Ermita (918 m alt), a l’est de la vila, al sector més alt de la serra de Mariola.
Sant Tomàs -Vall d’Albaida-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: la Vall d'Albaida
Sant Crist del Calvari
Santuari (720 m alt), aturonat al nord de la vila. El 1541 hi fou fundat un beateri, suprimit el 1622.
La imatge del Sant Crist fou tallada per Joan Sales el 1537, any de construcció de l’església.
Salut, balneari de la
Antic balneari, a ponent de la ciutat. Hom hi acudia per al tractament de la diabetis.
El 1951 fou transformat en col·legi i internat de la Puresa, per a nens, que havia estat fundat a la ciutat el 1901.
Rugat, baronia de
(Rugat, Vall d’Albaida, segle XIV)
Jurisdicció senyorial, centrada al castell homònim.
Des que passà, el 1338, a ésser propietat del monestir de la Valldigna, es constituí baronia incloent també les localitats de la Pobla del Duc, Castelló de Rugat i Aielo de Rugat.
Tot i això aquestes se’n separaren i Rugat acabà essent un lloc de la baronia de Montitxelvo.
Rosamont
Despoblat. En resta la seva església.
Requena, serra de
(Barxeta / el Genovés, Costera / Benigànim, Vall d’Albaida)
Sector de la serra Grossa, entre els tres municipis, a llevant del riu d’Albaida, continuació de la serra de la Creu, que separa les dues comarques.
Culmina a 486 m alt.
Replana, la
(Fontanars dels Alforins, Vall d’Albaida / Beneixama – el Camp de Mirra, Alt Vinalopó)
Altiplà (989 m alt) entre els tres municipis, a la zona limítrofa de la Vall d’Albaida i la vall de Biar.
Reiner
Caseria, a 7 km de la vila.
Rafalgani
(la Pobla del Duc, Vall d’Albaida)
(ant: Rafalgànim) Partida i despoblat, al límit amb el terme d’Otos, a la dreta del riu de Micena.
Racó dels Cirers
(o del Cirer) Caseria, a l’extrem oriental del terme, al vessant meridional de la serra de Mariola.
Dades dels Països Catalans 