Arxiu d'etiquetes: Horta

Tavernes Blanques (Horta)

Municipi de l’Horta (País Valencià): 0,74 km2, 12 m alt, 9.244 hab (2015)

Situat en una plana a la dreta del barranc de Carraixet i al nord de València. El terme, molt petit, és totalment pla, en terrenys al·luvials.

Agricultura de regadiu (blat, moresc i patates són els conreus més difosos), amb aigües del Túria a través de la sèquia de Rascanya. És important la cria de bestiar, especialment boví i porcí, en règim d’estabulació. L’activitat industrial és la base econòmica del municipi, beneficiada per la proximitat de la ciutat de València: són importants les activitats derivades de l’agricultura, així com la indústria alimentària (escorxadors i embotits), la fabricació de begudes refrescants, l’ebenisteria i la de ceràmica. Ha esdevingut de fet un barri de València, d’on depèn la seva àrea comercial.

El poble és a la dreta del barranc de Carraixet, sobre la carretera de Barcelona a València; església parroquial de la Santíssima Trinitat (segle XVII).

Enllaç web: Ajuntament

Caixa Rural de València

(València, 1946 – )

Entitat bancària. Associada amb l’Asociación Española de Cajas Rurales, fundada en produir-se la transformació de la Caixa Central de Crèdit Agrícola en la Caixa Rural Provincial de València.

Arrelada als seus inicis a València i les seves comarques, té més de 200 oficines i una xarxa de més de 150 caixers automàtics, distribuïts per Barcelona, Tarragona, València i les seves comarques, i el nord d’Alacant. Des del 1961 exercí un paper primordial en el finançament del sector agrícola i de l’àmbit rural.

Des del 1990 l’entitat ha desenvolupat una tasca de divulgació i col·laboració amb el món del cooperativisme, a través de la Fundació Cultural i la Promoció Social. És editora de la sèrie “Cuadernos de Agricultura”.

Cabrera, muntanyeta de

(Torrent de l’Horta, Horta)

Petit turó, al sector sud-oest de la comarca, prop del Vedat de Torrent.

Al cim hi ha un poblat de la cultura del bronze valencià, conegut amb aquest nom o amb el de poblat del Vedat de Torrent, excavat el 1931 pel Servei de Prehistòria de València (publicat el 1965), que conserva els materials al seu museu.

Era un poblat molt destruït, envoltat d’una muralla; els materials (ceràmica, molins, peces de sílex per a falçs i punxons i puntes de sageta de coure), són els més típics de la cultura del bronze valencià trobats a la part central de la costa.

Silla (Horta)

Municipi de l’Horta (País Valencià): 25,03 km2, 8 m alt, 18.570 hab (2015)

Situat a ponent de l’Albufera, al sud de València.

Es conrea gran part de la superfície. El regadiu aprofita aigües derivades de la reial sèquia del Xúquer i produeix arròs, hortalisses, moresc i cítrics; al secà es conreen garrofers i oliveres. Avicultura. El sector industrial ha pres gran rellevància fins a convertir el municipi en un dels més industrialitzats de tota l’Horta: indústria química, alimentària (licors), paperera, de joguines tèxtils, metal·lúrgiques i de materials per a la construcció. Notable ascens demogràfic en el període 1960-80.

La vila és en un nus de comunicacions. Església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels (segle XVIII). A llevant de la població hi ha el port de Silla, per a les barques de pesca.

Antiga torre de Silla. Fou centre de la comanda de Silla, que passà a l’orde de Montesa.

Enllaç web: Ajuntament

Cabanyal, el

(València, Horta)

Barri marítim de la ciutat, situat entre les sèquies d’en Gasc i dels Àngels (o de Pixavaques), entre els barris del Canyamelar i del Cap de França, amb els quals formà el 1837 el municipi del Poble Nou de la Mar, annexat a València el 1897.

Antic barri pescador, a la seva platja eren varades les barques del bou; conserva encara la major part de la població pescadora de València. L’actual església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels fou construïda al començament del segle XIX al lloc d’una antiga ermita.

A partir de la fi del segle XVIII esdevingué lloc d’estiueig de famílies burgeses valencianes, coincidint amb la retirada de la mar a causa de les obres del port, però a partir de la fi del segle XIX decaigué a favor del sector septentrional (la Malva-rosa) i s’anà convertint en barri comercial i popular.

Sedaví (Horta)

Municipi de l’Horta (País Valencià): 1,83 km2, 9 m alt, 10.180 hab (2015)

Situat a la dreta del nou curs del Túria, al sud de la ciutat de València, en un terreny pla i al·luvial.

El terme és tot conreat per l’agricultura de regadiu: s’hi utilitzen les aigües del Túria a través de la sèquies de la Favara i de l’Or; s’hi conrea arròs, taronges, blat de moro i hortalisses. Hi ha ramaderia porcina. Important activitat industrial especialitzada en la fabricació de mobles, amb predomini de petites empreses familiars; fàbrica d’electrodomèstics. Àrea comercial de València. Notable ascens demogràfic en el període 1960-80.

El poble (sedaviencs), d’origen islàmic, forma pràcticament un continu urbà amb Benetússer, Alfafar i Llocnou de la Corona, i quasi ha esdevingut un barri de València, ciutat de la qual, a la fi del segle XVIII, encara formava part dels quarters extramurs. L’església parroquial de la Mare de Déu del Roser fou construïda a mitjan segle XIX.

Enllaços web: AjuntamentEscola Vicente Pla

Borbotó -València-

(València, Horta)

Poble, situat 3,5 km al nord de la ciutat. El seu terme és regat per la sèquia de Montcada.

Antiga alqueria islàmica, pertangué, després de la conquesta cristiana, a l’orde del Temple (el qual la donà a poblar el 1245), que formà la comanda de Borbotó; extingit l’orde, passà al de Montesa, dins la batllia de Montcada.

L’església parroquial de Santa Anna (del segle XVII) depèn de la de Carpesa; conserva el retaule major, gòtic, del mestre de Borbotó.

Fou annexat a València el 1888 per voluntat dels seus veïns.

Bonrepòs -Horta-

(Bonrepòs i Mirambell, Horta)

(o ant: Bellrepós) Poble (27 m alt) i cap del municipi, situat al llarg de l’antiga carretera de València a Barcelona, a la dreta del barranc de Carraixet. Actualment és unit al seu agregat de Mirambell en un sol nucli.

Era una antiga alqueria islàmica. El 1574 la seva església del Pilar fou erigida en parròquia, de la qual depenen Mirambell i les Cases de Bàrcena.

Rocafort (Horta)

Municipi de l’Horta (País Valencià): 2,32 km2, 35 m alt, 6.829 hab (2015)

(o Rocafort de Campolivar)  Situat en terreny pla, al nord-oest de València.

L’alta sèquia de Montcada rega el terme amb aigües del Túria i permet l’agricultura de regadiu, els principals conreus són les hortalisses i els tarongers. Petita indústria de fabricació de materials per a la construcció i del paper. Urbanitzacions i lloc de segones residències de qualitat amb nombroses torres. Àrea comercial de València.

La població tingué un fort augment al llarg del segle XIX, accelerat modernament per la proximitat de la ciutat de València.

El poble és a dalt d’un turó, al nord de Godella; convent augustinià de Sant Sebastià (1434), amb l’església parroquial (segle XVII).

Enllaç web: Ajuntament

Rafelbunyol (Horta)

Municipi de l’Horta (País Valencià): 4,25 km2, 32 m alt, 8.826 hab (2014)

(cast: Rafelbuñol) Situat al nord-est de València, al sector septentrional de la comarca, s’estén al peu de la serra Calderona, en terra plana i al·luvial fins als turons dels Germanells, és drenat per la riera de la Rambleta.

La baixa sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, rega el terme i fa possible l’agricultura de regadiu (productes d’horta i cítrics). Indústries metàl·liques, elaboració de pinsos i productes alimentaris (conserves). Àrea comercial de València. D’ençà del decenni del 1960, un fort corrent immigratori ha provocat un creixement del 60% de la població.

El poble és d’origen islàmic. Església parroquial de Sant Antoni (segle XVIII).

Enllaç web: Ajuntament