Arxiu d'etiquetes: juristes

Reus, Ramon de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Eclesiàstic, diplomàtic i jurista. Des d’abans del 1282 era ardiaca de Ribagorça al capítol de Lleida.

El rei Alfons II li confià diferents missions diplomàtiques: a la cort de Castella (1286) per apaivagar el rei Sanç IV per la negativa de lliurar-li els infants de la Cerda, refugiats a Aragó; a Roma a la cort papal, acompanyant Gilabert de Cruïlles (1286), per calmar les tibantors amb el papa, i a Bardens, davant Eduard d’Anglaterra, que feia de moderador entre catalans, augerins, francesos i pontificis (1257).

El 1288 anà també amb Cruïlles a la Provença per tractar una treva amb els francesos.

Rei i Esteve, Joaquim

(Mentui, Pallars Sobirà, 3 desembre 1775 – Barcelona, 14 gener 1850)

Jurisconsult. Catedràtic de lleis a Cervera; fou diputat a corts els anys 1813, 1820 i 1821.

Regent de l’audiència de Mallorca (1835) i de la de Barcelona (1836). El 1822 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que presidí (1839-42), i també presidí la de Jurisprudència.

El 1846 fou nomenat rector de la universitat literària de Barcelona.

Ramon, Josep

(Perpinyà, segle XVI – segle XVII)

Jurista. Fou professor de la Universitat de Perpinyà (1599).

Esdevingué catedràtic de lleis i de cànons de la de Barcelona, ciutat on exercí l’advocacia i fou nomenat ciutadà honrat.

Publicà Consiliorum una cum sententiis et decisionibus Audientiae regiae principatus Cathaloniae (1628).

Quero i Molares, Josep

(Barcelona, 18 març 1905 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 12 octubre 1987)

Jurista i polític. Doctor en dret, fou professor de la Universitat de Barcelona i catedràtic a Sevilla.

Membre d’ERC, fou secretari tècnic de la Comissió Jurídica Assessora del govern català (1932), conseller de Justícia de la Generalitat (1936) i sotssecretari d’Afers Estrangers del govern de la República durant la guerra civil (1938).

S’exilià a París el 1939.

És autor, entre d’altres, de La política de no-intervenció (1937) i El bombardeig de ciutats obertes (1938).

Pujal, Joan Antoni

(Catalunya, segle XVIII)

Jurista.

Proposà l’aplicació a Catalunya del dret castellà, com a subsidiari del català. Així i tot, confeccionà un conjunt de notes que són una primera base a l’estudi del dret del país.

És autor de l’obra Desengaño al público con pura y sólida doctrina. Tratado de la observancia y obediencia que se debe a las leyes (Madrid, 1774). El llibre conté adulacions desbordades per al govern.

Puiguriguer i de Dorda, Jaume

(Barcelona, segle XIX – 1884)

Jurista. Fou degà del Col·legi de Procuradors de Barcelona.

Destacà pels seus coneixements en matèries de dret català.

Reuní una notable col·lecció de monedes, que havia de passar en part als museus de Barcelona.

Puigcercós, Bernadí de

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Jurista. Dominicà.

Resident al convent de Santa Caterina de Barcelona i inquisidor de Catalunya vers el 1320.

És autor d’una resposta a la pregunta de Ramon d’Era sobre la licitud dels violaris i censals.

Puig i Ferriol, Lluís

(Begur, Baix Empordà, 1932 – Barcelona, 27 maig 2020)

Jurista. Doctor en dret (1963).

Fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona (des del 1982) i magistrat del tribunal superior de la mitra d’Andorra. Fou secretari general del Segon Congrés Jurídic Català.

Ha publicat El heredero fiduciario (1965), El albaceazgo (1967), L’estat civil de la dona casada segons el dret civil vigent a Catalunya (1971), El derecho civil catalán en la jurisprudencia. Años 1890-1904 (1974) i, en col·laboració amb M. Encarna Roca i Trias, Fundamentos de Derecho Civil de Catalunya (en quatre volums, 1979-82) i Institucions del dret civil de Catalunya (1984).

Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

Puig i Esteve, Francesc de Paula

(Mataró, Maresme, 1812 – Barcelona, 1885)

Eclesiàstic i doctor en drets. Destacà com a teòleg.

El 1837 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou catedràtic de gramàtica i on llegí el treball Clásicos y románticos.

Moderat i canonge de la seu de Barcelona, fou nomenat predicador de la reina Isabel II d’Espanya.

Publicà, en col·laboració amb Balmes, Manual para la tentación (1842), i entre altres obres, és autor de Leyenda de Oro (1844), mena de compendi hagiogràfic.

Fou cofundador del periòdic “La Corona” (1843).

Puig i Brutau, Josep

(Barcelona, 9 juny 1909 – 24 juny 2003)

Jurisconsult. Llicenciat a Barcelona el 1931. Professor visitant de la Universitat de Puerto Rico (1956-57).

Ha col·laborat a “The American Journal of Comparative Law”.

Ha publicat, entre d’altres obres, La jurisprudencia como fuente del Derecho i Estudios de Derecho Comparado (1951), així com la important obra en onze volums Fundamentos de Derecho Civil (1970).