Arxiu d'etiquetes: Llitera

Vivers -Llitera-

(el Campell, Llitera)

Despoblat. Pertanyia a la comanda hospitalera de Susterris.

Vilet, monestir de

(Peralta i Calassanç, Llitera)

Antic priorat benedictí (Santa Maria de Vilet), actual santuari de la Mare de Déu del Vilet, fins el 1970 pertanyia al terme de Gavasa. Antigament era anomenat de Siurana.

El 1077 el bisbe Julià de Saragossa el donà al monestir d’Alaó. El 1153 ja no tenia comunitat. El 1170 la seva possessió fou discutida entre el prior de Gualter, al qual feia costat l’abat de Ripoll, i l’abadia d’Alaó. Es féu una concòrdia amb intervenció del papa i d’un concili de Tarragona, i l’església fou per a Alaó.

El terme de Vilet formà una quadra, dins el del castell de Gavasa.

Vilavella -Llitera-

(Valldellou, Llitera)

Església, a l’oest del poble.

Ventafarines

(Tamarit de Llitera, Llitera)

Caseria, al sud del terme, al límit amb els termes del Torricó (Llitera), de Lleida i d’Almacelles (Segrià).

Tossal, el -Llitera-

(Tamarit de Llitera, Llitera)

Despoblat.

Sorita de Llitera

(Baells, Llitera)

Despoblat, al nord del terme, al vessant occidental de la serra de Sant Quilis.

L’església parroquial és dedicada a sant Pere.

Solaner -Llitera-

(Tamarit de Llitera, Llitera)

Despoblat.

Santa Anna -Llitera-

(Castellonroi, Llitera)

Església de l’antic lloc de Pinyana, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, prop de l’actual resclosa del pantà de Santa Anna.

Sant Salvador de Montpedró

(Castellonroi, Llitera)

Església (545 m alt), aturonada, a l’est del poble, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, damunt la resclosa del pantà de Santa Anna.

Sant Bartomeu del Torricó

(el Torricó, Llitera)

Església, al sud-oest del poble, al límit amb el terme de Tamarit de Llitera.

És romànica, de petites dimensions, amb dos absis, un a cada extrem de la nau.