(Bétera, Camp de Túria, segle XIV – )
Jurisdicció feudal, que comprenia el lloc de Bétera, vinculat el 1329 per Ramon de Rocafull de Boïl.
Passà als marquesos de Dosaigües.
Bétera, baronia de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: jurisdiccions
Ortafà (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,49 km2, 44 m alt, 1.270 hab (2012)
(ant: Hortafà, fr: Ortaffa) Estès en gran part a l’esquerra del Tec.
Els recursos econòmics del municipi es basen en l’agricultura de secà, dedicada bàsicament a la vinya, també hi ha conreus d’hortalisses i fruiters (presseguers, cirerers i albercoquers). La ramaderia (bestiar oví) i la indústria cotonera són activitats complementàries. Àrea comercial de Perpinyà. Després d’una lleugera davallada, iniciada a començament del segle XX, la població tendeix actualment a augmentar.
El poble, esmentat ja al segle X, es troba prop del Tec, al vessant sud d’un turó coronat per l’antic castell d’Ortafà, centre de la baronia d’Ortafà.
Onda (Plana Baixa)
Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 108,42 km2, 192 m alt, 25.228 hab (2014)
Situat entre els rius Sonella i Millars, als últims contraforts del Sistema Ibèric, a la zona costanera de la Plana. És un dels municipis més extensos de tota la regió.
L’activitat econòmica se centra principalment en la indústria i els serveis. L’agricultura té en els garrofers el conreu més important, seguit dels ametllers i l’olivera. El regadiu comprèn dues àrees diferenciades: l’Horta Vella, que consta de l’horta de la Vila i l’horta de Miralcamp, amb aigües procedents de la font i dels pous del Canyar, i l’Horta Nova, creada a partir de la segona meitat del segle XIX, amb aigua de pous. El conreu fonamental és el de tarongers, conegut des de l’època àrab i incremental al final del segle XIX en produir-se la crisi de la morera; la varietat més important és la nàvel. Altres activitats econòmiques són l’explotació del bosc, la ramaderia (sobretot ovina) i l’avicultura. Indústries químiques i de materials per a la construcció (ceràmica). Àrea comercial de Castelló de la Plana.
El creixement de la població fou especialment notable a partir de l’any 1950.
La vila, situada a l’esquerra del riu de Sonella, és al peu del castell d’Onda, centre de la comanda d’Onda (1280-1317) de l’orde de l’Hospital, que passà a l’orde de Montesa; té diversos edificis dignes de consideració, entre els quals destaca l’església de la Sang, del segle XIII, que guarda un retaule gòtic del segle XIV, i el Museu de Ciències Naturals del Carme.
Dins el terme hi ha, a més, el poble d’Artesa d’Onda, les caseries de Miralcamp, el Tis i el pla de la Marquesa, els barris del Tossalet i Montblanc, els despoblats de Sonella, Espartera, Benita i la Graïllera, el santuari del Salvador i l’important convent del Carme d’Onda.
Enllaç web: Ajuntament
Beniomer, baronia de
Jurisdicció senyorial que comprenia l’antic lloc de Beniomer, annexa del vincle de Llaurí fundat per Jeroni de Vic, ambaixador de Ferran II el Catòlic.
Fou convertida el 1904 en títol del regne com a baronia a favor de Júlia de Manglano i Palència, filla dels barons de Llaurí.
Benimuslem, baronia de
(Benimuslem, Ribera Alta, segle XVII – )
Jurisdicció senyorial, vinculada (1620), prèvia facultat reial, per Joan Crisòstom Baltasar de Julià Figuerola i Munyós, baró de Benidoleig, Forna i Pujol.
Passà als Escals, als Falcó i als Rodríguez de la Encina.
Benifassà, Tinença de *
Veure> la Tinença de Benifassà (subcomarca).
Benifairó, baronia de
(Benifairó de la Valldigna, Safor, segle XIII – )
Jurisdicció senyorial concedida el 1238 a Berenguer Vives de Canyamars.
El títol ha continuat fins al segle XX a la mateixa família.
Benifaió, baronia de
(Benifaió, Ribera Alta, segle XVII – )
Jurisdicció senyorial. Fou vinculada, amb caràcter agnatici, prèvia facultat reial, el 1615, per Miquel Falcó de Belsochaga.
Benidoleig, baronia de
(Benidoleig, Marina Alta, segle XVII – )
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Benidoleig, la qual fou venuda el 1620, prèvia facultat reial, per Joan Crisòstom Baltasar de Julià Figuerola i Munyós, baró de Forna, Benimuslem i el Pujol, casat amb Vicenta Munyós, que l’havia adquirit dels ducs de Mandas i Vilanova.
Dels Julià passà als Escals, als Falcó i als Rodríguez de la Encina.
Benialfaquí, baronia de
(Planes de la Baronia, Comtat)
Jurisdicció senyorial del terme. Comprenia el lloc de Benialfaquí, la qual, per enllaços matrimonials recaigué en els Montserrat, marquesos de Cruïlles.
Dades dels Països Catalans 