(Isona, Pallars Jussà, 1865 – Tarassona, Aragó, 1926)
Prelat. El 1913 fou nomenat bisbe titular d’Ascaló i auxiliar de Toledo. El 1917 rebé la mitra de Tarassona.
Badia i Sarradell, Isidre
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Isona i Conca Dellà
Fontclara, monestir de -Pallars Jussà-
(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)
Antic monestir (Sant Vicenç de Fontclara), probablement d’origen visigòtic, prop de la vila.
Hom sap solament que el 971 el comte Borrell II de Barcelona en cedí l’església al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, la qual cosa indica que aleshores ja no tenia comunitat.
Figuerola d’Orcau
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Vila (552 m alt) i antic municipi, aturonat, prop de la carretera d’Artesa de Segre a Tremp; comprèn tres ravals: el del Comte, el de la Faidella i el del Ferrer.
El castell de Figuerola, esmentat ja el 1141, de la jurisdicció de la baronia d’Orcau, passà a la corona en època de Joan II el Sense Fe (segle XV).
L’església parroquial (Santa Maria), bastida el 1524, fou refeta el 1692.
Formà municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia el santuari de la Mare de Déu del Prat.
Covet -Pallars Jussà-
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Poble (711 m alt), 1 km a la dreta del riu de Conques (on hi ha l’antic hostal de les Mores, al camí de Tremp a Cervera).
Els pobles de Llordà i de Siall i la caseria dels Masos de Sant Martí depenen de la seva església parroquial de Santa Maria, romànica (segle XII), de planta de creu llatina, amb tres absis, una galeria interior situada darrera la rosassa de la façana i una notable portada esculpida (el Crist, al timpà; àngels músics, monstres i saltimbanquis, a les arquivoltes, presidits per la Sagrada Família i el Pecat Original; als flancs, lleons devorant personatges).
Conques -Pallars Jussà-
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Vila (635 m alt) i antic municipi, incorporat el 1970 a l’actual, situat al peu del mont de Conques (697 m alt), a la dreta del riu de Gavet (anomenat també riu de Conques).
L’església parroquial (Sant Miquel), edificada sobre la primitiva romànica, conserva el Sant Crist de Conques, imatge gòtica procedent de Covet. El castell de Conques, enrunat, és esmentat ja el 1055.
Fou dels comtes de Barcelona (segle XI) i dels d’Urgell, passà a la jurisdicció dels barons d’Orcau, els quals hi fundaren, vers el 1342, un convent de clarisses (Santa Maria de Conques), posat per l’infant Enric d’Aragó sota salvaguarda reial el 1483 i que Urbà VIII suprimí el 1624.
En la guerra civil del 1936-39 hi hagué el front des del març 1938 fins al gener 1939; la població restà molt destruïda.
L’antic municipi comprenia, també, l’antic terme de Castelltallat, el santuari de les Esplugues i l’hostal de Jaume de l’Obac.
Biscarri
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Poble (934 m alt) de l’antic municipi de Benavent de la Conca, situat al peu del grau de Moles, a l’extrem oriental de la conca de Tremp.
Fou donat el 1079 pel comte d’Urgell als comtes de Pallars. Fins al primer terç del segle XIX fou de la jurisdicció del capítol de la catedral d’Urgell.
L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Andreu.
Benavent de la Conca
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
(o de Tremp) Poble i antic municipi: 21,55 km2, 1.004 m alt, agregat el 1970 a l’actual, situat a l’extrem sud-est de la conca de Tremp, a la capçalera de la vall del riu de Conques, al peu d’una gran cinglera de conglomerats rogencs que el sobrepassen més de 200 m.
Hi passa la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, la qual, a 2 km del nucli urbà i al límit del municipi, travessa la important collada de Comiols, a 1.102 m alt.
El castell de Benavent és documentat el 1055.
Dins l’antic terme hi ha el poble de Biscarri, la caseria de Gramenet i la masia i antic hostal de Balasc.
Dades dels Països Catalans 