(Beniparrell, Horta, segle XIII)
Jurisdicció senyorial, vinculada el 1258, prèvia facultat reial, per Arnau de Romaní i Escrivà.
Beniparrell, baronia de
14 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Horta
Benimassot -Horta-
Despoblat de l’antic terme de Russafa, havia estat una alqueria islàmica pròxima a Castelló de l’Albufera, esmentada el 1238.
Benimàmet -Horta-
Benimaclet
Beniferri
Poble, entre Benicalap i Benimàmet, a 2,7 km del nucli urbà de la ciutat. El seu antic terme és regat per les sèquies de Montcada i de Tormos.
Antiga alqueria islàmica d’una gran extensió, Jaume I el Conqueridor féu sobre el seu territori més de vint donacions fins al 1242.
Benifaraig -Horta-
Poble, situat en plena horta, a 5 km de la ciutat, al límit amb el terme d’Alfara del Patriarca.
Antiga alqueria islàmica, fou cedida a l’orde del Temple (1251). L’església de Santa Maria Magdalena és del segle XVII.
Fou annexat a València el 1900.
Benicalap
(o Benicalaf) Antic poble i actual districte de la ciutat, en plena horta, al llarg de la carretera de Burjassot.
Dins el poble es conserva la casa senyorial, de construcció gòtica de maons. L’església (Sant Roc) esdevingué parroquial el 1902.
Museros (Horta)
Municipi de l’Horta (País Valencià): 12,45 km2, 12 m alt, 6.326 hab (2014)
Situat a la plana al·luvial regada per la sèquia de Montcada, al nord de València.
Els regatges derivats de la part baixa de la sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, fan possible l’agricultura de regadiu, dedicada bàsicament al conreu de tarongers i d’hortalisses (tomàquets, cebes i carxofes). Al secà, en regressió, es conreen principalment garrofers, oliveres i ametllers. La terra és molt repartida. La ramaderia, estabulada, és formada per bestiar boví i porcí. La instal·lació d’un polígon industrial ha permès el desenvolupament del sector industrial, hi ha una gran fàbrica de sucs i conserves vegetals, indústries de plàstics, metal·lúrgiques, alimentàries, magatzems de fruita i construcció. Àrea comercial de València. La població ha augmentat amb regularitat des del 1900.
El poble, d’origen islàmic, és gairebé unit al nucli de Massamagrell; l’església parroquial de Santa Maria fou acabada el 1734, sobre un temple anterior del segle XV.
Dins el terme hi ha l’antic convent dominicà de Sant Onofre de Museros, convertit en mas.
L’any 1978 li fou annexat el terme de la Venta de l’Emperador, que se segregà altre cop el 1985.
Enllaç web: Ajuntament
Benàger
(o Bennàger) Despoblat de la comarca, a la dreta del Túria, que, juntament amb el de Faitanar, ha donat nom a la sèquia de Benàger i Faitanar, derivada de la sèquia de Quart, però organitzada autònomament.
Té un síndic al consell de les sèquies del Túria i al Tribunal de les Aigües de València, administrat per una comunitat de regants pròpia. Amb tot, en època d’estiatge, si cal atandar, aquest síndic no té veu ni vot.
Montcada de l’Horta (Horta)
Municipi de l’Horta (País Valencià): 15,89 km2, 37 m alt, 21.906 hab (2014)
(o Moncada) Situat a la riba dreta del barranc de Carraixet, al límit amb el Camp de Túria, al nord-oest de València.
El terreny és pla i pràcticament tot conreat, amb gran predomini del regadiu, gràcies a la sèquia reial de Montcada, amb aigua derivada del Túria, i és dedicat principalment als conreus hortícoles, especialment taronges. La ramaderia (porcina i ovina), la indústria (materials per a la construcció, tèxtil, alimentària, metal·lúrgica i pirotècnia) i el sector de serveis, completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de València. L’ascens demogràfic ha estat, sobretot els darrers decennis, notable i constant.
La ciutat és d’origen islàmic; s’hi destaquen l’església parroquial de Sant Jaume, arxiprestal, i diversos palaus del segle XVIII. Està pràcticament unida amb Alfara del Patriarca.
Dins el terme hi ha el poble de Sant Isidre de Benaixeve, el santuari de Santa Bàrbara i restes ibèriques i romanes.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 