(Barcelona, segle XIX – 1884)
Jurista. Fou degà del Col·legi de Procuradors de Barcelona.
Destacà pels seus coneixements en matèries de dret català.
Reuní una notable col·lecció de monedes, que havia de passar en part als museus de Barcelona.
Arxiu d'etiquetes: juristes
Puigcercós, Bernadí de
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Jurista. Dominicà.
Resident al convent de Santa Caterina de Barcelona i inquisidor de Catalunya vers el 1320.
És autor d’una resposta a la pregunta de Ramon d’Era sobre la licitud dels violaris i censals.
Puig i Ferriol, Lluís
(Begur, Baix Empordà, 1932 – Barcelona, 27 maig 2020)
Jurista. Doctor en dret (1963).
Fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona (des del 1982) i magistrat del tribunal superior de la mitra d’Andorra. Fou secretari general del Segon Congrés Jurídic Català.
Ha publicat El heredero fiduciario (1965), El albaceazgo (1967), L’estat civil de la dona casada segons el dret civil vigent a Catalunya (1971), El derecho civil catalán en la jurisprudencia. Años 1890-1904 (1974) i, en col·laboració amb M. Encarna Roca i Trias, Fundamentos de Derecho Civil de Catalunya (en quatre volums, 1979-82) i Institucions del dret civil de Catalunya (1984).
Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.
Puig i Esteve, Francesc de Paula
(Mataró, Maresme, 1812 – Barcelona, 1885)
Eclesiàstic i doctor en drets. Destacà com a teòleg.
El 1837 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou catedràtic de gramàtica i on llegí el treball Clásicos y románticos.
Moderat i canonge de la seu de Barcelona, fou nomenat predicador de la reina Isabel II d’Espanya.
Publicà, en col·laboració amb Balmes, Manual para la tentación (1842), i entre altres obres, és autor de Leyenda de Oro (1844), mena de compendi hagiogràfic.
Fou cofundador del periòdic “La Corona” (1843).
Puig i Brutau, Josep
(Barcelona, 9 juny 1909 – 24 juny 2003)
Jurisconsult. Llicenciat a Barcelona el 1931. Professor visitant de la Universitat de Puerto Rico (1956-57).
Ha col·laborat a “The American Journal of Comparative Law”.
Ha publicat, entre d’altres obres, La jurisprudencia como fuente del Derecho i Estudios de Derecho Comparado (1951), així com la important obra en onze volums Fundamentos de Derecho Civil (1970).
Puig, Josep -jurista-
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Jurisconsult. El 1705 l’arxiduc Carles d’Àustria el nomenà magistrat de l’Audiència.
El 1706 anà a Girona perquè part de la guarnició es traslladés a Barcelona, que era amenaçada per les tropes de Felip V. El 1707 fou nomenat capità de fusellers i lluità al front de l’Ebre. El 1709 ajudà a organitzar la defensa de Vic.
Membre del Suprem Consell de Catalunya, el 1713 restà a Barcelona durant el setge borbònic.
Amb la capitulació (1714), li foren confiscats tots els béns.
Prohomenia, Honorable
(Anglesola, Urgell, després 1264 – segle XX)
Tribunal popular que intervenia en tots els afers que se suscitaven entre els veïns de la població, tant civils com criminals. Les sentències eren inapel·lables.
El nombre dels que integraven el tribunal era fix i el càrrec vitalici.
El tribunal tenia per patrona la Mare de Déu del Roser.
Persistí fins al segle XX.
Pou i Ordinas, Antoni Josep
(Palma de Mallorca, 19 agost 1834 – Caldes de Malavella, Selva, 2 agost 1900)
Jurista i filòsof. Fou catedràtic de dret romà a Barcelona.
Defensor del tomisme, hi dedicà una gran part dels seus articles i conferències.
Són obres seves: Prolegómenos o introducción general al estudio del derecho y principios de derecho natural (1877) i Historia externa del derecho romano (1884).
Potau i d’Oller, Cristòfor de
(València, 1647 – Pamplona, Navarra, 1706)
Jurista. Senyor de Sarral, de Cabra (que comprà el 1698 al marquès d’Olias) i de la quadra de Conill. Fill de l’assessor de la batllia general de Catalunya, conseller reial i doctor en drets, el cavaller i després noble Josep de Potau i Company.
Col·laborà a la lluita antifrancesa durant la guerra de la lliga d’Augsburg. Fou catedràtic de la universitat i magistrat de l’Audiència de Barcelona.
Felip V volgué atreure-se’l amb el títol de comte de Vallcabra (1702), però ell era austriacista i s’oposà per escrit que les deliberacions del Consell de Cent deixessin d’ésser secretes, fet pel qual fou empresonat a Alcalá de Henares, Àvila i Pamplona.
Deixà l’obra Articulis juris… decisionibus regii senatus intextis, ac variis constitutionibus Cathaloniae penitus illustratis (publicada el 1760).
Fou el pare de Josep Faust de Potau i de Ferran.
Porcioles i Colomer, Josep Maria de
(Amer, Selva, 15 juliol 1904 – Vilassar de Dalt, Maresme, 3 setembre 1993)
Jurista i polític. Doctorat en dret per la Universitat de Barcelona i vinculat a la Lliga Regionalista, marxà fora del país el 1936 i no hi retornà fins a l’acabament de la guerra civil.
Proper a l’Opus Dei, fou director general de registres i del notariat i president de la diputació de Lleida.
Alcalde de Barcelona (1957-73), la seva gestió s’encaminà a un desenvolupament urbanístic basat en el model de la Gran Barcelona que havia estat postulat a inicis del segle XX.
Destituït el 1973, després d’àmplies protestes ciutadanes, es dedicà posteriorment a diverses activitats financeres i empresarials. El 1983 li fou concedida la medalla d’or de la ciutat.
Dades dels Països Catalans 