(Catalunya, 1815 – Girona, 1849)
Guerriller. Era llaurador. El 1833 s’uní a les forces carlines.
Durant la guerra dels Matiners tornà a les armes i fou un dels millors oficials carlins, més conegut pel sobrenom de Planadamunt.
Unit amb les forces de Marcel·lí Gonfaus, lluità contra el general Gutiérrez de la Concha; fet presoner, morí afusellat.
Nom real del popular guerriller català, més conegut per Joan de Serrallonga (1594-1634).
Veure> Joan de Serrallonga (guerriller català, 1594-1634).
(Terrassa, Vallès Occidental, 1777 – 1825)
Guerriller. Era fabricant de draps. Fill d’Antoni de Sagrera i Casanoves, que fou sabater i després batlle reial de Terrassa.
Durant la guerra del Francès, lluità contra l’exèrcit napoleònic. A les ordres del comte de Càldagues, assaltà als francesos que assetjaven Girona per primer cop.
Ferit en un combat prop d’Òdena, el van fer presoner i el van condemnar a mort (1811). La pena li va ésser commutada per intervenció del general Manso, i després va ésser alliberat.
El 1817 Ferran VII va concedir-li el títol de cavaller i noble del Principat, i alcalde de Terrassa.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 30 març 1915 – Sant Celoni, Vallès Oriental, 5 gener 1960)
Militant anarquista, conegut per Quico Sabaté. Després de lluitar en la guerra civil, s’exilià a França (1939).
Tornà a Catalunya clandestinament el 1943 i participà en la lluita armada antifranquista dels voltants de Barcelona. Un cop morts els seus germans, Josep (1949) i Manuel (1950), se n’anà a França, d’on retornà el 1955.
Fou mort en un enfrontament amb la Guàrdia Civil i el sometent.
La seva figura inspirà el film de Fred Zimnemann Behold a Pale Horse (1964).
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Guerriller i eclesiàstic. Es llençà al camp per resistir la invasió napoleònica. Comandà una partida pròpia.
El 1809 dirigí part del sometent que protegia l’entrada d’un comboi d’auxili a Girona, durant el tercer setge de la ciutat.
La seva acció més important fou l’ocupació, per sorpresa, del castell de Figueres (1811).
(la Bisbal del Penedès, Baix Penedès, 17 octubre 1791 – Igualada, Anoia, 18 setembre 1834)
Guerriller absolutista i general carlí. Capità de cavalleria durant la guerra del Francès.
Fou nomenat mariscal de camp per la Regència d’Urgell i defensà la Seu contra els constitucionals (1822). El 1823 encapçalava els reialistes que atacaven Barcelona.
En l’aixecament dels Malcontents tingué un paper ambigu: segons sembla, després d’haver encoratjat la insurrecció i d’anar a Madrid en defensa dels revoltats, es mantingué fidel al govern.
Ascendit a general el 1831, anà a França a la mort de Ferran VII i tornà el 1834 com a comandant general de les forces carlines de Catalunya.
Havent desembarcat prop del Vendrell amb la intenció de llançar una ofensiva, i estant amagat al poble de la Selva, fou descobert pels liberals i afusellat a Igualada.
(el Vendrell, Baix Penedès, 3 setembre 1778 – 20 juny 1857)
“el Lleona“ Defensor de Saragossa durant el setge napoleònic. Feia treballs de carreter.
S’oferí voluntari per al transport de municions, queviures i ferits pels llocs de més gran perill. Una de les seves proeses fou portar bales de fusell fins a la bateria del Portilló quan va ser incendiada, les va carregar al canó i Agustina Saragossa i Domènec el va disparar.
La seva figura esdevingué popular i molt admirada pel seu coratge. Fou citat amb grans lloances pel general Palafox.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Guerriller. Durant la guerra de la Quàdruple Aliança contra Felip V (1718-20) lluità a Catalunya amb el desig de contribuir a restaurar les constitucions catalanes i el govern del rei-arxiduc Carles III.
Fou lloctinent de Francesc Bernic; quan aquest caigué presoner assolí de fugir amb una part de les seves forces. Atacà Piera i Vallbona i ajudà Pere Joan Barceló a esquivar una emboscada filipista a Pontons.
En acabar la guerra les seves forces foren dissoltes.
(Castellar d’En Hug, Berguedà, segle XIX – Catalunya, segle XIX)
Guerriller.
El 1822 participà a l’alçament absolutista sota la direcció del baró d’Eroles.
Anys després havia de sobresortir a la Primera Guerra Carlina.
Dades dels Països Catalans 