Arxiu d'etiquetes: llinatges

Anglesola -llinatge-

(Catalunya, segle XI – segle XIV)

Família de l’estament militar. Amb domini sobre les baronies d’Anglesola i de Bellpuig, el vescomtat de Vilamur i altres possessions a Aragó. Els primers Anglesola col·laboraren amb Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV de Barcelona en la conquesta de la vall del Segre.

Diversos membres de la família intervingueren activament en el període de crisi successòria al comtat d’Urgell, en prestar suport a les pretensions de la casa de Cabrera, enfrontada amb Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran, que volien annexionar el comtat a la corona. Després de la victòria de Pere II sobre els nobles coalitzats (Balaguer, 1280), els Anglesola es convertiren en fidels aliats de la corona.

Tres són les línies que es formaren de l’esmentada família: la dels senyors de la baronia d’Anglesola, de la qual sortí la branca dels senyors de Miralcamp i de Mollerussa; la línia dels senyors de la baronia de Bellpuig, de la qual sortí la branca dels senyors de Butsènit i de Vila-sana; i la línia dels senyors de Vallbona.

Alemany -pintors-

Joan Alemany  (Catalunya, segle XIV – Barcelona, segle XV)  Pintor. Establert a la ciutat comtal, on ja treballava en 1395. És el primer pintor conegut d’aquesta gran família d’artistes barcelonins.

Tomàs Alemany  (Barcelona ?, segle XV – Barcelona, 1449)  Pintor. Fou pintor de la ciutat de Barcelona. Fou el seu fill i successor:

Gabriel (I) Alemany  (Barcelona, segle XV)  Pintor. Fou el membre més destacat d’aquesta família de pintors. El 1490 contractà la pintura d’un retaule per a l’església de Sant Miquel de Barcelona. És citat, però, especialment en relació amb treballs municipals de caire més decoratiu que no pas artístic (fou nomenat pintor de la ciutat el 1450), activitat principal que heretà el seu fill:

Gabriel (II) Alemany  (Barcelona, segle XV – abans 1547)  Pintor. Fou també pintor de la ciutat, càrrec vinculat per molts anys a la família.

Alegret -pintors-

(Cervera, Segarra, segle XVI)

Llinatge d’artistes pintors. Cobreix gairebé tot el segle i forma una escola local amb col·laboració d’altres pintors de la localitat o de fora.

Dedicats a la pintura de retaules, penons de confraria, escuts, adobaments de vidrieres i moltes altres obres decoratives en les quals ajunten la tradició gòtica i les novetats renaixentistes.

El primer membre fou Pere Alegret. Un altre membre fou Cristòfol Alegret  (Cervera, Segarra, segle XVI)  Pintor. Apareix documentat el 1568.

Abella, baronia d’

(Pallars Jussà, segle XII – )

Jurisdicció senyorial creada el s XII. Comprenia Abella de la Conca, amb el castell baronal i els llocs de la Torre d’Eroles, Bóixols, la Rua i Sant Romà d’Abella.

La família dels Abella, que en tenia la jurisdicció, intervingué sovint en la política catalana dels segles XIII-XV.

A mitjan segle XVII fou adquirida per Rafael de Sobirà, governador de la Vall d’Aran; el 1817 fou confirmada com a títol del regne.