(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (993 m alt), a la vall d’Àneu, situat a l’esquerra del riu d’Unarre, prop de la seva confluència amb la Noguera Pallaresa.
La seva església parroquial (Sant Martí) és romànica; en depenia el monestir d’Àneu.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.400 m alt) de l’antic terme de Jou, a la vall d’Àneu, al vessant occidental del Montcalbo, damunt la riba esquerra de la Noguera Pallaresa.
L’església parroquial és dedicada a Sant Bartomeu.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
(ort ant: Servi) Poble de l’antic municipi d’Unarre, a la vall d’Àneu, a la dreta del riu d’Unarre, al peu del Mont-roig.
A la capçalera de la vall d’Unarre hi ha el cercle dels estanys de Cerbi, format pels de la Gola i el de Calberante, i, al capdamunt, l’estany Curiós.
L’església parroquial és dedicada a sant Serni. El lloc és esmentat el 839.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.240 m alt), a la vall d’Àneu, situat en una vall lateral, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, que davalla del coll de Camprime.
L’església parroquial de Sant Joan és esmentada ja el 839. La torre de Burgo era un dels punts de defensa de la vall d’Àneu.
Formà part de l’antic terme d’Unarre.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Antiga abadia benedictina (Sant Pere del Burgal), dita més tard priorat d’Escaló, situada a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a migdia d’Escaló, a l’extrem meridional de la vall d’Àneu.
La seva fundació és desconeguda; el 859 Rampó de Tolosa concedí al seu abat Deligat un privilegi d’immunitat. Decaigué aviat, i fou cedida a Gerri abans del 908 i a la Grassa abans del 948. Del 948 al 960 fou un monestir femení. A la fi del segle XI es convertí en priorat de la Grassa.
Fou secularitzada el 1570, si bé subsistí fins a la desamortització del segle XIX.
Queden algunes restes de l’església (segle XII), de planta basilical, amb tres naus i tres absís; les pintures del mestre de Pedret, també del segle XII, es conserven en gran part al Museu d’Art de Catalunya.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Despoblat (1.270 m alt) de l’antic municipi de Jou, situat a la dreta del torrent de Berrós, aigua amunt de Berrós Jussà, de la parròquia del qual és annexa l’església de Sant Quirze.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.091 m alt), situat en una petita vall, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, drenada pel torrent de Berròs, que neix al Montcalbó.
L’església parroquial de Sant Jaume, esmentada ja el 839, té annexa la de Berrós Sobirà.
La jurisdicció pertanyia als comtes, després marquesos, de Pallars. Formà part de l’antic municipi de Jou.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Antic monestir benedictí de l’antic municipi d’Unarre, situat al centre de la vall d’Àneu, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins la parròquia d’Escalarre. Al seu voltant hi ha un caseriu anomenat Santa Maria d’Àneu.
És esmentat ja el 839 a l’acte de consagració de la catedral d’Urgell com a lloc de Santa Maria, abans de Santa Deodata, centre de les parròquies i aglutinador religiós de la vall d’Áneu, origen del deganat d’Àneu (després arxiprestat d’Àneu).
Sembla que als seus orígens fou un monestir visigòtic dedicat a Santa Deodata. Al final del segle X era dedicat a Sant Pere (Sant Pere d’Àneu). L’any 1064 el comte Artau I Miró de Pallars el cedí juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i de Sant Pere de les Maleses al comte Ramon V de Pallars Jussà; a canvi del monestir de Lavaix i d’altres béns.
S’extingí molt aviat com a monestir benedictí, el segle XII. Després pertangué als canonges agustins, però la comunitat abandonà l’antic monestir abans de les lleis desamortitzadores del segle XIX.
La seva església, primer de tres naus (d’un nau des del segle XVI), fou refeta al segle XI i dedicada a Santa Maria d’Àneu.
Procedeix d’aquesta església una rica decoració absidal conservada al Museu d’Art de Catalunya.
Actualment és un santuari dedicat a la Mare de Déu d’Àneu.
Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 108,42 km2, 919 m alt, 308 hab (2016)
Format a partir del 1971 per l’annexió dels termes de Jou, Unarre i Escaló, amb capital a la Guingueta per la seva proximitat a la carretera. Comprèn els vessants meridionals de la vall d’Àneu. Ocupa una gran extensió de terreny a banda i banda de la Noguera Pallaresa, que hi forma el pantà de la Torrassa, amb abundància de boscos de pi negre i de pasturatges.
La vida econòmica del municipi en basa en l’explotació forestal, el pasturatge del bestiar boví i oví (que aprofita els prats alpins) i el turisme, que ha afavorit la implantació d’establiments hotelers a la zona. Indústria de formatges i cultius de cereals i patates. Àrea comercial de Tremp–la Pobla de Segur.
Dins el terme hi ha l’església romànica de Sant Martí d’Escalarre i el santuari de la Roca d’Escart.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 