(Horta / Ribera Alta / Ribera Baixa)
Sèquia de l’esquerra del Xúquer, al seu curs baix. Forma un canal de 54 km de longitud que comença a Antella amb un cabal de 26,8 m3/seg, i fineix a Albal. És utilitzada per als regatges de les tres comarques, on fertilitza unes 20.000 ha de regadiu.
La primera concessió d’aigües fou del 1273 i des de llavors s’ha incrementat constantment. Cada municipi beneficiat té una junta de regants que elegeix els diputats per a la Junta General de la Sèquia Reial.
(Foia de Bunyol / Horta)
(o rambla de Xiva, o del Poio, o barranc de Torrent) Curs d’aigua intermitent, format per la unió de diversos barrancs procedents de la serra de Cabrera i de la lloma de Farrajón, dins el terme de Bunyol; entre Xiva i Xest rep, per l’esquerra, el barranc Grande, travessa el pla de Quart i a Torrent de l’Horta rep, per la dreta, el barranc de l’Horta.
Passa després per Picanya i Paiporta, separa Massanassa de Catarroja i desemboca a l’extrem septentrional de l’Albufera.
(Horta)
Antiga alqueria islàmica, que donà nom a la sèquia de Favara, que pren l’aigua al Túria, per la dreta, a l’assut de Favara, dins el terme de Quart de Poblet, travessa els de Mislata, València (on rega les hortes contigües als ravals meridionals) i el sector meridional de l’Horta, fins a Catarroja i Albal.
Jaume I la donà a la ciutat de València el 1239. El 40% de les terres que regava han estat absorbides pel nucli urbà.
(Camp de Túria / Horta)
Curs d’aigua del sector central del país, estès entre l’alineació de crestes del coll de l’Àliga (878 m), dins el terme de Gàtova, i la mar, on desemboca dins el d’Alboraia.
El seu curs, intermitent i torrencial, pren la direcció nord-sud als termes de Marines, Olocau i Bétera, on canvia en direcció sud-est, i rep, per l’esquerra, i provinents de la serra de la Calderona, els barrancs de l’Olla i de Pedralbilla als dos primers i de Portaceli i de Nàquera al darrer; passà pels termes de Montcada, Alfara del Patriarca, ja dins l’Horta, limita el de València per l’est i entra al d’Alboraia.
(Camp de Morvedre / Camp de Túria / Horta)
Alineació muntanyosa triàsica, entre les tres comarques, que estreny al màxim la plana litoral valenciana entre Benicàssim i Cullera. De direcció general nord-oest – sud-est, s’estén entre el coll de la Vinya fins el coll de la Calderona (210 m), per on passa el camí de València al monestir del Sant Esperit, bastit al centre del massís, que separa el Picaio de Sagunt de la resta de la serra.
Aquest massís ha estat conegut com a centre d’activitat dels bandolers dels segles XVII al XIX. Sovint, sota aquesta denominació, hom ha comprès també el conjunt orogràfic més conegut, però, com a serralada de Portaceli.
La vegetació natural és representada per importants pinedes de pi blanc, amb rodals d’alzines i garrigues. Els conreus de secà (oliveres, vinya i garrofers) s’enfilen en bancals pels vessants.
El barranc de la Calderona, que neix al vessant meridional de la serra, és afluent del barranc del Puig.
(Horta / Camp de Túria / Camp de Morvedre)
Puig (238 m alt) de l’alineació muntanyosa que limita l’Horta pel nord, termenal dels municipis del Puig de Santa Maria, Nàquera, Albalat dels Tarongers i Sagunt.
(Horta, Ribera Alta, Ribera Baixa)
Zona que circumda l’Albufera. Àrea protegida situada a 4 km de la ciutat de València, que representa el primer territori valencià protegit legalment pel seu valor natural i paisatgístic.
La declaració de parc natural l’any 1986 per part del Consell de la Generalitat Valenciana va incloure unes 21.000 hectàrees de terreny, que malgrat tot representen només les restes d’un ecosistema litoral que antigament era molt més extens.
El principal interès natural de l’Albufera és la seva rica fauna ornitològica, amb unes 250 espècies refugiant-s’hi i prop de 90 que es reprodueixen a les seves aigües.
Enllaç web: Parc Natural de l’Albufera de València
Dades dels Països Catalans 