Arxiu d'etiquetes: Horta

Mislata (Horta)

17 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 2,06 km2, 29 m alt, 43.281 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial del Túria, molt a prop de València, de la qual ha esdevingut pràcticament una ciutat dormitori.

L’agricultura ha perdut terreny en benefici de l’edificació. Els regatges derivats de la sèquia de Mislata, amb aigües procedents del Túria, fan possible l’agricultura de regadiu, la qual es destina als conreus d’horta (cebes, blat de moro). Avicultura. La indústria, on destaca la paperera, la producció de la qual s’inclou al sector paperer de València i els seus entorns; segueixen després les tèxtils, les adoberes, les metal·lúrgiques, de la construcció i, en últim lloc, cal esmentar l’alimentària i la química. Àrea comercial de València. Aquest desenvolupament industrial ha estat la causa de l’important augment demogràfic del municipi.

El poble és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial dels Àngels, del segle XVIII. El 1348, durant les guerres de la Unió, hi va tenir lloc la decissiva batalla de Mislata.

Enllaços web: Ajuntament – Mislata Jove

Meliana (Horta)

3 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 4,73 km2, 12 m alt, 10.612 hab (2014)

Situat al litoral, en un territori pla, que forma una ampla platja sorrenca, al nord de València.

Els conreus de regadiu ocupen gairebé tota la superfície del terme i són alimentats amb aigua del Túria a través de la sèquia de Montcada, i són dedicats als conreus d’horta (melons, tabac, xufles, patates, cebes). La indústria, tradicionalment tèxtil i actualment molt diversificada, on destaca la ceràmica (mosaics i material refractari), la metal·lúrgia, de la fusta i l’alimentària; és l’altre gran motor de l’economia local. També hi ha ramaderia. Pertany a l’àrea comercial de València. La població ha augmentat notablement, sobretot en el període 1960-80 i a causa de la immigració.

El poble, d’origen islàmic, és al llevant de l’antiga carretera de Barcelona a València; l’església parroquial dels Sants Joans, del segle XVI, va ésser reformada al segle XVIII.

El municipi comprèn, a més, el llogaret de l’Alqueria de Roca.

Enllaços web: Ajuntament – Institut Municipal de Cultura

Massanassa (Horta)

6 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 5,59 km2, 11 m alt, 9.149 hab (2014)

Situat al sud de València, prop de l’Albufera, en un territori pla.

El regadiu, alimentat per la sèquia de Favara, és dedicat als productes hortícoles propis de la comarca (cacauets, cebes, blat de moro) i a l’arròs; l’extensió d’aquest últim conreu s’ha incrementat considerablement durant el segle XX a causa de l’aprofitament del terreny de l’Albufera, encara que actualment es troba en regressió. Hi té una certa importància la ramaderia bovina i porcina, i també l’avicultura. La indústria, en expansió, ocupa actualment prop de la meitat de la població activa, i les principals són l’alimentària, la de la fusta, la metal·lúrgica i la fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de València. L’ascens demogràfic ha estat constant des de la fi del segle XVIII.

El poble, d’origen islàmic, forma pràcticament una conurbació amb Catarroja; l’església parroquial és dedicada a sant Pere.

El municipi comprèn també la partida de l’Orba.

Enllaç web: Ajuntament

Massamagrell (Horta)

14 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 6,16 km2, 15 m alt, 15.564 hab (2014)

Situat al litoral, al sector septentrional de la comarca, al nord de València.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu (els conreus principals són els tarongers, seguit de l’horta), gràcies a la sèquia de Montcada. Indústries derivades de l’agricultura i metal·lúrgica. Hi té una certa importància la cria de porcs i l’aviram. Àrea comercial de València. L’ascens demogràfic mantingut des de la fi del segle XVIII s’ha accentuat els darrers decennis. Bona part de la població activa, però, treballa fora del municipi.

La vila, antiga alqueria islàmica, forma pràcticament un continu urbà amb la Pobla de Farnals; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Evangelista, neoclàssica.

El municipi comprèn, a més, el monestir de la Magdalena, de caputxins, i la partida de Catarrogeta.

Enllaç web: Ajuntament

Massalfassar (Horta)

5 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 2,53 km2, 9 m alt, 2.475 hab (2014)

Situat al sector septentrional de la comarca, ocupa una petita franja del litoral, en un terreny pla, al nord de València.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, alimentada per la sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, i dedicada als tarongers i altres productes hortícoles propis de la comarca. Hi ha bestiar estabulat (boví i porcí). Darrerament, però, ha cedit part del terreny a l’indústria, que dóna feina a bona part de la població activa del municipi. Polígon industrial Mediterrani vora la costa (magatzem de fruites, de productes metàl·lics i química). Àrea comercial de València.

Al poble, d’origen islàmic, hi destaca l’església parroquial dedicada a sant Llorenç, de la fi del segle XVII; té estació de ferrocarril.

Enllaç web: Ajuntament

Batan, coves del *

Deixa un comentari

(Paterna, Horta)

Veure> les Coves del Batà  (barri format per coves).

Manises (Horta)

35 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 19,65 km2, 52 m alt, 30.834 hab (2014)

Situat a la dreta del Túria, a la plana al·luvial que forma el riu i que limita el terme pel sud, a l’oest de València.

L’agricultura, que al final del segle XVIII ocupava la meitat de la població, avui té un caràcter subsidiari, predominen els conreus hortícoles, que són possibles gràcies als regatges derivats de la sèquia de Manises, amb aigua procedent del Túria. Hi preponderen les petites explotacions. També hi ha ramaderia. La principal activitat és la tradicional indústria de la ceràmica de Manises, on hi predomina la petita empresa i la majoria de la producció és absorbida pel mercat nacional; també hi ha indústria metal·lurgica i alimentària. Àrea comercial de València. La població ha experimentat un creixement notable i continuat des del segle XVIII i especialment a partir del 1950.

La ciutat, d’origen islàmic, s’ha estès fins al terme de Quart de Poblet; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, del segle XVIII.

Dins el terme hi ha diverses restes romanes, l’aqüeducte també romà dels Arquets i l’aeroport civil i militar de Manises.

Enllaç web: Ajuntament

Llocnou de la Corona (Horta)

4 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 0,04 km2, 12 m alt, 133 hab (2014)

(o el Poblenou de la Corona; cast: Lugar Nuevo de la Corona) Al sud de València.

L’agricultura de regadiu, que aprofità la sèquia de Favara i era la base econòmica, ha restat molt reduïda per l’augment de l’edificació. La principal activitat industrial són tallers de mobles. Àrea comercial de València.

A causa de la reduïda extensió del terme, el poble té gairebé exclusivament funció residencial, agrupant tota la població del municipi. Forma un continu urbà amb Alfafar i molt pròxim a Sedaví. Depengué eclesiàsticament d’Alfafar fins al començament del segle XX, que es construí l’actual església parroquial de Sant Andreu.

Godella (Horta)

20 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 8,41 km2, 30 m alt, 13.125 hab (2014)

Situat al nord-oest de València, a la zona anomenada els Deserts de Dalt.

La sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, fan possible el regadiu que ocupa l’est del terme i és destinada als conreus hortícoles, com el blat de moro, xufla, patates, hortalisses, etc. El secà (garrofers i oliveres) s’estén cap a l’interior, a la part més muntanyosa. Altres recursos econòmics són algunes indústries tèxtils i del calçat i l’explotació de pedreres, si bé bona part de la població treballa a València, ciutat de la que depèn la serva àrea comercial.

El poble (godellans o godellers) forma pràcticament una conurbació amb Burjassot; s’hi destaquen l’església parroquial de Sant Bartomeu, construïda en 1744-54 sobre el temple primitiu (romànico-gòtic), i algunes cases del barri de Campolivar, antic centre d’estiueig de l’alta burgesia valenciana.

Dins el terme hi ha el santuari del Salvador de Godella.

Enllaç web: Ajuntament

Foios (Horta)

9 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 6,48 km2, 8 m alt, 7.094 hab (2014)

Estès des del litoral fins al barranc de Carraixet, al nord de València.

El terreny és pla, amb abundància de conreus, preferentment de regadiu i alimentats amb aigua de la sèquia de Montcada; prepondera el conreu de les taronges, d’hortalisses, melons, patates i blat de moro. Ramaderia estabulada de bestiar boví i porcí. La petita indústria és, però, actualment, la base de l’economia local (materials per a la construcció, fabricació de sacs, indústria de la fusta i metal·lúrgica) i la causa de l’important augment demogràfic, ja que la població s’ha triplicat en el decurs del segle XX. Àrea comercial de València.

El poble, d’origen islàmic, és prop de l’antiga carretera de Barcelona a València; l’església parroquial de Santa Maria va ésser iniciada el 1730 segons plans de Josep Mínguez.

Dins el terme hi ha, a més, el barri i antiga alqueria de la Venta del Sombrerer, el despoblat de Macarella i l’antiga colònia agrícola de Cúper.

Enllaç web: Ajuntament