Jurisdicció feudal, centrada en el castell de Cabrenys, que depenia del vescomte de Castellnou.
Fou senyorejada pels Serrallonga, dits també Cabrenys, i passà per matrimoni (1313) als Rocabertí.
Jurisdicció feudal, centrada en el castell de Cabrenys, que depenia del vescomte de Castellnou.
Fou senyorejada pels Serrallonga, dits també Cabrenys, i passà per matrimoni (1313) als Rocabertí.
Municipi de l’Horta (País Valencià): 25,03 km2, 8 m alt, 18.570 hab (2015)

Situat a ponent de l’Albufera, al sud de València.
Es conrea gran part de la superfície. El regadiu aprofita aigües derivades de la reial sèquia del Xúquer i produeix arròs, hortalisses, moresc i cítrics; al secà es conreen garrofers i oliveres. Avicultura. El sector industrial ha pres gran rellevància fins a convertir el municipi en un dels més industrialitzats de tota l’Horta: indústria química, alimentària (licors), paperera, de joguines tèxtils, metal·lúrgiques i de materials per a la construcció. Notable ascens demogràfic en el període 1960-80.
La vila és en un nus de comunicacions. Església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels (segle XVIII). A llevant de la població hi ha el port de Silla, per a les barques de pesca.
Antiga torre de Silla. Fou centre de la comanda de Silla, que passà a l’orde de Montesa.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 23,04 km2, 714 m alt, 225 hab (2013)

(fr: Serralongue) Situat a l’alt Vallespir, a la ribera del riu de la Menera, afluent del Tec, al peu del Montnegre, que el separa de l’Alt Empordà.
Conreus d’arbres fruiters, vinya, hortalisses, cereals i farratges. Ramaderia bovina i ovina. Lloc d’estiueig i segones residències. Indústria de la construcció. Explotació forestal. Fabricació de calçat.
El poble és al voltant de l’església parroquial romànica (segle XII), d’una sola nau i un absis i amb un interessant portal.
Vora el poble hi ha la capella de Sant Antoni de Can Mas i, dins el terme, les de Ballesters i del Faig, a més dels veïnats del Grau, de la Badia i de la Farga de Galdares.
Al límit amb el terme de la Menera hi ha les restes de l’antic castell de Serrallonga o de Cabrenys, centre de l’honor o baronia de Serrallonga o de Cabrenys.
Possessió, al terme d’Establiments, a l’oest d’aquest nucli.
La baronia de Bunyolí era una antiga jurisdicció concedida el 1232 a Ramon Saclusa; una part del seu terme, parcel·lada, donà origen a la caseria i després vila d’Establiments.
(País Valencià, segle XIII – )
Jurisdicció feudal, donada per Jaume I de Catalunya el 1254 a Eiximèn Peris d’Arenós i confirmada el 1626 a Pere Boil d’Arenós, primer marquès de Boil.
Passà després als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide.
Poble, situat 3,5 km al nord de la ciutat. El seu terme és regat per la sèquia de Montcada.
Antiga alqueria islàmica, pertangué, després de la conquesta cristiana, a l’orde del Temple (el qual la donà a poblar el 1245), que formà la comanda de Borbotó; extingit l’orde, passà al de Montesa, dins la batllia de Montcada.
L’església parroquial de Santa Anna (del segle XVII) depèn de la de Carpesa; conserva el retaule major, gòtic, del mestre de Borbotó.
Fou annexat a València el 1888 per voluntat dels seus veïns.
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 8,63 km2, 350 m alt, 432 hab (2015)

Situat al límit amb el Comtat, a la foia de Salem, que forma la vall alta del riu de Micena i al sud s’alça bruscament a causa dels vessants septentrionals de la serra de Benicadell, sector ocupat en gran part per boscs de pins.
La base econòmica fonamental és l’agricultura, que ocupa la meitat septentrional del terme, més planera, amb fort predomini del secà sobre el regadiu (aigua de fonts). Els conreus més estesos són els cereals (blat i moresc), oliveres, vinya i melons. La indústria compta amb una fàbrica de calçat. Àrea comercial de Gandia. L’estancament demogràfic s’ha convertit en descens des del 1965.
El poble, d’origen àrab, és al sector més pla; església parroquial de Sant Miquel.
La baronia de Salem o Foia de Salem comprenia, a més, els llocs de l’Alcúdia de Salem, Benixervi, Elca, Beniatjar i el Ràfol de Salem.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 5,62 km2, 103 m alt, 410 hab (2015)

Situat al sistema Prebètic valencià, a la vall del riu Girona, al sector conegut per la Rectoria del Ràfol. Al nord hi ha l’abrupte sector del port de Sagra.
Economia agrícola, on predominen els conreus de secà sobre els de regadiu; els conreus més estesos són els cítrics, seguits d’ametllers, garrofers, oliveres i cereals de secà. Avicultura. Àrea comercial de Gandia. Població en descens.
La vila, d’origen àrab, s’allarga al camí axial de la Rectoria del Ràfol; església parroquial de Sant Sebastià (fi del segle XVI). La senyoria fou adquirida per l’orde de Sant Jaume, que hi edificà un palau, i hi establí la comanda de Sagra.
(Mallorca)
Altre nom amb que també era coneguda la baronia d’Andratx.
(Bicorb, Canal de Navarrés, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial, que comprenia el lloc de Bicorb, vinculada el 1392, prèvia facultat reial, per Lluís de Castellar de Vilanova i per la seva muller Francesca Joana de Carròs, senyora de Quesa i Castellar.
Passà als Castellví, als Frigola i als López de Ayala.