Arxiu d'etiquetes: industrials/es

La Maquinista Terrestre i Marítima

Maquinista Terrestre i Marítima, La

(Barcelona, 14 setembre 1855 – )

Societat anònima. Empresa de foneria de metalls i construcció de maquinària que es constituí amb la fusió dels Tallers Esparó i la Barcelonesa de Fundición. Des de llavors, en el seu camp fou la més important de Barcelona.

Instal·là els nous tallers a la Barceloneta i es procedí a la urbanització i venda dels terrenys on abans hi havia les dues antigues empreses. El 1911 inaugurà uns altres tallers a Sant Andreu.

S’ha dedicat a l’elaboració de diferents màquines i peces: maquinària tèxtil, vaixells, bombes d’aigua, material ferroviari, o material per a la decoració i construcció, com ara el dels mercats de Sant Antoni (1879) i del Born (1888).

L’any 1884 va produir la primera locomotora i fins al 1920 només en construí 93, generalment petites, per a les línies locals de via estreta. El 1917, gràcies a la política econòmica del govern, millorà la situació de la empresa, la qual va rebre la comanda de 50 locomotores.

Després de la guerra civil va entrar a l’empresa capital de la casa Krupp, posteriorment fou adquirida per l’Instituto Nacional de Industria i el 1993, venuda en un 85% a una empresa britànica del sector.

Maians, Antoni

(Barcelona, segle XV)

Ferrer.

Fou el principal constructor de bombardes per a la Generalitat durant la guerra contra Joan II.

Les peces que construïa eren molt estimades. Li conferiren un gran prestigi.

Pel març de 1463 fou estipulat que percebria 6 florins per cada pedra que tiressin les seves peces.

Llonch i Sanmiquel, Joan

(Sabadell, Vallès Occidental, 1842 – 1916)

Industrial. Fill de Feliu Llonch i Mates.

Construí el vapor Llonch (1877), fou un dels fundadors (i conseller-director fins a la seva mort) del Banc de Sabadell (1884) i presidí la Unió Llanera Espanyola.

El seu fill fou Francesc Llonch i Cañomeras.

Llonch i Mates, Feliu

(Sabadell, Vallès Occidental, 22 desembre 1810 – 5 octubre 1875)

Fabricant tèxtil. De família pagesa, creà una indústria de fabricació de draps.

Fou un dels fundadors dels Amants de l’Agricultura i de la Indústria de Sabadell (1843), que es transformà després en la Companyia de Propietaris de la Mina d’Aigua. Fou prohom del gremi de fabricants de Sabadell.

El seu fill fou Joan Llonch i Sanmiquel.

Llonch i Cañomeras, Francesc

(Sabadell, Vallès Occidental, 1878 – Santisteban, Navarra, 8 setembre 1938)

Industrial. Fill de Joan Llonch i Sanmiquel.

Fou president del gremi de fabricants de Sabadell, president de la junta administrativa de l’Escola d’Arts i Oficis, conseller-director del Banc de Sabadell (des del 1924) i un dels fundadors i primer president de la Mútua Sabadellenca d’Accidents de Treball i de Malalties (1917), així com de diverses empreses tèxtils.

En 1918-19 fou diputat a corts per Sabadell.

Lebon, Charles

(Dieppe, França, 21 setembre 1799 – Martigny, França, 14 desembre 1877)

Industrial. El 1841 obtingué la concessió durant quinze anys del forniment de gas públic a Barcelona.

El 1843 es constituí la Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas, a la qual Lebon transmeté la concessió (la societat fou popularment coneguda per Gas Lebon).

El 1883 l’empresa Eugène Lebon comprà una fàbrica a Gràcia i uns terrenys a Sant Martí de Provençals en previsió que l’ajuntament exercís el dret de rescat.

El 1923 fou absorbida per Catalana de Gas i Electricitat.

Lacambra i Terradelles, Francesc

(Catalunya, 1760 – 1824)

Industrial.

Fundà, al principi del segle XIX, una foneria de campanes i canons a la Barceloneta (Barcelona), que traslladà (vers el 1822) a les Masies de Voltregà.

Fou el pare de Francesc Lacambra i Pont i el rebesavi de Francesc Lacambra i Lacambra.

Junta de Fàbriques

(Catalunya, 1847 – 1861)

Organisme comercial i industrial. Nom adoptat per la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats del Cotó quan el camp de les seves activitats fou ampliat als sectors industrials de la llana, seda, metal·lúrgia, etc.

La Junta, presidida per Joan Güell, defensà la política proteccionista.

Fou dissolta a causa de la creació de les juntes provincials d’agricultura, indústria i comerç.

Junoy i Vernet, Ferran

1 Resposta

(Girona, 16 juny 1862 – 25 abril 1932)

Enginyer industrial. Ingressà a la Maquinista Terrestre i Marítima (1881), on fou un dels tres directors el 1894, i el 1917 director general.

Impulsor i director d’Electro-Metal·lúrgica de l’Ebre (EMESA) (1904), concebé la central de Sástago, a l’Ebre.

Fou president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona (1897-99) i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts.

Fou el pare de Manuel Junoy i Cornet.

Juncadella i Robert, Josep Maria

2 Respostes

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Industrial. Nét de Jeroni Juncadella i Casanovas.

Es casà amb Àngela Burés i Regordosa, d’una família propietària de fàbriques tèxtils a Anglès -amb el salt del Pastoral, avui d’Hidroelèctrica de Catalunya SA- i a Castellbell i el Vilar, que heretà el fill, Josep Maria Juncadella i Burés.