Arxiu d'etiquetes: juristes

Terrassa, Gregori

(València, segle XVII – 1676)

Jurista. Era notari públic de València i familiar de la Inquisició.

És autor de les obres Compendium, sive Epitome theoricae artis notariae i Formularium diversorum instrumentorum contractuum, ambdues editades el 1636.

Tarassona, Pere Jeroni

(Benigànim, Vall d’Albaida, segle XVI)

Assessor togat de la governació d’Oriola.

És autor de l’obra Institucions dels Furs i privilegis del Regne de València e sumari e repertori d’aquells, apareguda el 1580.

Taqafí, Abü-l-Qäsim ‘Umar al-

(Saragossa, Aragó, segle XI – Illes Balears, després 1153)

Jurista andalusí. Fugí de Còrdova arran de la caiguda del califat i s’establí a Mallorca, on féu escola.

Deixebles seus foren els illencs al-Manaqüri (de Manacor) i Abd Alläh ibn Waqqäs al-Lamtï.

Tàpies, Baltasar

(País Valencià, segle XVII)

Jurista. És autor d’un tractat relatiu a donacions, escrit en llatí i publicat a València el 1658.

Talens, Joan Baptista

(València, 1754 – segle XIX)

Jurista. Estudià dret i filosofia. Fou advocat del Suprem Consell de Castella (1779) i alcalde major de diverses poblacions.

És autor d’escrits de caràcter històric i moral i de diverses traduccions del francès.

Taixequet, Miquel Tomàs de *

Veure> Miquel Tomàs de Taixequet i Fluixà  (jurisconsult mallorquí, 1528-78).

Sombiela i Mestre, Josep Antoni

(València, 1765 – 25 gener 1825)

Polític i jurista. Estudià dret a València, on més tard fou professor de la universitat.

En iniciar-se la guerra del Francès (1808), fou membre de la junta de València i representant d’aquesta a les corts de Cadis, on féu publicar el seu Discurso sobre los tribunales protectores de la fe (1813).

Més tard abandonà la causa liberal; fou oïdor de l’audiència de València i publicà el Manifiesto que escribió en un calabozo el general don Francisco Xavier Elío (1823).

Solsona i Martínez, Francesc Pasqual

(València, 1693 – 1763)

Jurista i eclesiàstic. Es casà i tingué un fill. Després de restar vidu prengué l’estat eclesiàstic. Fou protonotari apostòlic i ocupà d’altres càrrecs. També exercí com a examinador de dret a la universitat de Gandia.

És autor de diversos escrits, alguns d’ells de caràcter històric i polític, que restaren tanmateix inèdits.

Soler i Bargalló, Felip

(Oriola, Baix Segura, 9 juliol 1710 – València, 6 desembre 1781)

Jurista i eclesiàstic. Exercí a Madrid l’advocacia, durant un temps, des del 1738. Fou alcalde major de Granada, oïdor de l’Audiència de Mallorca (1764), alcalde degà de casa i cort (1771) i canonge de la ciutat de València (1780).

Publicà l’obra Concordia jurisdictionis ecclesiasticae et secularis (1753, en dos volums) i algun escrit menor.

Soler, Francesc Xavier

(València, 1756 – Madrid, 1786)

Jurista. Estudià filosofia i dret a València. Es traslladà a Madrid, on dos anys abans havia ingressat a l’acadèmia de dret.

És autor de l’obra Observaciones sobre las ediciones de los Comentarios de Arnoldo Vinio, ilustradas con adiciones del derecho de España por los doctores Don Juan Sala y Don Bernardo Denvela (1782).