Barri de la ciutat, molt pròxim a Russafa.
(o la Font de Sant Lluís) Barri, dins l’antic terme de Russafa, al sud de la ciutat, emmarcat per l’actual carretera de València a Alacant, el nou curs del Túria i l’estació de mercaderies del ferrocarril de la Font de Sant Lluís.
Antiga partida rural, hom hi edificà una ermita a Sant Lluís Bertran, que esdevingué vicaria, dependent de la parròquia de Russafa, i el 1902, parròquia independent.
Hi ha diverses indústries, entre les quals es destaca una de les principals fàbriques de mobles del País Valencià.
Veure> la Fonteta de Sant Lluís (barri).
Barri, al sud-oest de la vila, format al voltant d’una font d’aigua mineromedicinal.
Té baixador del ferrocarril de València a Castelló de la Ribera.
la Florida (Alacant, Alacantí) Barri perifèric obrer, a l’est de la ciutat, erigit en parròquia (el Roser) el 1952. Entre els seus edificis hi ha l’antiga presó correccional on fou afusellat (1936) José Antonio Primo de Rivera, convertida en casa religiosa de la Mare de Déu del Roser.
la Florida (Benetússer, Horta) Barri, al sud del nucli principal.
la Florida * (Crevillent, Baix Vinalopó) Veure> Sant Antoni de la Florida (barri).
la Florida (Dolores, Baix Segura) Caseria, al sud-est de la vila.
la Florida (Paiporta, Horta) Barri del municipi, a l’esquerra del barranc de Torrent, a tocar de les Casesnoves de Torrent. Fins al 1964 pertangué al terme municipal de Picanya.
Antiga alqueria islàmica, origen de la Pobla de Farnals.
Mata de l’Albufera, la més extensa, situada a la vora oriental, davant la Devesa.
Despoblat, que donà nom a la sèquia de Faitanar, un dels dos braços de la de Benàger i Faitanar.
Antic lloc, format al voltant d’una antiga alqueria d’època islàmica, de la qual època se’n conserva encara l’antiga torre d’Espioca, que domina la carretera de València a Xàtiva, al límit amb la Ribera Alta.
La població es traslladà en gran part a Picassent a conseqüència del paludisme, provocat per la propera Albufera. Eclesiàsticament, però, fou agregat a Benifaió (dit Benifaió d’Espioca).
Un nou nucli s’havia format ja a mitjan segle XIX prop de l’antiga població. Prop del mateix indret neix la important font d’Espioca, aprofitada per al regadiu.
Dades dels Països Catalans 