(o Badia) Barri, al peu del santuari de Santa Bàrbara.
Existent ja a la primera meitat del segle XIX, s’ha desenvolupat durant el segle XX.
Casetes de Badia, les
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Horta
Casesnoves de Torrent, les
Antic lloc de la jurisdicció de Torrent de l’Horta i de la parròquia de Picanya, format al voltant del monestir augustinià de Sant Joaquim, a la riba dreta del barranc de Torrent, damunt mateix de Paiporta, municipi al qual fou unit el 1841, després d’haver estat agregat un quant temps al de Picanya.
Cases de l’Estany, les
Grup d’habitatges, parcialment habitats de pescadors i arrossers, al límit amb el municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), sobre la costa, a la gola de l’estany de Puçol.
Cases de Bàrcena, les
Poble i enclavat, separat del nucli principal pel terme de Bonrepòs i Mirambell.
El nucli urbà, al llarg de l’antiga carretera de Barcelona a València, sorgí al costat del llogaret i antiga alqueria islàmica de Macarella, amb les cases del qual s’ha unit.
Eclesiàsticament depèn de Bonrepòs.
Casa de Misericòrdia de València
(València, 7 octubre 1670 – )
Institució fundada pel municipi per acollir infants, vells i invàlids desvalguts. El 1848 se’n féu càrrec la diputació provincial. Fou instal·lada a l’antiga Casa dels Paraires i a l’hort d’en Cendra, sobre els solars de l’enderrocada moreria.
El 1952 fou traslladada a unes noves instal·lacions a la barriada de Soternes, obra de l’arquitecte Pallares. Disposà de bons tallers de torneria, d’electricitat, impremta, fusteria, sastreria, etc, i de camps d’esports, piscina, etc. i en tenien cura les filles de la caritat.
A partir del 1981 l’edifici és un institut d’ensenyament i alberga la Universitat Nacional d’Educació a Distància.
Casa de les Farses de l’Olivera *
Altre nom amb que és coneixia el teatre Corral de l’Olivera (1584-1750).
Carraixet -Horta-
Despoblat, a la bora del barranc de Carraixet.
El 1370 esdevingué lloc de contribució de València, i el 1400 hom hi establí els cementiris dels penjats i dels pobres, a càrrec de la confraria de la Mare de Déu dels Sants Innocents, que el 1447 construí l’ermita de la Mare de Déu dels Desemparats, que es conserva molt modificada.
Carpesa
Poble, situat en plena horta, al nord de la ciutat, prop del barranc de Carraixet. L’església de Sant Pere ha tingut diverses ampliacions.
Antiga alqueria islàmica, el 1242 passà a poder de l’orde del Temple, que hi establí la comanda de Carpesa i, a la seva dissolució (1312), al de Montesa fins al segle XIX.
La carta de població és del 1252. Formà part de la batllia de Montcada. Fou annexat a València el 1898.
Carme, el -València-
Barri de la ciutat, dins l’antic recinte emmurallat (del qual resta el portal de Valldigna). És centrat per l’antic convent del Carme, que allotjà el Museu de Belles Arts i l’Acadèmia de Sant Carles després de l’exclaustració del 1835.
Les places del Carme, de la Santa Creu, de l’Àngel de l’Arbre, de Na Jordana i de Mossèn Sorell i el popular carrer Baix on hi ha les Escaletes (decorades amb ceràmica) en són els indrets més característics.
Els seus habitants pertanyen a les classes mitjana i popular, i en llur majoria són autòctons, viuen en cases de pisos vuitcentistes, amb petites botigues i tallers als baixos; ha estat tradicionalment un nucli republicà. Hom hi ha mantingut la construcció d’altars i de representacions de miracles per a la festa de sant Vicent.
L’ampliació de l’avinguda de l’oest comportà la desaparició d’una gran part del barri.
En aquest indret hi havia hagut l’antiga moreria i el barri anomenat de les Dones Pecadrius.
Cap de França, el
Barri marítim de la ciutat, al nord del Cabanyal, juntament amb el qual i amb el Canyamelar formà en 1837-97 el municipi del Poble Nou de la Mar.
Fou un nucli de pescadors, especialment de la pesca del bou.
Dades dels Països Catalans 