(els Plans de Sió, Segarra, segle XV – )
Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Montcortès, que el segle XV pertanyia als Sacirera.
Per enllaços passà als Marc i als Moixó.
Arxiu d'etiquetes: jurisdiccions
Montclús, baronia de
(Vallès Oriental, segle XIII – )
Nom que rebé la baronia de Montseny en ésser abandonats els castells de les Agudes i de Miravalls i en ésser construït el nou castell de Montclús, al nord del poble de Sant Esteve de Palautordera, a l’inici del segle XIII, a l’indret dit Montclús, turó que s’aixeca a la riba esquerra de la Tordera.
La seva jurisdicció s’estenia a les parròquies de Montseny, la Costa, Fogars, Mosqueroles, Vilalba Sasserra, Sant Martí de Pertegàs, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Vallgorguina i Olzinelles, amb les quadres de Campins i de Vilardell.
La vila de Sant Celoni -pertanyent a una jurisdicció distinta- restava enclavada dins el territori de la baronia de Montclús. També hi eren situades les cases aloeres de Palau (dita després de Torrelles, i finalment de Fluvià), d’Horta (dita des del segle XV de Villena) i de Vilalba.
Des de l’origen pertanyia en alou al llinatge dels Montseny, dits després de Montclús, que des del 1051 tingueren la primitiva baronia com a feudataris de la comanda de Sant Celoni de l’orde de l’Hospital.
El darrer del llinatge, Riambau de Montclús, la cedí (1277) al seu oncle Ramon de Cabrera, senyor d’Anglès. El 1328, amb Bernat (I) de Cabrera, s’incorporà al vescomtat. El 1403 tornà a ésser franc alou dels vescomtes de Cabrera, per compra de la senyoria major del feu als hospitalers.
La cúria del terme de Montclús residia a la cel·lera de Santa Maria de Palautordera.
Montclar, baronia de
(Agramunt, Urgell, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial, centrada en el lloc de Montclar, que al segle XIV pertanyia als Ponts i per enllaç (1686) passà als Despujol, marquesos de Palmerola.
Fou reconegut com a títol del regne el 1919 a favor de Josep Maria Despujol i Ricart, marquès de Palmerola.
Montcada, baronia de
(Catalunya, segle XI – segle XIV)
Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Montcada (Vallès Occidental), posseïda des del segle XI pels Montcada, després vescomtes de Bearn.
En morir (1309) Guillema de Bearn, passà al seu nebot Gastó d’Armanyac, vescomte de Fesenzaguet, el qual per un conveni (1311) la cedí al seu cosí, el comte Gastó I de Foix, que la llegà al seu fill, el vescomte Roger Bernat III de Castellbò.
El fill d’aquest darrer, el vescomte Roger Bernat IV (mort el 1381), hagué de donar-la al rei.
Joan I la incorporà a la corona el 1387, i el 1390 la vengué definitivament a la ciutat de Barcelona.
Montbui, baronia de
(Vallès Oriental, segle XIV – segle XVIII)
Jurisdicció senyorial, creada el 1381, centrada en el castell de Montbui. El 1381 fou venuda per l’infant Joan al seu armer Ramon de Planella, que el 1384 la revengué a la corona.
El 1408 es rei Martí I la vengué a Ramon de Torrelles i de Blanes, senyor de la Roca. Els Torrelles vengueren la baronia als consellers de Barcelona el 1490.
Posteriorment els Torrelles continuaren, però, prenent-ne possessió, almenys del castell. Dels Torrelles passà per herència als Sentmenat, senyors del castell de Sentmenat.
El 1714 fou incorporada a la corona, però fins al segle XIX els Sentmenat anaren investint-se de la possessió del castell i s’intitularen barons de Montbui.
Montaner, vescomtat de
(Catalunya, segle X – )
Jurisdicció del comtat de Bigorra, creat el segle X.
Donat pel comte Dató II de Bigorra al seu fill Odó (mort vers 1010), fundador del monestir de Sant Orenç de la Reula, vers el 1000.
Al segle XI passà per matrimoni als vescomtes de Bearn i des d’aleshores restà unit a Bearn.
Molins de Rei, baronia de
(Baix Llobregat)
Jurisdicció senyorial, concedida el 1430 a Galceran de Requesens i de Santacoloma sobre la vila homònima.
Passà als Zúñiga, als Fajardo, marquesos de Los Vélez, i als Álvarez de Toledo.
Miravet, comanda de
(Miravet, Ribera d’Ebre)
Preceptoria i comanda dels templers.
Centrada pel castell de Miravet, situat a la dreta de l’Ebre, dominant el pas de Barrufemes.
Fortalesa àrab, fou conquerida per Ramon Berenguer IV (1153), i la donà als templers.
Del 1317 al 1835 estigué a mans dels hospitalers.
Mataplana, baronia de
(Catalunya, segle XIII – )
Jurisdicció feudal, creada el segle XIII i sotmesa als senyors del castell de Mataplana, a Gombrèn (Ripollès).
Comprenia els termes de Mogrony, Castellar de N’Hug i Lillet i les parròquies i agregats de Brocà, Saus, Sant Vicenç de Rus, Maians, Santa Cecília de Riutort, Sant Jaume de Frontanyà, Palomera i Aranyonet. A mitjan s XIII s’hi afegí -pel casament de Blanca de Mataplana amb Galceran d’Urtx- la vall de Toses.
El terme apareix configurat al llarg del segle XII, i rebé el nom de baronia vers el 1350.
El 1374 Jaume Roger de Pallars la vengué a Pere Galceran de Pinós, que el 1376 en revengué una part -els termes de Mogrony, Gombrèn i Aranyonet- a l’abat de Sant Joan, que era el senyor alodial més fort d’aquesta part del terme.
Així es desmembrà l’antiga baronia, i la part de Lillet i de Castellar, amb la resta de petits termes, restà en poder dels barons de Pinós, senyors de Bagà, que s’intitularen durant segles barons de Pinós i Mataplana.
Marquesat, el
(Noguera / Pallars Jussà)
Contrada, originada històricament al marquesat de Camarasa i a la vegueria del mateix nom, que persistí fins al segle XVII.
En aquesta època d’extensió màxima comprenia 18 termes, que ocupaven bona part de l’alta Noguera (sense la vall d’Àger ni el Segre mitjà), el nord del sector urgellenc de la baixa Noguera i l’extrem sud-est de la conca de Tremp, amb un total d’uns 520 km² i 3.000 h el 1981.
Dades dels Països Catalans 