eclesiàsticament de Pinyana.
Lleida, casa de -Llitera-
(o casa de l’Aigua) Repartidor del canal de Pinyana.
Llavassui
(Peralta i Calassanç, Llitera)
(ort trad: Llavaçui) Despoblat, situat al vessant meridional de la serra de la Corrodella.
Formava part de l’antic terme de Gavasa.
Guàrdia, la -varis geo-
la Guàrdia (la Baronia de Rialb, Noguera) Caseria, al vessant dret del Rialb.
la Guàrdia * (les Masies de Roda, Osona) Veure> Sant Miquel de la Guàrdia (antiga parròquia rural).
la Guàrdia (Sant Esteve de Llitera, Llitera) Santuari (la Mare de Déu de la Guàrdia), a la parròquia de Rocafort de Llitera.
la Guàrdia (Serdinyà, Conflent) Masia i antic terme, a l’esquerra de la Tet, aigua avall del poble.
Getsemaní
Granja, pertanyent al col·legi escolapi de Peralta de la Sal, prop de Sorita de Llitera.
Gessa, serra de la
(Llitera)
Alineació subpirinenca de la comarca, la més meridional, en contacte amb la Depressió Central, que s’estén des del Cinca (Aréstoles) fins a la Noguera Ribagorçana (Andaní), després de la qual és continuada per la serra Llarga.
Constitueix un anticlinal de 2 a 3 km d’amplària i que només excepcionalment assoleix els 500 m alt.
Dades dels Països Catalans 