(País Valencià, segle XIX – )
Títol atorgat el 1818 a l’oficial del ministeri de marina Manuel de Navarrete y Rezábal.
Ha passat als Zaforteza.
Tremolar, marquesat del
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Horta
Tremolar, el
Llogaret, vora l’Albufera, format per barraques. Les seves terres són regades per la sèquia del Tremolar.
Era el centre del marquesat del Tremolar.
Trànsits, camí de
Antic camí de circumval·lació de la ciutat. Fou urbanitzat el 1912 com a segona ronda de la ciutat, paral·lela a la primera, formada per les avingudes sorgides de l’enderrocament de les antigues muralles, seguint un camí anterior que comunicava el nord i sud de l’Horta, tot evitant la ciutat. El projecte fou de Francesc Móra.
Inicialment es trobava fora del nucli urbà, amb gran amplària, vorejat de grans arbres i amb uns carrils de ferro per a la circulació de carros. El creixement urbà ha enclòs per complet el camí dins el nucli de la ciutat; l’antiga estructura ha desaparegut i s’ha convertit en grans avingudes modernes voltades d’edificis sense arbres ni carrils.
Tossal, el -València-
Barri de la ciutat, situat al centre històric, en l’antiga zona musulmana.
Després de la conquesta cristiana aquest sector urbà (actuals carrers de la Bosseria, del Moro Seit, de Sant Miquel, començament del de Cavallers i de Quart, etc) s’anomenà l’Alcúdia, per tal com era el lloc més elevat de la ciutat.
En repoblar-se aquesta, els musulmans foren reduïts a un barri extramurs, a l’oest, al sector que ara es diu el Tossal o el Tros Alt. Fins el 1356 romangué fora de les muralles, però amb la construcció de la nova muralla aquesta moreria hi restà dins.
L’estructura dels carrers s’ha mantingut semblant des del segle XIV, amb carrers estrets i cases velles i pobres, pròpies del sector menestral que ha estat des de sempre.
Torreta, la -València-
Torre d’Espioca, la *
Veure> Espioca (antic lloc).
Torre del Puig, la
(el Puig de Santa Maria, Horta)
Caseria, a l’est de la vila, vora la platja. És un antic barri de pescadors.
Torre, la -València-
Barri de la ciutat, situat al sud del terme, ja prop del límit amb Sedaví i Benetússer. S’allargà sobre l’antiga carretera de València al port d’Almansa, en la unió amb la de Paiporta. La construcció del nou curs del Túria l’ha deixat just a la vora dreta.
Era una prolongació, a la vora de la carretera, de cases amb una rodalia rural; als darrers decennis ha perdut part del seu aspecte amb la construcció de blocs i s’ha ampliat cap al sud del nucli urbà, ja quasi unit al del conjunt Sedaví-Benetússer-Alfafar.
Torre, coves de la *
Veure> les Coves de la Torre (barri format per coves).
Tormos, sèquia de
Sèquia que pren l’aigua del Túria pel seu marge esquerre, amb la qual es reguen les terres de l’Horta de València. És una de les vuit grans sèquies derivades del Túria.
S’estén al llarg d’11 km des de Paterna fins a València, passant per Burjassot. Es compon de 10 files. Pertany a la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València.
Dades dels Països Catalans 