Poble, al sud-est de la vila. El castell de Canadal, enrunat, formà part del vescomtat de Rocabertí.
L’església és dedicada a santa Cristina.
Al sud-est hi ha els estanys de Canadal, on neix el Merdançà.
Canadal
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: la Jonquera
Arca, coll de l’ -Alt Empordà-
Depressió (581 m alt) de la serra de l’Albera, entre la vall de l’Albera i la capçalera del Llobregat, límit amb el Vallespir.
S’obre entre el pic de la Comtessa i el pla d’Arca, que s’estén pel vessant meridional.
Jonquera, la (Alt Empordà)
Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 56,93 km2, 110 m alt, 3.231 hab (2016)
Al límit amb el Vallespir, a la frontera franco-espanyola, accidentat al nord per la serra de l’Albera, a l’esquerra del Llobregat d’Empordà, entre el coll de Portell, a l’oest, i el ras de la Manta, a l’est, al nord de Figueres. Una bona part del terme és ocupat per bosc (alzines).
L’agricultura és de secà: oliveres, cereals i vinya. Malgrat la supresió de la duana (1995) conserva les activitats derivades de la situació fronterera (complex turístic de La Porta Catalana, obra de Josep Lluís Sert, i el barri dels Límits), amb funcions de servei, gràcies a la xarxa de comunicacions (autopista, carretera) que travessen el terme municipal. Àrea comercial de Figueres.
La vila és situada al peu del massís de l’Albera, a la dreta del Llobregat; església de Santa Maria, d’origen gòtic, i Ca n’Armet, d’interès arquitectònic.
Dins el terme hi ha, a més, les ruïnes de l’antic castell de Rocabertí i els antics termes de Canadal, els Torts, Panissars, Sant Miquel de Solans, Requesens i Mirapols i el barri dels Límits.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Museu de l’Exili – Institut
Bosch de la Trinxeria, Carles
(Prats de Molló, Vallespir, 15 maig 1831 – la Jonquera, Alt Empordà, 15 octubre 1897)
Escriptor. Fill de rics propietaris rurals, estudià arts i lletres a Tolosa de Llenguadoc i ciències a Barcelona.
Afeccionat a la caça, a la pesca, etc, visqué a les seves propietats del Pirineu i féu freqüents viatges, sobretot al Llenguadoc.
Ja gran, publicà quadres descriptius i impressions de la vida a muntanya, amb especial atenció al lèxic: Records d’un excursionista (1887), Pla i muntanya (1888), De ma collita (1890), Tardanies (1892), etc.
Les seves novel·les L’hereu Norandell (1889), Montalba (1891), L’hereu Subirà (1893) i Lena (1894) intentaven de superar el costumisme folklòric. Publicà treballs d’erudició, botànica, agricultura i folklore.
Com a col·laborador de “La Renaixença” contribuí a difondre l’interès pel muntanyisme.
Dades dels Països Catalans 